Una de les patologies dermatològiques més freqüents en la població general és l’onicomicosi, una infecció per fongs que afecta l’ungla.
“Pot afectar la superfície de l’ungla, la pell que hi ha a sota o la zona on neix l’ungla”, explica el doctor Javier Fernández, dermatòleg que treballa al centre terrassenc iDermic.
“És una de les causes més freqüents de canvis crònics a les ungles, sobretot a les ungles dels peus.
A més, acostuma a ser una infecció lenta i pot avançar durant mesos o anys si no es tracta”, agrega l’especialista.
La causa directa d’aquesta afectació és “la infecció per fongs”. Els més habituals són els anomenats “dermatòfits, que també poden causar el conegut com a peu d’atleta”.
En menor proporció, l’onicomicosi “també pot ser causada per llevats, com la Candida, o per altres tipus de fongs”, afegeix Fernández.
El dermatòleg subratlla que “hi ha factors que faciliten que la infecció aparegui i, sobretot, que es mantingui en el temps”. Amb l’edat, per exemple, “les ungles creixen més lentament i això fa que el fong tingui més facilitat per persistir”.
També és més freqüent, recorda l’especialista d’iDermic, “en persones amb diabetis, amb problemes de circulació a les cames o amb defenses baixes”.
Un altre factor molt rellevant és el traumatisme repetit de l’ungla, sovint relacionat amb el calçat, l’esport o petits cops. Finalment, “la humitat i la calor, com passa amb l’ús prolongat de calçat tancat o la sudoració, afavoreixen el creixement dels fongs”, assegura.
Canvis visibles
Els símptomes depenen del tipus de fong i del grau d’afectació, però la majoria dels pacients descriuen canvis visibles a l’ungla. “És habitual que l’ungla es torni més gruixuda, que canviï de color, sobretot cap a tons groguencs, blanquinosos o marronosos, i que perdi la seva consistència habitual, tornant-se més fràgil, amb tendència a trencar-se o esmicolar-se”, sosté Fernández.
També pot aparèixer “una deformació progressiva i, en alguns casos, un desenganxament parcial de l’ungla de la pell de sota”.
En fases inicials, assenyala el dermatòleg, “sovint no provoca dolor, però quan està avançada pot generar molèsties en caminar, dolor per pressió amb el calçat i una afectació important de la qualitat de vida”.
Altrament, “pot causar incomoditat, preocupació i limitacions en el dia a dia i, en fases avançades, “pot aparèixer la forma distròfica total, en què l’ungla queda greument deformada o pràcticament destruïda”.
L’aspecte de l’ungla pot ser molt orientatiu a l’hora de diagnosticar aquesta afectació, però l’especialista avisa que “és important recordar que no totes les ungles engruixides o deformades són degudes a fongs”.
Hi ha altres causes molt freqüents que poden semblar una onicomicosi, “com els traumatismes repetits, la psoriasi de l’ungla o altres alteracions inflamatòries”.
Amb tot això, hi ha un diagnòstic ideal que és el que “combina l’exploració clínica (mirant l’ungla i la pell del peu) i la confirmació amb una mostra, sobretot abans d’indicar tractament oral”, apunta Fernández. Aquesta confirmació es fa amb una prova senzilla: “es pren material de l’ungla i s’analitza per veure si realment hi ha fongs.
En alguns casos també es pot fer un cultiu, que pot trigar setmanes, però permet identificar millor l’agent causal i donar el tractament adequat”, explica.
Diversos factors
El tractament dependrà de diversos factors, com per exemple, “quantes ungles estan afectades, si l’ungla està molt engruixida, si la infecció arriba a la zona on creix l’ungla, i si el pacient té diabetis, problemes vasculars o pren altres medicaments”, manifesta Fernández.
Hi ha el tractament tòpic (laca o solució), “útil sobretot en casos inicials o lleus, quan l’afectació és limitada, inferior al 50% de l’ungla”. “La dificultat és que l’ungla és una estructura dura i els productes penetren malament si l’ungla està molt engruixida. A més, cal constància i el tractament és llarg de mesos de duració i fins i tot anys”, diu.
Un altre és l’oral, “quan l’afectació és més extensa, hi ha múltiples ungles implicades o la infecció està avançada, el tractament oral és el que té més probabilitats d’èxit”.
Són medicaments eficaços, que han de ser prescrits i controlats per un metge.
En alguns pacients cal controlar la funció hepàtica i cal ajustar el tractament segons el tipus de fong i la situació clínica”.
“En casos resistents, recidivants o quan els antifúngics sistèmics estan contraindicats, s’han estudiat també diverses teràpies basades en fonts de llum, principalment com a alternatives o adjuvants”, comenta el dermatòleg.
Entre elles destaca el làser Nd:YAG, així com el làser fraccional de CO2, especialment en combinació amb antifúngics tòpics.
També s’han utilitzat sistemes de llum LED en el context de teràpia fotodinàmica (PDT). “Aquestes estratègies es consideren opcions en casos seleccionats, especialment quan no es pot realitzar tractament oral o quan la resposta als tractaments convencionals és insuficient”, exposa.
Finalment, hi ha les mesures adjuvants, que “són clau per millorar la resposta i reduir recidives”, apunta l’especialista. “Inclouen el desbast mecànic per reduir el gruix unguial i el tractament d’un possible peu d’atleta associat si n’hi hagués”, conclou l’especialista d’iDermic.
