MútuaTerrassa, per celebrar els 125 anys del seu naixement i els 50 de l’edifici de l’actual Hospital Universitari, ens regala l’oportunitat de fer una experiència veritablement reeixida de realitat virtual a la carpa del Passeig.
Estic segur que serà un dels punts d’atracció més forts d’aquestes festes.
L’espectacle de realitat immersiva “El Batec del Temps” a què ens convida Mútua de Terrassa aquestes festes de Nadal és d’aquells que no es poden deixar passar de llarg. En quinze minuts es viatja a través del temps des de la Terrassa industrial de principis de segle XX a la ciutat actual, gairebé quinze vegades més gran. Un itinerari que ens porta a descobrir les insanes carboneres soterrades d’aquells antics vapors fabrils, passant per les tecnologies mèdiques més avançades que actualment hi ha al món i que solem trobar natural tenir-les a prop de casa, per acabar al mirador virtual del que va ser el primer gratacel de la ciutat.
I què lliga les carboneres de fa 125 anys amb els avançats aparells de diagnosi per la imatge i el gratacel de l’Hospital? Doncs cap altra cosa que la tenacitat de persones que, en una productiva suma d’interès propi i generositat altruista, van crear les institucions que havien de formar i protegir els treballadors i les seves famílies que eren a càrrec seu. Ara, amb ull crític –però també anacrònic–, aquelles iniciatives es poden qualificar de paternalistes. Tanmateix, o era això –perquè l’estat benefactor no existia i menys a Catalunya–, o era el capitalisme més despietat que es coneixia en altres latituds. Parlo de la creació de la Caixa d’Estalvis de Terrassa prop de vint-i-cinc anys abans –el 2027 se n’hauria celebrat el 150è aniversari–, passant per l’Escola Industrial i el retorn de l’Escola Pia, i fins aquell Seguro Tarrasense origen de l’actual Mútua, al costat de tantes altres iniciatives socials. Al nostre país i a Terrassa en particular, la suma de necessitat i voluntat social va portar a crear institucions de formació i previsió davant de l’arribada dels grans riscos i incerteses que creava la moderna societat industrial.
En contra de l’absurditat –i la inutilitat– de valorar vells períodes històrics amb ulls actuals, soc del parer que cal jutjar les velles iniciatives no només en el seu propi context social, cultural i ideològic, sinó per tot allò que han arribat a fer possible en l’actualitat. I aquesta mirada, de manera molt sintètica i intuïtiva, és la que ens ofereix “El Batec del Temps”. Un lligam entre passat i present que, tanmateix –n’estic convençut–, la majoria dels terrassencs actuals desconeixen. Parlo de la majoria dels ciutadans que no tenen referències per saber que molts dels avantatges que els ofereix una ciutat com Terrassa –privilegis que ja són drets reconeguts i indiscutibles– van néixer d’una confluència, sovint plena de conflictes, d’interessos i necessitats, però també d’ambicioses aspiracions col·lectives. Una ignorància dels orígens, per cert, que és un gran obstacle per a l’enfortiment del sentiment de pertinença local.
MútuaTerrassa, amb aquest “El Batec del Temps”, ha esquivat la temptació de l’autobombo institucional propi d’aquests casos a canvi de mostrar el paper d’allò que l’arrela als fonaments del seu origen històric local i que es projecta en el seu compromís de servei de futur. I ho ha fet d’una manera poc convencional, amb molta qualitat formal i alhora amb una proposta popular que, fins a finals de gener, i a mesura que es vagi coneixent, no en tinc cap dubte, generarà llargues cues de terrassencs interessats a fer l’experiència immersiva i, com jo mateix, a repetir-la.
Experts com són a vetllar per la salut i la malaltia dels nostres cossos, en aquest cas han tingut cura de l’esperit de la ciutat. Cal agrair-los-ho.