Josep Ballbè i Urrit
Avui fa un mes s’acompliren 80 anys de la mort del prevere carmelita holandès Anno Sjoerd Brandsma, al camp de Dachau.Tenia 61 anys i era conegut per la seva oposició ferma a la ideologia nazi, des d’abans de la Segona Guerra Mundial. El Papa actual el canonitzà el proppassat 15 de maig. Havia arribat a ocupar el càrrec de rector de la prestigiosa Universitat de Nimega i la seva influència molestava força els dirigents del Tercer Reich. A més de religiós, destacà com a periodista i traductor. Aquest perfil ha fet que m’interessés especialment pel tema. Van prendre’l perquè la seva línia crítica contra la propagació de tesis hitlerianes era punyent. Havia estat beatificat, a finals del 1985, pel Papa Wojtyla. I el miracle atribuït a la seva intercessió que afavorí la canonització rau en el guariment d’un melanoma metastàtic dels ganglis limfàtics d’un capellà ianqui del seu orde. Val a dir que Dachau va ser el primer camp de concentració obert, pel règim del Führer, el 22 de març del 1933. La seva línia marcà el perfil de tots els altres: Mauthausen, Auschwitz, Buchenwakd, Arbeitsdorf i Treblinka, com a més recordats. Es calcula que Alemanya n’arribà a establir uns 25.000 a tots els països ocupats. Amb uns sis milions de morts. Poca broma! De família catòlica, entrà al seminari carmelita als 17 anys, on adoptà el nom de Titus. S’ordenà capellà set anys més tard. La seva lluita envers la defensa de la llibertat de premsa feia molt més que nosa i incordi. El van detenir el gener del 1942, quan demanava a la premsa catòlica holandesa que s’abstingués d’incloure propaganda antisemita. Havia estat un dels principals inductors d’una carta pastoral de l’episcopat del seu país, on perjurava que nazisme i catolicisme eren incompatiblement antagònics. La parròquia de la Mare de Déu del Carme de Terrassa va beneir un quadre seu a l’església: un homenatge més que merescut. Cal que la memòria dels grans prohoms actuï de llàntia que il·lumina la conducta dels éssers humans. Mai més (Nicht mehr). El món no pot permetre barrabassades d’aquest calibre. Un altre detall fantàstic que podem sumar a la idea d’instal·lar unes onze plaques Stolpersteine (esculls) a la ciutat: recorden davant dels seus domicilis els egarencs deportats (Konzentrationslager). Molt bé!