Terrassa ha reunit aquest dimecres el seu darrer comitè municipal per sequera, coincidint amb l’anunci d’entrada a l’escenari de normalitat. L’abril de 2022 es va convocar el primer i fins al d’aquest matí s’han celebrat una vintena de reunions.
Amb els embassaments del Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) que superen el 70% de la seva capacitat i l’anunci, per part de la Generalitat, de què ben aviat pràcticament totes les zones de les conques internes retornaran a l’escenari de normalitat per sequera, Terrassa tanca aquest llarg episodi, iniciat el 2022.
Aquest matí s’ha celebrat el darrer comitè municipal de sequera per fer un balanç definitiu de la repercussió que ha tingut a la ciutat. Per a la regidora del Cicle de l’Aigua, Patrícia Reche, "Ara tanquem un llarg cicle, que vàrem activar el febrer de 2022, amb mesures enfocades a garantir l’abastament d’aigua a la ciutat i amb les quals hem sortit reforçats gràcies a l’esforç que, també, ha fet la ciutadania que ens ha acompanyat en les mesures que perseguíem per fer un canvi d’hàbits que hem de continuar mantenint. Tot i que ara s’acabi la sequera, no vol dir que podem tornar a malbaratar l’aigua que consumim".
En total, el comitè ha celebrat una vintena de trobades per coordinar actuacions de manera conjunta entre els diferents serveis municipals, inclosos Policia Municipal i Protecció Civil, a més de representants de l’empresa municipal TAIGUA i de les altres companyies d’abastament d’aigua de la ciutat (Mina Pública d’Aigües de Terrassa; Aigües de les Fonts i cooperativa Els Amics). El 2022 se’n van convocar quatre; el 2023, vuit; el 2024, set i, el 2025, una, la d’aquest dimecres i que ha representat el tancament d’un cicle.
L'Ajuntament recorda que en aquest període de temps ha fet actuacions de control i inspecció "per detectar possibles infraccions i aplicar les corresponents sancions, d’acord amb el Reglament del servei públic d’abastament domiciliari i estalvi d’aigua de Terrassa, del qual ha iniciat la seva revisió i actualització, perquè aporti un millor marc legal en relació amb l’estalvi d’aigua i la regulació de les limitacions en situacions de sequera".
També ha donat compliment a les accions previstes en el pla municipal de sequera en cada escenari, "que han estat enfocades a incrementar la disponibilitat de recursos, amb la utilització de l’aigua freàtica procedent dels pous municipals situats al carrers d’Igualtat i del Miño; amb la sol·licitud a l’ACA de poder utilitzar l’hidrant d’aigua regenerada de la Depuradora de Terrassa i amb la redacció d’estudis, inclosos dins del programa PERTE, per a la possible utilització d’aigua no potable".
Segons indica el consistori, també s'han dut a terme actuacions per millorar l’eficiència i, amb TAIGUA, "s’han fet inversions a la xarxa d’abastament per reduir les pèrdues i per millorar l’eficiència hídrica; s’ha reestructurat la tarifa de l’aigua; s’han millorat les condicions d’accés a la tarifa social; s’ha fet campanyes de comunicació, plans d’estalvi de grans consumidors i s’ha netejat la via pública, els col·lectors i els contenidors, amb aigua no potable".
Totes aquestes accions "van tenir una incidència directa en el consum d’aigua, ja que van permetre que, des del gener de 2022 i fins al desembre de 2024, Terrassa hagi estalviat al voltant de 1.500 milions de litres, amb una rebaixa del 49% del consum municipal; d’un 25% de l’industrial; d’un 4% del comercial i d’un 5% del domèstic. I, també, amb les millores a la xarxa per part de TAIGUA, que han permès un estalvi de més de mig milió de m3 d’aigua".
Més millores
Tot i l’entrada en l’escenari de normalitat, des de l’Ajuntament de Terrassa "es continua treballant per millorar la xarxa d’abastament i en altres iniciatives com continuar estudiant si podem fer servir fonts alternatives pel reg i la neteja amb els pous municipals; treballant perquè el reg del parc de Vallparadís es faci amb aigües subterrànies mitjançant un estudi que es licitarà els pròxims mesos, i per tenir un nou Reglament, previst per a la tardor, que introduirà mesures d’estalvi d’aigua, com l’obligació de la reutilització de les aigües grises, de les aigües pluvials, del sobrant de les piscines, i l’obligació de fer sistemes de drenatge urbà sostenible per posar alguns exemples. I, també, la introducció del cinquè tram a la factura de l’aigua per fomentar l’estalvi".
D’altra banda, també està en marxa l’execució del Projecte de Transició Digital i Millora en l’Eficiència del cicle de l’Aigua (EFIAIGUA), que s’inclou dins la segona convocatòria del Proyecto Estratégico para la Recuperación y la Transformación Económica de Digitalización del Ciclo del Agua (PERTE), que està vinculat als ajuts europeus Next Generation. "En aquest projecte, que ha d’estar enllestit l’estiu de 2026, s’inclouen mesures com elaborar estudis d'utilització d’aigua regenerada procedent de l’EDAR de Terrassa, o els sistemes de detecció de fuites", afegeix l'Ajuntament.
El calendari dels diferents escenaris (2022-2025)
En aquest llarg període de sequera, Terrassa ha estat en els diferents escenaris declarats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que, segons el PES són:
1. Normalitat
2. Estat de prealerta: febrer 2022
3. Estat d’alerta: novembre 2022
4. Estat d’excepcionalitat: març de 2023
5. Estat de preemergència (nou): novembre de 2023
6. Estat d’emergència I: febrer de 2024
7. Estat d’excepcionalitat: 12 de maig de 2024
8. Estat d’alerta: maig de 2024
9. Estat de prealerta: abril de 2025
10. Estat de normalitat: maig de 2025
El DOGC va publicar el 13 de maig de 2024 passar d’Emergència 1 a Excepcionalitat, amb una flexibilització de les restriccions, gràcies als episodis de pluja i neu de finals d’abril.
El Pla d’Emergència Municipal en cas de sequera es va aprovar definitivament el març de 2023 i, és en aquest document, on l’Ajuntament marca les mesures que cal fer en cada escenari. Aquest període 2022-2025 és el més greu pel que fa a sequera. Tot i això, entre els anys 1999-2003 es van promulgar fins a tres Decrets de Sequera i, els anys hidrològics 2007-2008 (que va ser l’anterior gran sequera registrada a Catalunya) i, amb menor mesura, els anys 2012-2013 i 2016-2017, també es van adoptar mesures per afrontar les etapes de sequera.
