Una tradició nova que vol aportar festa i reivindicar el paper dels animals a la cultura

No és gens usual trobar-se un ramat de vaques voltant pels carrers de Terrassa, però aquest diumenge els esquellots han sonat de valent pel centre de la ciutat. La celebració de la Baixada de les Vaques havia de ser la setmana anterior, encara dins el 2025, però el mal temps va obligar als animals, fets de paper maixé, a quedar-se a resguard de l'establia. En aquesta jornada les condicions tampoc han estat les idelas, ja que feia molt fred i el cel ha estat constantment amenaçant amb precipitacions (tant de pluja com de neu), però això no ha parat ni a les vaques ni als seus pastors per anar a fer un volt. 

Tot i ser una iniciativa que va néixer tan sols fa un any, la Baixada de les Vaques ha aplegat desenes de persones amb barretines o mocadors al Raval de Montserrat i enceta el procés per fer-se un lloc dins el calendari de la cultura popular terrassenca. "Aquesta és una de les anomenades 'noves festes', que consisteixen en buscar una excusa perquè la gent surti al carrer i es trobi en colles mentre fan una activitat", ha explicat al Diari de Terrassa el pastor major de la comitiva, en Marc Galí. Han utilitzat el nom antic popular d'un dels carrers del centre, abans conegut, com no podia ser d'una altra manera, com a Baixada de les Vaques, per donar-li un significat a la festa alhora que contribueixen a la preservació d'aquest bocí de patrimoni històric i cultural terrassenc.

A part d'això, aquesta iniciativa busca conscienciar a la població sobre el paper del món animal dins les celebracions de cultura popular. "Històricament, l'home ha viscut a prop d'animals, i a gairebé a totes les festes hi ha participació d'animals, cosa que sembla un pecat aquí a Terrassa", ha lamentat el pastor major, que ha assenyalat que, sempre que es tingui cura, "als animals no els fas mal, ni molt menys".

Una festa per als joves

"Voliem organitzar un tipus de festa on el jovent es pogués sentir identificat i inclòs, on pogués participar fàcilment, però també pensat perquè pugui passar-s'ho bé qualsevool persona de qualsevol edat", ha explicat Galí. Durant tot el recorregut s'ha anat sumant gent de totes les franges d'edat, des d'infants que han estat corrent amunt i avall fugint de les banyes de les vaques fins a persones de més edat, que han seguit les cercaviles. De fet, una de les novetats d'enguany ha estat una baixada especial per a la canalla al carrer de Sant Llorenç, amb una pendent menys pronunciada que la del carrer de Pau Claris, on es fa la baixada original. "Als nanos els agrada aquesta còrrer i aquest risc d'estar davant les vaques, per a ells és un joc, al cap i a la fi", ha comentat el pastor major.

La cercavila de la Baixada de les Vaques ha repetit els convidats de l'edició primera: la Mulassa de Terrassa i els Gegants Bojos, dues colles de cultura popular catalana caracteritzades per la joventut que hi ha entre les seves fileres, també s'htan sumat a la festa i caos divertit de la iniciativa i han fet algunes actuacions al llarg del recorregut.

Recuperar un instrument oblidat

"Qualsevol festa ha de tenir actuants, públic, menjar, beure i també música", ha destacat Galí. La música dela Baixada de les Vaques, però, té un altre propòsit més enllà d'amenitzar l'activitat: vol reintroduir i preservar l'ús del flaviol als actes de cultura popular catalana. "Amb la reintroducció de les festes es va recuperar molt l'ús de la gralla, però el flaviol va quedar en un segon pla", ha remarcat, i ha apuntat que "a Terrassa els gegants sempre han ballat amb flaviol".

La música que toquen els flaviols està feta específicament per a aquesta festa popular i, segons Galí, ha estat "tot un èxit". "La nostra música de flaviol té una part més semblant al vals i una altra amb un caràcter més festiu", ha concretat el pastor major de la Baixada de les Vaques. Enguany han volgut introduir una nova melodia, però el canvi de data a darrera hora ha fet que finalment no es pogués tocar durant la cercavila.