En l’edició d’aquest rotatiu del passat dissabte 1 d’agost, el periodista Sr. Arnau Fort publica un article que sota l’encapçalament “Demanen més parades i accions al Mercat del Triomf”, exposa opinions d’alguns operadors del referit recinte quin resum queda encertadament recollit en el titular esmentat.
Cal destacar que aquests comerciants no es lamenten, ans al contrari, de la seva pròpia activitat, puix que principalment valoren la necessitat d’ocupar els molts espais buits que presenta aquest històric edifici amb usos alternatius i ofertes adaptades als nous hàbits de consum, i així conjuntament fer més atractiu el conjunt del mercat. Ajudar a l’emprenedoria per possibilitar aquesta necessària ocupació la presenten com una de les principals necessitats.
En el redactat, l’autor informa que l’Ajuntament va anunciar un procés participatiu per definir el futur d’aquest emblemàtic establiment, i textualment escriu que seva la primera fase serà una enquesta ciutadana per conèixer els hàbits de compra i les expectatives dels usuaris abans d’obrir el debat sobre el futur model del mercat. Uns dies després, concretament amb l’edició del 7 d’agost, el mateix periodista informa que la dita enquesta ja ha començat, assenyalant que aquesta es complementarà amb una sessió oberta a finals d’octubre i una de participació durant la Fira del Bolet del 7 de novembre.
Vull recordar que a mitjans del 2024 i després de declarar suspesa la licitació ECAS 1384/2022 Servei de definició, disseny i redacció d’un pla director, per definir uns objectius estratègics per al Comerç a Terrassa, l’Ajuntament va encarregar contractualment a l’entitat que tinc l’honor de presidir, l’anàlisi i redacció d’aquest pla director que incloïa els mercats municipals, conjuntament amb el comerç de proximitat, la restauració, com també les fires i mercats ambulants. El treball portat a terme cercant també l’opinió d’altres entitats de l’àmbit del comerç i socioeconòmic, va culminar amb un ampli informe lliurat i exposat als responsables municipals a finals de desembre del referit 2024. Posteriorment, el març del 2025 la regidoria de comerç, va publicar el Pla Director de comerç de Terrassa 2025, amb el subtítol “diagnosi de present i reptes; oportunitats de futur”, que amb format diferent recollia les principals conclusions del treball cameral.
Amb relació als dos mercats municipals de la ciutat i donat que actualment han desaparegut les circumstàncies socioeconòmiques que a primers del segle XX van portar a l’Ajuntament a la necessitat d’establir aquests àmbits de comerç bàsic d’alimentació, en el nostre document i prèviament a les accions que es van proposar, ens vàrem preguntar com s’havia de traduir aquesta actual realitat en els pressupostos municipals que s’hi destinessin, com també en la consegüent política de tarifes públiques pels diferents establiments inserits en aquests, opinant que: (i) en comparació a altres comerços ubicats en trama urbana, els comerciants dels mercats municipals només haurien de tenir avantatges d’aportat valor diferencial, avui dia segurament vinculat als valors de socialització, conservació i utilització dels emblemàtics edificis patrimonials on s’ubiquen; (ii) la necessitat que l’adequació dels edificis i la seva climatització s’aparellés amb una actualització comercial per ser d’utilitat de la ciutadania, procurant una ampliació dels horaris, estratègies conjuntes de comunicació, ocupar els espais deteriorats de les parades buides, equilibri de l’oferta, etc. i (iii) també opinàvem que aquesta actuació holística xocava amb la manca de capacitat de l’Ajuntament, àdhuc de les associacions de comerciants per implantar polítiques conjuntes d’obligat acompliment, en part també per la idiosincràsia comprensible d’alguns comerciants que sense continuïtat, lògicament no estan disposats ni a realitzar un profund canvi en la seva operativa i menys a destinar-hi més hores per manca de disponibilitat de personal.
Clarament, en el referit pla director de marc del 2025 l’Ajuntament va establir que l’objectiu municipal era “Preservar el patrimoni cultural de la ciutat, actualitzant els mercats a les noves demandes dels clients i que esdevinguin espais d’oportunitats per a emprenedors/es”, per tant, es definia clarament i de manera positiva sobre les consideracions anteriors sobre els mercats municipals i no refutant l’anàlisi aportada sobre hàbits de consum i tendències, recollia també accions concretes i ara coincidents amb les assenyalades opinions dels comerciants.
Tornant a la primera notícia publicada, quan el periodista fa referència al Pla d’acció del Carrer Ample de Sant Pere, assenyala que la intenció de l’Ajuntament és evitar noves diagnosis i si bé es refereix a l’àmbit d’aquesta decaiguda via urbana, sorprèn ara que, segons aquests articles, es vagi allargant el procés per una necessària decisió i actuació municipal, amb activitats que de considerar-se convenients, fa mesos que haurien d’estar enllestides. Cal recordar que la inicial licitació del Pla de Comerç data del 2022.