Les veus dels "sense llar"

José Reinaldo Fuentes. 76 anys. Nascut a l’Equador.
“Almenys tinc un lloc on dormir i, de menjar, no me’n falta, ja sigui gràcies a l’Andana o perquè me’n donen els meus germans de l’Església evangèlica. Si tingués una pensió més alta hagués llogat una habitació, però jo, a l’Andana, ja m’hi trobo bé. És el propòsit de Déu.”

Mercedes Cáceres. 51 anys. De Figueres.
“Vaig arribar a l’Andana perquè em vaig veure al carrer després de separar-me de la meva parella, que era d’aquí, de Terrassa. Al centre, hi porto un any i mig, i hi estic molt bé. Abans de viure a Terrassa havia treballat una miqueta en el sector de la neteja. Ara ja no tinc feina.”

Jordi. 69 anys. Nascut a Olesa de Montserrat.
“Em fa ràbia que, després de treballar durant trenta anys com a comercial, viatjant per tot Espanya, m’hagi quedat una pensió tan baixa, perquè l’empresa en què treballava no va fer les coses com les hauria d’haver fet. Jo no em sento un sense sostre, perquè, de sostre, ja en tinc un.”

Pere Papiol. 53 anys. Terrassenc.
“Esmorzo aquí, a l’Andana, i cap allà dos quarts de deu del matí ja me’n vaig cap a un bar que hi ha a prop de l’estació del Nord. Hi faig un cafè i, com que al bar hi ha wifi, ja m’hi passo un parell o tres d’hores. A la tarda treballo amb l’empresa Eco-Equip i després torno al centre a dormir.”