Josep Ballbè i Urrit
“Des dels cims coberts de neu / vós que sou mare de Déu / amorosa a tots mireu / Verge santa de les neus”: aquesta és la tornada dels Goigs que se li canten en aquells indrets on veneren la seva memòria.Avui, que és la seva diada, més d’un lector es preguntarà com és possible que el calendari no ens la presenti un mes de ple hivern... La història es remunta al mandat del Papa Liberi (de l’any 352 al 366). Explica la llegenda que un matrimoni noble de Roma –gran, acabalat i sense fills— li va pregar a la verge que els indiqués el destí del seu patrimoni per a garantir-ne un ús cristià. De sobte, una abundant nevada va deixar tothom embadalit. Tot seguint en temes de llegenda, la verge se’ls havia aparegut dient-los que els indicaria on bastir un temple. El seu perfil va venir dibuixat i marcat, a terra, per una nevada miraculosa, tal dia com avui de l’any 358. La construcció va durar si fa no fa un any, malgrat que l’originària Basílica Santa Maria Maggiore desapareixia uns anys després. Va ser l’any 434, que es va reconstruir. La devoció va quedar circumscrita a l’àrea de Roma, ben bé fins a l’any 1000. Va ser a l’albada del segle XIV que un deixeble del gran pintor Giotto plasmava –en un quadre– aquest fenomen natural inusual, que es conserva al seu interior. No sol ser un nom que es posi massa als nadons, tot i la moda sovint en monosil·làbics (tenint en compte que, en català, centrada aquesta nota s’hi escau). Potser hi entreveig una doble explicació: la que ve donada per l’agnosticisme social i la nul·la vinculació del mateix nom amb cap figura mediàtica dels “massmedia”. La neu és símbol de puresa. No endebades l’adagi refereix allò del “blanc com un borralló de neu”. Alhora, també recorda les obagues (“llevant, marinada fon la neu de l’obaga”). Sense oblidar certa equidistància amb allò que es proclama quan es deixa anar la dita “una bona nevada és una bona femada”... No esdevé fàcil trobar refranys sobre neu sense una connotació associada a l’hivern. Costa imaginar una nevada, a l’estiu. Més encara, quan el tema-canvi climàtic no havia sortit de la closca. En relació amb els països catalans, fa vuit segles que Formentera i Eivissa hi tenen lligams: els conqueridors cristians catalans les posaren sota la seva protecció. Potser val la pena, doncs, pensar a establir algun nou vot de poble: el prec s’orientaria al somni de salvar el planeta terra. Que la “Madonna” il·lumini els polítics per tal que n’encertin alguna, oi?