Parlem molt del canvi climàtic, i a part de parlar-ne, toca actuar. I toca fer-ho de manera urgent perquè hi ha activitats que no es poden dur a terme sense unes instal·lacions adequades. Ara i aquí, hi ha dos àmbits d’actuació preferencial i urgent: el sanitari i l’educatiu. És el que ha decidit el govern central, en la seva reunió del passat dimarts dia 9.
Entre els punts tractats, hi ha dos decrets que considero rellevants per fer-me’n ressò i compartir-ho amb tots els lectors. Es tracta d’una partida de 168 milions d’euros per adequar climàticament edificis i equipaments lligats a la sanitat, i una altra de 200 milions d’euros per a edificis i equipaments de l’àmbit educatiu.
Em sembla una mesura totalment adequada per poder treballar, viure i conviure amb unes temperatures que han vingut per quedar-se. No n’hi ha prou amb mesures, fins ara suficients, com cortines o algun ventilador. No, no, ja no és suficient ni adient perquè cal fer baixar i mantenir temperatures interiors, a nivells adequats, per als professionals i lògicament per als pacients, en un cas, i per als alumnes, en l’altre.
Ara tocarà fer els deures a les comunitats autònomes, i si cal als ajuntaments. Molts d’aquests ja fa anys que van aplicant mesures, sigui amb dotacions pròpies o amb ajuts procedents de diputacions i del Govern de la Generalitat. Això ha estat així, però ara cal imprimir un ritme més elevat. Tot va lent, i s’ha d’aprofitar l’estiu per poder dur a terme algunes de les climatitzacions necessàries per poder treballar de forma adequada a l’inici del nou curs.
I de bon primer cal actuar a l’interior perquè és on més falta fa, però a continuació tocarà pensar en l’exterior. Hi ha molts patis d’escoles i instituts que són una gran plataforma de formigó que arriben a temperatures impossibles a determinades hores del dia. No és fàcil trobar-hi solució, però toca pensar, dissenyar i actuar en consonància.
El que considero important són aquestes primeres aportacions del govern central, perquè denota la sensibilitat i la responsabilitat en un tema que ja no pot esperar més. Aquesta mobilització de recursos hauria de comportar similars decisions per part de tots els governs autonòmics, i alhora mobilitzar també altres aportacions de les diputacions i ajuntaments. Tenint en compte evidentment que els ajuntaments tenen recursos limitats i només poden actuar si són ajudats per les administracions dites superiors.
De tot plegat, el que n’ha de resultar és veure actuacions immediates en tots els edificis i equipaments d’aquests dos serveis essencials per tenir-los operatius en pocs mesos. Per treballar bé i ser ben atès, les condicions dels interiors i exteriors han de ser les adequades. Doncs bé, el govern central ha fet el pas. Toca fer-ho a la resta, pensant a ampliar actuacions en llocs igualment indispensables com residències, centres de dia, equipaments socials, culturals i esportius. La feina és immensa i les necessitats financeres, determinants.