Terrassa és el tercer municipi català en nombre d’habitants i justament ocupa la mateixa posició en el rànquing de localitats amb més start-ups o empreses emergents. Així ho constaten fonts d’ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, adscrita al Departament d’Empresa i Treball. Les mateixes fonts indiquen que Barcelona ocupa el primer calaix del podi i Sant Cugat del Vallès, el segon. Segons un estudi d’ACCIÓ presentat recentment, a Terrassa hi ha 44 empreses emergents (segons dades de l’any 2021), mentre que el 2020 el Departament d’Empresa i Treball en tenia identificades 30 i un any abans, el 2019, 29. Les start-ups han guanyat, doncs, presència a la nostra ciutat els últims anys, amb un augment de vora el 50%. També ho han fet en el conjunt de Catalunya, que el 2021 comptava amb 1.902 empreses emergents, un 11,4% més que el 2020 (1.708) i un 26,4% més que el 2019 (1.540). Des del 2016, el primer any de la sèrie l’augment en el nombre d’empreses emergents a Catalunya ha estat del 75%. Aleshores eren un total de 1.086. Segons el mateix informe, de les 1.871 start-ups catalanes (del total de 1.902) de les quals es disposa de la ubicació, un 87,7% es localitza a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per comarques, el Barcelonès és la que concentra més empreses emergents (1.277; 68,2%), seguida pel Vallès Occidental (187; 10%) i el Baix Llobregat (118, 6,3%). El Barcelonès és el territori capdavanter. La marca Barcelona hi té un pes important i el fet que a la capital catalana hi hagi bona part dels centres universitaris i una gran xarxa de serveis i infraestructures juga a favor seu. De fet, hi ha una gran diferència entre el Barcelonès i la nostra comarca, que ocupa la segona posició en el rànquing. Tot i això, també cal destacar la diferència de quatre punts entre el Vallès Occidental i la següent comarca a la llista, una distància que és de gairebé set punts en comparació amb la quarta classificada (el Maresme, 3,1%) i de més de vuit punts amb la cinquena (el Vallès Oriental; 1,8%).

Ocupació i facturació

Pel que fa al nombre de treballadors, l’informe d’ACCIÓ apunta que les empreses emergents terrassenques donen feina a un total de 223 persones. En el cas del conjunt de Catalunya, la xifra arriba als 19.300 treballadors (dades 2020, les últimes disponibles), un 10% més que el 2019. És a dir, el 2020 es van crear 1.800 nous llocs de treball en les empreses emergents catalanes tot i la situació provocada per la pandèmia. Aquest creixement de l’ocupació ha comportat que les start-ups hagin guanyat dimensió els darrers anys: el 2018 el 85% de les empreses emergents catalanes tenia menys de 10 treballadors, un percentatge que es redueix fins al 76% el 2020. També ha registrat aquesta evolució la facturació de les empreses emergents. Si el 2018 el 77% de les start-ups catalanes facturava menys de 500.000 euros, el 2020 aquest percentatge s’ha situat al 67%, augmentant d’aquesta manera els trams d’empreses que facturen més.

Sectors

Per sectors, les start-ups catalanes es dediquen principalment a la salut (16% del total), les solucions empresarials-software (13%) i les TIC (7%). Destaquen també les empreses que treballen en els àmbits dels viatges i l’oci (6%), les fintech (5%), el foodtech (5%) i l’energia (5%). A Terrassa, la correlació d’activitats és un pèl diferent. Les start-ups ubicades a la nostra ciutat es dediquen principalment a TIC-mòbil (6 empreses), serveis empresarials i software (5), contingut digital i mèdia (5), salut (5) i tecnologies de l’educació (3), entre altres.

Inversió

Per poder créixer, o si més no consolidar-se, per a les empreses emergents és clau l’accés a finançament extern. En aquest sentit, cal destacar que les start-ups catalanes han captat 1.479 milions d’euros d’inversió l’any 2021, segons recull l’informe d’ACCIÓ a partir de la base de dades internacional Dealroom. Es tracta d’un 246% més que el volum d’inversió captat l’any 2020 i se situa com la xifra més alta de la sèrie històrica. La inversió en empreses emergents està experimentant un creixement considerable i la proliferació de plataformes que donen a conèixer nous projectes empresarials a un públic cada vegada més ampli interessat a buscar oportunitats d’inversió, també. En aquest sentit, a Terrassa, el Servei d’Innovació està a punt d’encetar un nou cicle formatiu al voltant dels aspectes operatius, legals i financers de la inversió en start-ups. Seran sis sessions teòric-pràctiques i presencials que es duran a terme entre el 23 de febrer i el 6 d’abril i aniran a càrrec d’especialistes de Delvy, una assessoria jurídica i financera especialitzada en start-ups i empreses innovadores.

“Terrassa té potencial per retenir les start-ups”

[caption id="attachment_389993" align="alignnone" width="1200"] José Ignacio Velasco i Farayde Matta són investigadors del grup de recerca POLY2 / Alberto Tallón[/caption] Un bon nombre d’start-ups sorgeix de treballs en l’àmbit de la investigació. De fet, la recerca que es fa des de centres universitaris és un element cabdal en la creació d’empreses emergents, a partir de la fórmula “spin-off” o empresa derivada. Aquest és el cas de Bio2Coat, una de les start-ups recentment constituïdes a Terrassa. Es tracta d’una “spin-off” de l’Eseiaat (Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Els seus dos cofundadors són el José Ignacio Velasco i la Farayde Matta. Ell és expert en enginyeria de materials, i ella, en enginyeria alimentària. Junts han ideat una tecnologia de conservació natural per a aliments frescos, unes formulacions a base de proteïnes vegetals, de carbohidrats i àcids grassos, juntament amb algun oli essencial que es poden aplicar a través d’una dissolució aquosa sobre fruites i hortalisses i que és capaç de crear una barrera semipermeable, una pel·lícula pràcticament invisible, comestible i capaç de controlar la maduració i el deteriorament de l’aliment, mantenint-ne tant l’aspecte com el valor nutricional. Els dos investigadors van decidir constituir l’“spin-off” quan la idea ja era sòlida i tot i que de moment hi treballen només ells dos, tenen previst sumar un nou membre a l’equip el mes de març i “al llarg de l’any segurament n’incorporarem dos més”. Estan validant la tecnologia amb grans productors i distribuïdors agrícoles i distribuïdors de productes fitosanitaris i “parlant amb inversors per tancar una primera ronda de finançament pròximament”. Preveuen obrir aquest estiu una primera planta pilot a Terrassa per començar a produir a partir de setembre. “Constituir l’empresa no va ser difícil. Està sent més complicat ara”, assegura Velasco. El 2021 van rebre dues subvencions públiques: una d’ACCIÓ, a través del programa Startup Capital, i una altra del CDTI, entitat pública adscrita al Ministeri de Ciència i Innovació, a través del programa Neotec. “Les ajudes públiques són molt importants, però sense la inversió privada no les pots executar”, assenyala Velasco. “Terrassa és la nostra ciutat. És el lloc d’origen de la nostra tecnologia i la nostra empresa i no ens plantegem canviar-lo”, indica. “La situació geogràfica i socioeconòmica és adequada per produir des d’aquí per a tot el mercat espanyol i part de l’europeu”, sosté Velasco, que creu que Terrassa “té potencial per retenir les start-ups i que es desenvolupin aquí”. “És una ciutat de mida mitjana que està a prop de Barcelona, té molts serveis i un teixit empresarial i industrial rellevant”, comenta. “És cert que hi ha start-ups, principalment tecnològiques, que tendeixen a moure’s cap a pols específics, però Terrassa ho té tot per poder retenir les empreses emergents. L’únic que cal, potser, és intensificar els suports institucionals”, diu.