Tot i històricament, la malaltia de Chagas, s’ha considerat una patologia més de zones rurals d’Amèrica Llatina, en les darreres dècades ha esdevingut un problema de salut global. Actualment, està present també en països no endèmics, entre ells Espanya, on representa un repte clínic rellevant i sovint infradiagnosticat.
El doctor David Alonso Pérez, metge adjunt de Medicina interna i de Salut Internacional del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), recorda que la malaltia de Chagas, també coneguda com a tripanosomiasi americana, “és una infecció causada pel paràsit Trypanosoma cruzi”, i es transmet, principalment, “per la femta d’insectes triatomins (“vinchucas” o “chinches besadoras”) infectats que, en defecar a prop de la picada o una ferida, permeten l’entrada del paràsit”.
A més, també es transmet “verticalment (mare a fill), per transfusions, trasplantaments o aliments i begudes contaminats amb excrements de l’insecte”, apunta l’especialista del CST.
Si bé és endèmica d’Amèrica Llatina, “els moviments de població l’han estès a altres parts del món”, detalla Alonso.
El metge adjunt de Medicina interna i de Salut Internacional del CST, explica que la seva evolució clínica “pot ser silenciosa a l’inici, però si no es tracta, pot evolucionar a complicacions cròniques greus, afectant principalment el cor (insuficiència cardíaca i arrítmies) i el sistema digestiu (còlon i esòfag)”.
El seu diagnòstic
Quant diagnòstic, l’especialista del CST comenta que “es realitza a la fase aguda observant el paràsit en sang, i a la fase crònica mitjançant anàlisis serològiques que detecten anticossos específics”. Alonso, pel que fa als possibles tractaments per combatre la malaltia de Chagas, assenyala que aquesta afectació “es cura gairebé al 100% en fase aguda amb benznidazol o nifurtimox, que es prenen per via oral durant dos o tres mesos sota supervisió mèdica a causa d’efectes secundaris”.
El metge adjunt de Medicina interna i de Salut Internacional del Consorci Sanitari de Terrassa afegeix que, en fase crònica, “els fàrmacs poden endarrerir la progressió de la malaltia, però no curen la infecció establerta”.
L’especialista del centre hospitalari egarenc subratlla que “les complicacions cardíaques poden precisar diferents tractaments que inclouen medicaments, marcapassos, desfibril·ladors o trasplantament”.
