Un cop acabada la promoció, en pocs mesos es passarà a l’entrega dels 106 pisos de lloguer de Can Colomer. Abans que finalitzi l’any, es començarà també a l’entrega de 152 pisos més construïts per la Fundació Salas, després del procés d’adjudicació l’any 2023 del dret de superfície d’un terreny públic propietat de la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa.
És el primer pas visible d’un pla que preveu superar els 1.000 habitatges de lloguer assequible actualment en marxa i que suposa, de moment, una inversió a la ciutat de més de 115 milions d’euros per ampliar l’habitatge assequible permanent.
Aquesta va ser una de les primeres prioritats quan vam accedir el Govern municipal i, com a regidora de Polítiques Socials d’Habitatge i Promoció Pública d’Habitatge, tenia i tinc molt clar que aquesta és la prioritat que ara dona els seus fruits, després d’anys de gestió i treball dur des de l’administració local amb els promotors.
No es tracta només de construir habitatge assequible, sinó d’aconseguir que continuï sent assequible durant generacions i que no es pugui convertir mai en un actiu especulatiu. Perquè, i això no em cansaré de repetir-ho, darrere de cada adjudicació hi ha una família, hi ha un dret. No hi ha xifra ni pla estratègic que valgui res si no es tradueix en algú que, per fi, pot pagar el lloguer sense angoixa i mirar de fer plans de futur amb estabilitat.
Mantenir el sòl en mans públiques és la clau -mitjançant drets de superfície-, de manera que el sòl continuï sent sempre públic i els habitatges no puguin acabar incorporats al mercat lliure. Els preus estan regulats. Aquesta fórmula facilita la collaboració imprescindible, collaboració publicoprivada i amb garanties públiques, de manera que s’estableixi una cooperació amb entitats privades per construir els habitatges, però sota règim de protecció oficial i amb limitacions que impedeixin l’especulació i l’encariment dels preus.
Pel que fa a l’accessibilitat i la prioritat social, aquestes promocions tindran accessibilitat per als ciutadans de Terrassa, amb un sistema d’accés transparent i objectiu. D’aquesta manera, totes les adjudicacions es faran a través del Registre de Soŀ licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial, amb criteris públics i fiscalitzables.
També es prioritzaran les necessitats de les persones i nuclis familiars: reservant habitatges per a joves, gent gran, famílies monoparentals, persones amb mobilitat reduïda, víctimes de violència masclista i entitats del tercer sector. Perquè cadascun d’aquests habitatges no és una unitat més en un llistat, és una resposta a algú que ho necessita.
És un canvi de model, no una actuació puntual. Aquest és un objectiu de transformació urbana a llarg termini. No es planteja com una actuació puntual, sinó com un canvi de model perquè l’habitatge assequible tingui un pes estructural a la ciutat, i el dret a l’habitatge no depengui més de la dinàmica especulativa del mercat.
Ampliar l’accés a l’habitatge és augmentar el circuit que queda al marge de la lògica especulativa. La diferència és fonamental: els pisos que es construeixen en sòl públic i amb ajudes públiques no es poden vendre lliurement al preu de mercat. L’habitatge protegit i assequible ha de romandre fora de l’especulació, i no pot entrar mai al mercat lliure.
Perquè al final, de tota aquesta decisió política i feina tècnica, dels drets de superfície, dels registres públics i dels percentatges, el que queda és això: una família que obre la porta d’un pis que pot pagar, i una estabilitat que ningú li podrà treure per fer-hi negoci.