Josep Ballbè i Urrit
He de reconèixer –quaranta-nou anys més tard– que vaig adquirir el mal costum d’emprar algun renec o parauleta quan m’obligaren a fer la mili.Un temps malmès inútilment, ordit per la “fantasia” de la classe militar del nostre país. Sort que ja fa temps que la imposició va passar a millor vida. Mentrestant, albiro el somni que, més d’hora que tard, s’aprovi el tema de l’objecció fiscal –en presentar la declaració de renda– per a exigir que ni un duro dels meus impostos engreixi la maquinària bèl·lica del país de la pell de brau. És evident que un seguit dels nostres dirigents faran l’impossible per contradir-me. Tanmateix, mai no deixaré de fer de torracollons en aquest sentit. Una expressió grollera per dir el mateix que el títol seria “ser l’hòstia”. A banda de ser gruixuda, simbolitza una total manca de respecte al col·lectiu d’una creença religiosa molt nodrida al nostre món. D’ací a tornar-se un malparlat, la distància és com un paper de fumar. La RAE conclou que la dita és quelcom extraordinari –per absurd o anormal– envers la realitat. Tot i això, crec que predico al bell mig del desert quan demano un llenguatge social més acurat. Si la majoria de gent llegeix poc i, a més, s’empassa llargues hores de telescombraria, no podem demanar peres a l’om. Fins i tot alguna emissora radiofònica de casa nostra contravé sovint el protocol del seu llibre d’estil. Ho troben normal si adreces alguna queixa arran d’esllavissades dialèctiques patètiques. Tots plegats hem abaixat la guàrdia. No es tracta que jo mateix pretengui donar consells. Si de cas, els he d’aplicar començant per mi mateix. Altrament, se’m pot retreure amb l’adagi del “consejos vendo que para mí no tengo”. És allò del “veure la palla a l’ull aliè, sense ser capaç de fer el mateix amb la biga del propi”. Cal ser coherent, adequant fets i paraules. Una forma moderna de rebel·lar-se contra l’ordre establert implica els grafitis fastigosos. Murs i façanes s’omplen de pintades covardes amb esprai –amagats a l’ombra de la nocturnitat– que volen reflectir el desencís de determinats sectors socials. Poc els costaria presentar una queixa formal (i escrita) al consistori de ciutats i pobles. O “cardar” la pintada repel·lent al portal de la casa. És hora que la policia enganxi aquests brètols i els imposi el treball social i forçat de netejar les destrosses. Aquests sí que són la pera.