Rocío Toral Calderón
Arriben les llums, els menjars familiars, les nadales, les sobretaules llargues… Per a moltes persones, Nadal és un regal esperat, una època de l’any que abraça moltes coses boniques.
Però per a moltes persones LGTBI és un risc, una prova, un suplici. No per les cançons, sinó per les mirades, les preguntes que cremen any rere any i la sensació d’haver de justificar cada part de la nostra vida davant qui ens vol, o almenys, se senti en la mateixa taula i es fa dir família. I diu així:
-I tu quan tindràs fills?
-I quan et casaràs?
-Tindràs xicot/xicota?
Preguntes i més preguntes dites amb un to graciós, que sonen com si la nostra vida afectiva fos un mer tràmit pendent enfront de l’heterosexualitat normativa. I continua així:
-Per què vas vestit així?
-Que rar ets!
-Si continues així et quedaràs per a vestir sants!
Aquestes frases, repetides any rere any calen, són petites ferides que van adherint-se a la pell i que no sempre es compten i per descomptat, ni es denuncien. Però això no és només una incomoditat domèstica, també té un reflex al carrer, en el treball i en la seguretat.
Nadal hauria de ser un temps d’unió, de celebrar el que ens fa humans, l’amor, l’amistat i l’esperança, ja que, les celebracions familiars, les reunions i les tradicionals preguntes que sorgeixen en la sobretaula, lluny de ser simples curiositats, poden perforar les fibres més sensibles d’una identitat que, encara que legítima i valuosa, continua sent incompresa per a molts.
Perquè darrere d’aquesta “curiositat” s’oculta una constant necessitat de justificar una identitat que hauria de ser simplement acceptada com qualsevol altra. Per què no simplement preguntar “Com estàs?” o “Què tal ha estat el teu any?” en lloc de recordar a la persona LGTBI que la seva vida és vista com a diferent, estranya, incompleta.
Molts de nosaltres, en arribar a la taula nadalenca ens enfrontem al que podríem dir “una doble discriminació”, la de ser els qui som i la de no poder ser-ho lliurement sense que algú ens qüestioni, ens jutgi o ens faci sentir que estem fora de lloc. És aquí on tots, com a societat, hem de fer una reflexió: Què significa Nadal per a tu? Per als qui pertanyem al col·lectiu LGTBI les festes de Nadal no sempre són només llums brillants i regals, moltes vegades són també un espai de vulnerabilitat. Això és perquè, les exclusions que s’emmascaren amb l’excusa de la “tradició”, ens pot fer que una data que hauria de ser alegre es converteixi en una càrrega emocional difícil de suportar.
No es tracta d’una censura ni de limitar el diàleg, sinó de convidar-nos a una conversa més humana i respectuosa. Es tracta de pensar abans de parlar, de ser sensibles a les històries i realitats dels altres. El senzill acte de fer preguntes respectuoses, de no pressionar per a obtenir respostes que ens convinguin, de donar espai perquè cadascun s’expressi sense por al judici, és un gest d’amor genuí i solidaritat.
Les famílies tenen la capacitat de ser el primer espai d’acceptació. En lloc de preguntar per relacions que segueixen una norma, per què no preguntar pels assoliments de cadascú, els seus somnis, els seus projectes, les seves passions? Perquè, al final, el que realment importa no és qui estimem o com ens identifiquem, sinó la persona que som i el que compartim en aquests moments que haurien de ser d’unió.
Enguany, tant de bo puguem fer de les nostres taules un lloc segur, on totes les identitats siguin benvingudes. Si notes que alguna persona LGTBI se sent incòmoda, no deixis que el silenci continuï perpetuant les microagressions o el rebuig. A vegades, un gest de suport o fins i tot una paraula d’empatia pot canviar Nadal d’algú. No es tracta de canviar a les persones, sinó de canviar la manera en què ens relacionem, de fomentar un ambient de respecte i comprensió, on totes les veus i tots els cors puguin ser escoltats.
Al final, un Nadal diferent, inclusiva i respectuosa, no sols serà millor per a la comunitat LGTBI, sinó per a tots, perquè ens fa més humans, més empàtics, i més units. Només així, podem viure Nadal en el seu veritable esperit, el de l’acceptació, amor i fraternitat.
Bon Nadal i feliç any nou família terrassenca.