Carles Fornell
Estem en un punt clau de la història humana. És el que opinen molts experts de ciència i tecnologia, entre els quals hi ha Bill Gates, Elon Musk, Yuval Noah Harari, Stephen Hawking i De Grey.
Les tecnologies que revolucionaran el món durant els propers 40/50 anys seran al camp de la intel·ligència artificial i l'enginyeria genètica. D'una banda, els robots seran capaços de fer una gran quantitat de tasques, des de conduir cotxes, construir cases o executar cirurgies. Actualment hi ha part que s'està executant. La programació genètica ja permet als humans eliminar malalties hereditàries i també hi ha projectes per estendre l'edat de la vellesa, aguditzar els sentits, millorar la destresa física o augmentar el coeficient intel·lectual incorporant nanoxips al cervell. Hi ha projectes de com serà al món a mitjan segle XXI.
La tecnologia probablement té la capacitat de facilitar qualsevol necessitat a l'ésser humà i aconseguir-ne la modificació. Hi ha qui opina que serem cíborgs mig màquines, mig humans i podrem viure 200 anys. Actualment, hi ha persones que porten incorporat al seu cos diversos tipus de pròtesis que els fan ser cíborgs o biònics. També hi ha la possibilitat que la nostra consciència es podrà descarregar en un núvol informàtic com si fos una aplicació de programari. Aquesta serà una possibilitat real, de la mateixa manera que el sistema informàtic descarrega avui tots els nostres treballs al núvol via Wi-Fi.
Una de les tecnologies que més ha canviat la vida quotidiana és possiblement internet. A través seu podem fer compres, parlar amb gent a l'altra banda del món, llegir articles de premsa, escriure, dibuixar, veure pel·lícules, treballar, etc. Moltes novel·les o pel·lícules de ciència-ficció, entre elles "Ghost in the Shell", retraten un món futurista on es pot traslladar la ment humana d'un cos a un altre.
Per descomptat, la identitat de cada persona ja no es definirà pel cos físic, sinó per la consciència. De fet, hi haurà persones que disposaran de diversos cossos amb diferents característiques físiques, i cadascun s'usarà per a motius diferents. I la ciència ho està investigant perquè cadascú de nosaltres esculli l'opció que més convingui.
És sabut que el nostre cos no és res més que una closca que envolta l'ànima. En el futur tota la gent es veurà lliure de gènere, canviant-se entre home i dona segons el cos on s'introdueixi la consciència. Últimament, hi ha molta investigació per desxifrar els missatges que porten a les ones cerebrals i els utilitzen per executar ordres. Hi ha científics que opinen que, si aquesta tecnologia avancés en el futur, tothom podria parlar amb altres sense pronunciar paraules o moure objectes sense fer servir un múscul. Doncs bé, De Grey, científic del Dept. de genètica de la Universitat de Cambridge, fa servir com a metàfora el manteniment d'una casa, depèn del bé que es cuidi. Si ens oblidem apareixeran goteres i al final la casa s'assemblarà a una ruïna. Passa el mateix amb el nostre cos i cervell, l'única diferència és que tenim coneixement dels mètodes de cura d'una casa, però no comprenem els principis biològics de la vida.
Gràcies als processos bioquímics estem obtenint els coneixements i començant a entendre l'envelliment com a un conjunt de processos relacionats entre si, mitjançant les combinacions de biotecnologia que estan emergint. De Grey ens descriu la senescència "detenció del procés que fa que el cos i el cervell es tornin cada cop més febles i propensos a la malaltia a mesura que envellim". Tal com explica, tot el coneixement és necessari per desenvolupar l'enginyeria que és a les nostres mans, només cal ajuntar les diferents parts. D'aquí a deu anys podrem revertir el procés de l'envelliment d'un animal que comparteix el 99% dels nostres gens, on desafia la creença popular de l'envelliment i la mort. Una vegada que a l'animal es confirmi el rejoveniment es produirà una pressió competitiva per fer teràpies humanes.
El camp de la biotecnologia s'alimenta de l'accelerat progrés a l'hora d'aplicar l'enginyeria inversa i als processos de la informació. La biologia i l'arsenal creixent d'eines poden modificar aquests processos. Per exemple, el descobriment de medicaments solia ser de trobar substàncies que produeixin algun resultat beneficiós. Avui dia estem aprenent els comportaments bioquímics que subjuguen tant del procés de la malaltia com de l'envelliment, i som capaços de dissenyar medicaments que exerceixin missions precises a nivell molècula. No hem d'oblidar que en el passat la humanitat es limitava a trobar pedres i altres utensilis naturals que poguessin ser utilitzats per fer tasques útils com fem avui dia, però amb tecnologia. La meitat de la ciència consisteix a fer-se les preguntes adequades.
