Des de 2014, cada any se celebra el Dia Mundial de l’Encefalitis (World Encephalitis Day), que és una iniciativa global destinada a donar visibilitat a una malaltia neurològica que, tot i ser poc coneguda per a la majoria de la població, pot tenir conseqüències greus per a la salut.
Gabriel Salazar, cap del servei de Neurologia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) la defineix com “una inflamació del cervell” que fa que el teixit cerebral “no funcioni correctament i pot alterar la consciència, el comportament, la memòria, el llenguatge o el moviment”.
“És una malaltia poc freqüent, però potencialment greu, que requereix valoració mèdica”, afegeix l’especialista.
Salazar apunta que la causa més freqüent de l’encefalitis “són les infeccions, sobretot virus, com l’herpes simple, la varicel·la-zòster, l’enterovirus, el virus del Nil Occidental o el virus de la grip, entre d’altres” i, de forma menys habitual, “bacteris, fongs o paràsits”.
També pot aparèixer, agrega el neuròleg del CST, “sense una infecció directa, en el que anomenem encefalitis autoimmune, quan el mateix sistema immunitari ataca el cervell per error i també en casos de reaccions postinfeccioses o molt rarament postvacunals”.
Pot ser mortal? Sí, afirma Salazar. “Sobretot si no es diagnostica i es tracta a temps. La gravetat depèn de la causa, de la rapidesa del tractament, de l’edat del pacient i de l’estat de salut previ”, explica.
Fins i tot quan no és mortal “pot deixar seqüeles neurològiques, com poden ser problemes de memòria, epilèpsia, dificultats de concentració o canvis de conducta”.
Alguns dels símptomes
Quant als símptomes, l’especialista del CST assenyala que “poden aparèixer de forma progressiva o sobtada”.
Els més habituals són “febre, mal de cap intens, alteració de la consciència (confusió, somnolència, desorientació), canvis de conducta o personalitat, dificultats per parlar o entendre, convulsions, debilitat d’una part del cos i, en casos greus, coma”, diu Salazar, que recorda també que “en nens petits els símptomes poden ser més inespecífics, com ara irritabilitat, plor inconsolable, vòmits o rebuig a l’alimentació”.
Com es diagnostica aquesta malaltia? El cap de servei de Neurologia del CST assegura que “el diagnòstic es basa en una combinació de proves, com són l’exploració clínica neurològica, la ressonància magnètica cerebral (permet veure signes d’inflamació), la punció lumbar (per analitzar el líquid cefalorraquidi i identificar infeccions o mecanismes immunològics), l’electroencefalograma (per detectar alteracions de l’activitat cerebral), l’anàlisi de sang i, en alguns casos, proves immunològiques específiques”.
En qualsevol cas, “és fonamental actuar de pressa, tot i no tenir la causa confirmada” i cal tenir molt present que “el diagnòstic precoç i un ràpid tractament són claus per reduir la mortalitat i les possibles seqüeles”, detalla.
Respecte als possibles tractaments, Salazar diu que depèn de la causa, però habitualment “inclou antivirals intravenosos immediats quan se sospita d’una encefalitis vírica (especialment per herpes), antibiòtics si hi ha sospita bacteriana, corticoides, immunoglobulines o altres immunosupressors en encefalitis autoimmunes, i control de convulsions, febre i pressió intracranial i suport en unitats especialitzades si el quadre és greu”.
