Josep Ballbè i Urrit
L’augment del preu de la llum i dels carburants és un dels motius que expliquen aquest fet que estem patint.La frenada en la producció, durant la pandèmia, juntament amb l’acaparament de glaçons –no fos cas que algú es quedés sense– han generat aquesta minva. Tot plegat em fa pensar que som un país de riure. Encara recordo, en esclatar la Covid, com va passar quelcom semblant amb el paper higiènic. N’hi ha per cagar-s’hi, amb perdó d’una expressió tan grollera! Picant lectura de diferents diaris, topo amb la notícia esperpèntica d’unes declaracions horripilants/patètiques d’un tal Juan Manuel López Zafra, director d’Economia de la Comunitat de Madrid. Aquella que presideix “el gerro” de la presidenta Isabel Díaz Ayuso. Quin disbarat! Es queixa d’un problema que considera gravíssim: “Que falti gel a Espanya és igual com si falta sorra al desert del Sàhara”. A partir d’ací, carrega contra el govern central, fent-lo culpable del desgavell: “Som el paradís del cubata i el gintònic. Enlloc més del món se serveixen copes com ací”. Sens dubte, aquest personatge està ben “tarat i avariat”. Amb el detall que tan sols cobra 93.855 euros anuals (pel que es veu, per a dir bajanades). Està molt més que demostrat que no hi toca gaire. Sent ben crític i realista, continuo pensant que allò del que realment patim és d’una bona dosi de manca de cultura i educació social. Començant pels dirigents que pretenen fixar les regnes del progrés, envers el repte d’assolir fites d’igualtat social i creixement econòmic sostingut i harmònic per a tothom. Mentre es vagin entestant en el protagonisme de sortir-se de marge tan sovint, no anem bé. Cada dia que passa entenc que ho veig més i més clar. La política s’ha convertit en un autèntic joc d’ous. En una riota permanent. Sense més ni més. S’hi endolla gent que difícilment pot acreditar un mínim de preparació ni escrúpols. I així tiba tot. Va sent hora de rebel·lar-nos contra aquesta trepa de matussers compulsius. No saben on tenen la mà dreta. A banda que cada cop que obren el bec, la barra de pa augmenta de preu. Els prego, doncs, que s’acostumin a deixar anar amarratges de tant en tant. I que aprenguin a callar més sovint. Alguna temporada podríem avançar des de l’autarquia.