“Està prohibit matar; per tant, tots els assassins són castigats almenys que matin en gran nombre i sota el so de les trompetes”, Voltaire.
I, malauradament, és així! Estem veient unes morts terribles, amb bales, amb drons, amb míssils, i la que deixa morir de fam, què els han fet les criatures? Bé, eliminen un futur enemic, és que: “Es creu el lladre que tots són de la seva condició”. Llegeixo al “Diari Ara” el que diu n’Antoni Basses sobre l’extermini de la gent de Gaza: “Els nazis feien entrar a les dutxes als jueus i els gasejaven, els israelites els fan anar per corredors humanitaris a buscar menjar, i els disparen”, diu ell, n’Antoni, que no hi veu la diferència, jo tampoc.
Mentrestant, continua la guerra d’Ucraïna, cauen, millor dit, tiren drons a Polònia, també violen l’espai de Romania, Letònia, Noruega, Dinamarca, Alaska, tant amb drons com amb avions.
Uns marquen paquet, altres vessen testosterona.
Es reuneixen a la Xina un grup de “líders” que fa terror, Putin, Xi Jinping, Kim Jong-un, Narendra Modi, i un grupet de menys coneguts que fan una aliança, per al que pugui passar, i celebren els vuitanta anys de la fi de la Segona Guerra Mundial amb la Xina deixant ben clar (marcant paquet) el seu material bèl·lic, amb uns esfereïdors míssils intercontinentals, la cara de satisfacció de Xi, Putin i Kim és brutal.
Alhora, a un menyspreat Trump li dona per bombardejar llanxes que, segons ell, són de narcotraficants veneçolans, fins al dia d’avui en van tres (li vessa la testosterona), ara ja té Veneçuela ben cabrejada i amenaçant de defensar-se dels atacs, com és natural.
50 països àrabs es reuneixen i demanen sancions per a Israel i expulsió de l’ONU, Netanyahu ja n’ha bombardejat alguns (Qatar, Iemen, Líbia, etc.), i pel que diu no ha acabat, va de sobrat l’home, sembla que té tothom força collat, i tot i les manifestacions de la gent al carrer i cada vegada més polítics demanant que acabi el genocidi, ningú encara li ha parat els peus.
Repassem una mica que ens diu la història: Primera Guerra Mundial 1914-1918, tan sols vint-i-un anys més tard comença la Segona Guerra Mundial 1939-1945, i comença precisament amb la invasió de Polònia. Senyors/senyores polítics/polítiques, aquest conflicte bèl·lic que vivim en aquests moments recorda massa el viscut fa vuitanta-sis anys, tant en personatges amb afany de poder, sense ètica ni escrúpols, com el fet d’anar amenaçant, en alguns més que amenaces, amb drons i avions sobrevolant els espais aeris de diferents països.
Quan van començar els bombardejos d’Ucraïna, ens varen mostrar imatges de les andanes dels metros amb la gent que s’hi refugiava, també hi baixaven els malalts dels hospitals, allà vèiem la gent amuntegada sense res més que el que duien a sobre, els sanitaris desesperats per la manca de material per tenir cura de les persones. El 26 de març d’aquest any, la UE va demanar que tots els europeus tinguéssim a casa “kits” d’emergència per a tres dies per si hi hagués una guerra o catàstrofe climàtica, la setmana passada aconsellaven, també des de la UE, tenir entre 70 i 80 euros en metàl·lic a la butxaca per al que pogués passar; van deixant caure perletes, espantant la gent, fent agafar por, els països del nord d’Europa estan ben preparats i tenen refugis, els del sud sembla que no tenim pressa per res més que per anar provocant por; saben que sempre dic que canviem la por pel respecte i la precaució Què estan fent els nostres polítics per donar un aixopluc segur als nostres infants, als malalts, i a la població en general en el cas que l’eixelebrat d’en Putin ens envií uns drons com va fer amb Polònia? Al nostre país, a la nostra ciutat, Terrassa, tenim llocs com poden ser les catacumbes, les andanes del tren, que ja haurien d’estar equipades com a prevenció (ens servirà tant en cas de guerra i com a refugi climàtic), tot i esperar i desitjar que no passi, però la prevenció ens ajudaria a tots i totes poder viure amb més tranquil·litat, tampoc estaria malament fer uns simulacres per saber què s’ha de fer en el cas de tenir un ensurt, com es fa o s’hauria de fer per evacuar en cas d’incendi, ai, però és que aquí de prevenció no en gastem, va quedar ben demostrat en el cas de la pandèmia, que tot i estar molt ben explicat en la història de la medecina que cada cent anys n’hi ha una i gran, no l’esperàvem! Senyors, senyores, com deien els nostres avis: “Que no ens agafi amb els pixats al ventre”, és més barat i segur prevenir que curar.
Acabaré amb els versos finals del poema de John Donne “Dol per la mort”: “Cap persona no és una illa;/ la mort de qualsevol m’afecta,/perquè em trobo unit a tota la humanitat;/per això, mai no preguntis per qui toquen les campanes; /toquen per tu”.