No hi ha res més antic en aquest món, que l’amor. Malauradament, però, no tothom ha tingut l’oportunitat de celebrar-lo com realment es mereix. El 3 de juliol del 2005 va ser el dia en el qual es va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe a l’estat espanyol, quan va entrar en vigor la llei que modificava el Codi Civil per a permetre-ho. Va ser el tercer país en regularitzar-ho, després dels Països Baixos i de Bèlgica.
L’Ángeles Ruiz i la Gemma Sánchez van celebrar aquesta fita, però elles ja eren avançades als temps que corrien: van dur a terme una cerimònia oficiosa l’any 1992 a la seu de la Federació Coordinadora Lesbiana, on militaven i eren activistes. “I aquí, a Catalunya, també vam tenir l’oportunitat de, tot i no estar casades ni havent estat aprovat el matrimoni homosexual, tenir en el Codi de Família, l’oportunitat d’adoptar fills, la co-adopció. Estava bastant avançat”, considera l’Ángeles Ruiz.
De fet, la mateixa activista recorda que en aquella època, des del Servei d’Acollida de la Diversitat Afectiva Sexual de l’Ajuntament de Terrassa, ella mateixa rebia a dones que tenien la voluntat d’inseminar-se per a tenir fills. Casualitats de la vida, enguany celebra el naixement de la seva neta, amb molta emoció.
L’Ángeles i la Gemma es van acabar casant oficialment l’any 2009, reivindicant l’amor com sempre van fer, “però ja més tranquil·lament, descansant de tota la reivindicació que hi va haver entre els 70 i els 90. Quan ho vam aconseguir, hi va haver cert repòs”, afirma Ruiz. Amb el temps, el moviment ha crescut, les associacions han continuat mobilitzant-se, i l’orgull és més viu que mai, perquè com bé recolza l’Ángeles, “hi ha molta més diversitat de gent que està a favor dels nostres drets”.
Paradoxalment, però, alerta Ángel Rodríguez, vocal de Homies Pride Terrassa, “hi ha hagut un avenç burocràtic, però a nivell social hi ha hagut una reculada. Som més jutjats, més criticats, més odiats”. L’entitat ha presentat aquest dilluns la manifestació de l’Orgull LGTBIQ+ a Terrassa, per a aquest dissabte 28 de juny, amb un clar discurs en contra de l’odi. “Sóc un home trans, passo desapercebut i pensen que jo no pertanyo al col·lectiu. Parlen lliurement i jo sento molts missatges d’odi i menyspreu, per exemple, als gimnasos. La lluita continua viva, no hem de recular”, manifestava Rodríguez.
L’organització terrassenca denuncia exclusió i discriminació a diversos entorns com el familiar, l’educatiu, l’atenció sanitària i l’ocupació, entre d’altres. Per aquest mateix motiu, 20 anys després de la legalització del matrimoni homosexual, l’Orgull d’enguany continua prenent una gran magnitud reivindicativa. “M’agradaria que l’orgull evolucionés cap a una col·laboració més viva, més present i més compromesa”, confessava la també vocal de Homies Pride Terrassa, Nieves Garcia, a la vegada que assenyalava que “no es tracta només de celebrar, sinó també de recordar tot el que hem hagut de lluitar per ser aquí i allò que encara queda per fer. La visibilitat continua sent una necessitat”.
Parlant d’aquesta lluita històrica, l’Ángeles Ruiz també confessa haver observat “aquesta recessió que està patint el col·lectiu per qüestions polítiques que poden venir de l’extrema dreta”, tot i que es manté ferma dient que “la gent ha aconseguit molts drets amb aquesta lluita, i aquests drets no es perdran , encara que ho intentin”. Per això, Ruiz, de 68 anys, lloa la força de les associacions i de les entitats que mantenen viu l’esperit: “Els i les joves, com els grans d’aquella època, surten de la mateixa manera, amb la mateixa força, amb l’orgull i amb l’amor per aconseguir i mantenir els nostres drets, que és el que estem veient a l’actualitat”.
I així, Homies Pride Terrassa es presenta com una entitat per a “transformar Terrassa en una ciutat més justa, més lliure i més orgullosa, on cadascú pugui ser, estimar i viure amb dignitat, sense por i amb tota la força de la col·lectivitat”.
