El pedagog i músic terrassenc Miqui Giménez ha estat reconegut amb el Premi Crítica Serra d’Or 2026 en la categoria de Coneixements pel seu darrer treball “Canta-me’n una! Canta-me’n dues”, un projecte que posa en valor la tradició oral i les cançons infantils com a eina educativa i de transmissió cultural.
Giménez ha rebut el premi amb sorpresa i satisfacció: “Algú ha pensat que aquesta feina era important, i això ja ho diu tot”, explica. Tot i això, admet que en els darrers mesos ja havien percebut que el projecte connectava amb el públic.
“Quan parles amb mestres, famílies o persones que hi han col·laborat, t’adones que hem fet una cosa més grossa del que ens pensàvem”, assegura. L’èxit de recepció ho avala: després de la seva presentació a la Setmana del Llibre en Català, el volum ja encadena una segona edició i apunta a una tercera tirada. “Segurament haurem encertat amb el format”, exclama l’autor.
El projecte, impulsat amb els textos de Vanesa Amat, la il·lustració de Maria Girón i amb el suport de l’editorial Babulinka, va néixer també d’una demanda concreta del món educatiu. Una mestra va proposar donar una nova vida a aquell material que durant anys havia circulat per escoles i llars, i s’hi van volcar. “Sabíem que era útil i interessant, però sempre hi ha el dubte de com funcionarà”, admet Giménez. El temps, però, ha confirmat l’encert de la proposta.
El llibre té les arrels en un disc publicat l’any 1995 sota el mateix nom, fruit de la inquietud per recuperar un repertori que, segons Giménez, s’estava perdent. “La transmissió oral s’anava apagant i calia fer alguna cosa”, recorda. Aquella primera iniciativa ha evolucionat ara en un volum més complet, que inclou partitures, recursos pedagògics, codis QR per escoltar les cançons i il·lustracions, amb l’objectiu de fer-lo útil i atractiu tant per a mestres com per a famílies.
Per a Giménez, el valor de la cultura popular va molt més enllà de la nostàlgia. “Les tradicions expliquen com som i d’on venim”, defensa. En aquest sentit, considera que conèixer aquest llegat és clau per entendre la societat i poder-la fer evolucionar. Però, sobretot, posa l’accent en el paper que tenen les cançons en els primers anys de vida.
Especialista en educació infantil, reivindica les cançons de bressol, els jocs de falda i la poesia oral com a eines fonamentals per al desenvolupament dels infants. “Acompanyen, abracen i donen seguretat en un món que estan descobrint”, explica. Segons ell, aquesta proximitat entre adult i infant és essencial, i la música hi juga un paper clau: “Transmet afecte i ajuda a construir aquest vincle”.
Amb aquest reconeixement, Giménez situa la cultura popular i la cançó infantil al centre del debat educatiu i cultural. I ho fa amb una idea clara, que sempre ha defensat: “Tant de bo mai parem de cantar als nens i a les nenes. És importantíssim”.
