Eduard Estivill: “El nombre de gent que no dorm ha augmentat amb la covid"

Per què ho deixa el grup? És un projecte que, sense voler-ho, ha esdevingut un projecte cultural i musical de tres generacions i començar és molt fàcil i acabar és molt complicat, sobretot quan no vius d’això. No toquem per diners ni per fer-nos famosos, per nosaltres és una emoció. Hem gravat 166 cançons i anàvem fent recitals per al nostre públic i vam pensar que calia acabar fent bé les coses. D’on va sortir el nom del grup, Falsterbo? Quan vam formar el grup, el Joan Boix i jo, ens dèiem Joan i Eduard. Llavors va entrar la meva dona, la Montse i, mentrestant, el Joan va lligar amb una sueca d’un poble que es diu Falsterbo i em va proposar aquest nom. Si la noia hagués estat de Sabadell, ens diríem Sabadell. Fan una gira per acomiadar-se. Un ha de saber acabar i amb la mateixa empenta que el primer dia i vam decidir fer una gira i a Terrassa farem la primera actuació. Per algun motiu el primer concert és a Terrassa? Vam fer una prèvia a Barcelona, al teatre de Sarrià, que és on jo anava de petit i em feia il·lusió fer-ho allà. Comencem a Terrassa, al Teatre Alegria perquè aquí viu un germà meu i és per aquests lligams afectius. Li sap molt greu posar fi a tot això? Per la meva feina, això de pujar a l’escenari ho tinc, perquè faig moltes conferències, però continuarem tocant la guitarra, no ho deixaré mai. Però s’ha d’acabar perquè tot i que som un grup amateur, treballem com professionals. Possiblement, em farà pena deixar-ho, però no farem la gira final i al cap de tres mesos hi tornarem. Els hi hauria agradat dedicar-se de ple a la música? Va haver-hi un moment que ens van venir a proposar de ser professionals, no obstant això, a aquella època, estàvem estudiant la carrera i vam decidir seguir cantant perquè ens agradava. En el fons, vam comprar la nostra llibertat. La cançó “Puff, el drac màgic” és la icona del grup? Sí, perquè és la cançó que, d’alguna manera, no l’hem triat i la cantàvem a cada recital i la gent la va fer seva i mai l’hem pogut deixar de cantar als recitals. Passem a la medicina de la son. És possible que molta gent tingui notícies del seu mètode, però que no li posi cara? He tingut la sort de ser pioner en la meva professió i ningú s’hi dedicava quan vaig començar. És un camp immens, des de la gent que no dorm, la gent que dorm massa o la gent que no deixa dormir. I va sorgir el mètode Estivill. Com que érem pioners i fèiem coses molt noves, una de les coses va ser posar en un llibre tècniques per ensenyar a dormir als nens i, d’aquí, ve això del mètode Estivill, que no és un mètode, sinó que són unes normes científiques que els crono biòlegs i la Societat Americana de Pediatria i altres, recomanen. I l’únic que vaig fer jo és posar-ho amb paraules entenedores. No he inventat res, jo soc un científic i explico el que la ciència ha demostrat amb paraules fàcils. Ha tingut molt ressó. Hem venut més de quatre milions de llibres i s’ha traduït a més de vint idiomes i es continua venent, perquè els nens continuen naixent i, com que és una cosa que està científicament provada, funciona, si es fa bé. Això ens ha fet molt conegut i, com que no callo, a la gent els hi agrada quan els hi explico aquestes coses. Hi ha molta gent a favor i molta gent en contra del mètode, sovint amb postures molt radicals. El món científic no qüestiona el mètode. És cert que a vegades es veu una mica de fonamentalisme en contra, sobretot a les xarxes. Amb tot això de la Covid, han variat els hàbits de dormir? Ha augmentat el percentatge de la gent que no dormia. Habitualment hi ha un trenta per cent de gent que té problemes d’insomni que pot ser transitori o crònic, que, per sort, n’hi ha menys. El mal dormir és un símptoma i hi ha més de quaranta motius possibles, però n’hi ha un que és la influència del que passa durant el dia a l’hora d’anar a dormir. Amb la pandèmia hi ha hagut molta informació externa que ens ha provocat molta incertesa i gairebé, el cinquanta per cent de les persones no podien dormir. I la causa era aquesta incertesa. El canvi d’hora influeix? És horrible. Dins del cervell hi ha un grup de cèl·lules que és el nostre rellotge biològic i necessita que li donin corda i funciona perfectament si funciona amb la llum. Aquests canvis d’horari, ens fa anar fatal. Per tant, quin horari és el millor per a nosaltres? L’horari d’hivern. L’únic que aconseguim amb aquest horari d’ara és anar curts de son.