Josep Ballbè i Urrit
Em plau especialment referir-me, avui, a aquesta efemèride. Resistir un segle, amb el llistó ben alt, parla molt –i rebé– dels gestors que lideren aquest projecte periodístic.
Un setmanari d’informació general que sempre ha estat un referent del sector en l’àmbit mundial. D’uns anys ençà, encara cal valorar molt més el seu nivell.
El fet digital ha fet molt de mal amb un munt de gent que mai no agafa un llibre. Tal vegada deu ser –entre altres causes– perquè s’espanta en veure el gruix del seu tom. Per contra, no se’ls fa tan costerut empassar-se articles més breus i fàcils de pair. Amb l’afegitó d’un nucli dens.
Publiquen l’edició “Time-Europe” (en anglès i espanyol), amb un estil contrastat i reconegut que els acredita com a capdavanters en un àmbit de forta competència. Contra l’opinió generalitzada, el títol no es correspon al mot espanyol “temps”. Realment, és un acrònim de la frase “Today Information Means Everything” (avui, la informació ho és tot). Certament, és així: és poder, saviesa, coneixement, missatge i dades que canvien l’estat mental del subjecte que la rep i processa.
Tot i la fondària dels temes que tracta, també fa servir l’eina del fotoperiodisme. Una certesa que denota el seu interès total envers aquelles persones que són més audiovisuals que no pas lectores. Al nostre país, han existit revistes amb aquest perfil, que no han pogut resistir l’embat de la competència i s’han vist obligades a plegar veles. A tall d’exemple, citaria “Destino”, “El vent”, “Interviú” i “Cambio 16”. Poca broma! En canvi, em produeix una gran pena certificar que les que han salvat els mobles es concentren dissortadament en el món de la premsa del cor i els “paparazzi” (com ara “Hola”, “Lecturas”, “Diez Minutos”, “Pronto”, etcètera). No hi ha punt de comparació... i tot plegat reflecteix –al mil·límetre– el nivell mental de la nostra població.
El criteri propi es retroalimenta d’acord amb el consum d’informació contrastada i real. A hores d’ara, les noves tecnologies ens duen la xacra de les “fake news”, que ho rebenten tot. Molta gent no sap discernir. Cau fàcilment en el parany i entabanament de voler ser babaus integrals. Practicar –a escala personal– allò que, en el món polític, seria la “disciplina de partit” genera buidor al cervell i la closca de massa persones que mai no es replantegen si els estan enredant.
La informació és poder. Com més coneixement sobre quelcom o algú, més en tindrem. La pega rau, però, a lliurar-se absurdament a l’esclavatge que siguin altres els qui exerceixen aquest poder. Cal tenir en compte que l’estil ha de mantenir sempre segell propi. “Time”!
