La disfàgia és “la dificultat o alteració en el procés d’empassar aliments, líquids o saliva”, com la defineix la logopeda d’ATLAS Spine Institute, Laura Sáez, que també treballa a Àptima Centre Clínic Terrassa. Recorda que no es tracta d’una malaltia, “sinó un símptoma que pot aparèixer per múltiples causes” i, en el context oncològic “no només és més que tos; és un símptoma que requereix detecció precoç, valoració multidisciplinària i intervenció logopèdica per preservar la funcionalitat de la deglució i la qualitat de vida del pacient”.
Sáez recorda que “és rellevant, especialment en pacients amb càncer de cap i coll, esòfag, pulmó o en aquells que reben tractaments com la quimioteràpia, la radioteràpia o la cirurgia” i pot aparèixer “com a conseqüència directa del creixement tumoral, que pot obstruir o comprimir les estructures implicades en la deglució, o bé com a efecte secundari dels tractaments oncològics, que poden provocar mucositis, xerostomia, fibrosi, dolor o alteracions neuromusculars”.
La logopeda d’ATLAS Spine Institute afegeix que, tot això, “pot afectar tant la fase oral com la faríngia o esofàgica de la deglució”. I apunta que la disfàgia en el pacient oncològic “es pot prevenir parcialment, tot i que no sempre es pot evitar completament”. La prevenció es basa principalment “en la detecció precoç, el seguiment continu i un abordatge multidisciplinari”.
L’especialista apunta que “la prevenció inclou una avaluació precoç de la deglució des del moment del diagnòstic, fins i tot abans d’iniciar el tractament oncològic. La intervenció primerenca del logopeda permet establir exercicis de mobilitat, força i coordinació de la musculatura implicada en la deglució, amb l’objectiu de preservar la funció”.
A l’hora de parlar dels símptomes, l’especialista d’ATLAS Spine Institute, assenyala que “en funció de la localització del tumor, la simptomatologia pot variar de manera significativa, afectant diferents fases del procés de deglució”. Poden aparèixer “de manera aïllada o combinada” segons la zona afectada i l’estadi de la malaltia.
Què pot comportar?
Sáez comenta que la disfàgia pot comportar “desnutrició, deshidratació i risc d’aspiracions, amb un impacte important en la qualitat de vida del pacient i en el seu pronòstic”. Respecte als tractaments principals, la logopeda subratlla que “la intervenció logopèdica en la disfàgia del pacient oncològic permet tractar les seqüeles funcionals ocasionades pel tractament oncològic i millorar la qualitat de vida del pacient”.
Aquesta intervenció inclou “la rehabilitació de la respiració, la fonació, la parla i els trastorns de la deglució, adaptant els exercicis i tècniques segons la localització del tumor i les necessitats específiques de cada pacient”. És fonamental tenir en compte la salut oral, ja que els pacients oncològics “sovint presenten mucositis, xerostomia, dolor o alteracions dentals derivades dels tractaments. La valoració i el manteniment de la cavitat oral són clau per assegurar una deglució segura i efectiva, així com per prevenir complicacions com l’aspiració o la malnutrició”.
En conjunt, afegeix, “la logopèdia proporciona estratègies compensatòries, exercicis terapèutics i recomanacions individualitzades per recuperar la funcionalitat oral i faríngia, potenciant la comunicació i la ingesta alimentària de manera segura”.
