Avui dia, resulta gairebé impossible imaginar una vida sense un “smartphone” que ens permeti estar connectat les 24 hores del dia i els set dies de la setmana. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya, l’edat més comuna a la qual s’obté el primer mòbil és als 12 anys. Més d’un 72% dels infants d’aquesta edat ja compten amb un dispositiu propi. Un percentatge que a l’edat de 15 anys ja és pràcticament estès a tota la població (94,8%).
Sobre el paper, aquestes dades no resulten alarmants, atès que en molts casos, el telèfon mòbil serveix per dotar d’autonomia i independència a l’adolescent, i per a poder establir una comunicació ja sigui amb la família o amb el seu cercle. Les alarmes salten quan observem que l’ús diari d’aquests dispositius, en edats adolescents és de més de 6 hores de mitjana, amb un augment proper a les 8 hores pel que fa als joves de nuclis urbans com Barcelona o Terrassa.
A la nostra ciutat, la infermera del CAP Sant Llàtzer del CST, Marina Jiménez, ha observat una tendència negativa a través d’una mostra duta a terme a dos centres terrassencs: tres de cada quatre adolescents, estudiants de cicles formatius de grau mitjà a dos instituts de Terrassa, pateixen trastorns del son relacionats amb l’ús del mòbil abans d’anar a dormir. Així ho recull en un estudi presentat durant la jornada d’especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària organitzada per l’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya).
Es tracta d’una recerca realitzada entre el maig de 2024 i maig de 2025 amb una mostra de 63 estudiants de dos cicles formatius de Terrassa amb edats compreses entre els 16 i els 20 anys. Formava part d’un treball d’investigació per a l’especialització en infermeria de Jiménez. “Vaig introduir-ho a l’àmbit educatiu gràcies al programa “salut i escola” de la meva tutora -apunta Marina Jiménez-. Les tecnologies estan en auge, fins i tot dins de classe. D’altra banda, també vaig detectar que l’insomni és molt recurrent a l’atenció primària. Per aquest motiu, vaig combinar els temes”.
Els resultats del seu estudi mostren que la majoria d’adolescents dormen amb dispositius electrònics a l’habitació, i més de la meitat els utilitzen fins dues hores abans d’anar a dormir. El mòbil és el dispositiu més emprat.
Tot i que la relació entre la presència del mòbil i la qualitat del son no va resultar estadísticament significativa, es va detectar una clara tendència a una pitjor qualitat del descans entre els qui el fan servir abans de dormir. “És cert que no es pot afirmar que el mòbil o qualsevol dispositiu sigui perjudicial per a la salut o pel descans nocturn. És més aviat l’ús que se’n fa de l’aparell”, confessa la infermera, posant l’exemple de “l’ús tard o excessiu del mòbil sí que pot ser perjudicial a causa de la llum blava que emet, que afecta el nostre ritme circadiari”.
Diferències pel que fa al gènere
Segons el “Pittsburgh Sleep Quality Index” (PSQI), tres quartes parts de la mostra presentaven alteracions del son com insomni, son fragmentada o dificultats per agafar el son. A més, 33 joves van reportar estrès o ansietat, amb una major incidència en el cas de les noies. “Tot influeix en temes de descans nocturn, no només les tecnologies. Per aquest motiu, si extrapolem les dades en un àmbit que també afecta aquest descans, sí que diríem que els estils de vida que afecten el son de les dones i dels homes, són diferents”, explica Marina Jiménez. La infermera recull també que durant l’estudi, els homes utilitzaven més l’ordinador, mentre que les dones se centraven més en el mòbil. Destaca també el nombre de persones (21) que es van haver de descartar pel fet que estaven en tractament per l’insomni.
Conclusions dels propis joves
Acabat l’estudi, la infermera va compartir resultats amb els estudiants de la mostra investigada, i ells mateixos eren conscients que cal efectuar canvis. “Veuen l’assumpte que pot desencadenar la problemàtica, però no senten que tinguin els mitjans per canviar el que està incapacitat”, apunta Jiménez, posant per cas exemples que li explicaven els estudiants com ara els que fan esport, que entrenen fins a altes hores del vespre. Fins i tot, aquells alumnes que estudien fins tard, i ho fan amb l’ajuda de l’ordinador al davant.
“Aquest treball posa de manifest la necessitat d’actuar des de la prevenció, promovent una bona higiene del son i educant en l’ús responsable de les pantalles. La infermera especialista en Família i Comunitària hi té un paper cabdal”, destaca l’autora de l’estudi. Aquest estudi ha estat aprovat per un comitè d’ètica i se suma a les aportacions que, des de l’AIFiCC, es generen per millorar la salut de la població adolescent des de l’atenció primària i la comunitat.
“Tenim una societat privada crònicament de son”
Per entendre com pot afectar un dispositiu mòbil al descans nocturn, primer cal entendre com es regula el son. Robert Cilveti, pneumòleg pediàtric d’Aptima Centre Clínic, i membre de la Unitat del Son del centre, apunta que hi ha un parell de nuclis sota els ulls, anomenats supraquiasmàtics, que controlen el rellotge biològic. “Aquest nucli funciona en relació a la llum que rep. Entre altres coses, dona el senyal a la glàndula pineal per tal que s’agregui la melatonina”, afegeix l’especialista.
Aquesta substància té una funció sincronitzadora, que prepara el cos abans de dormir. “En condicions normals, la melatonina no se segrega minuts abans d’anar a dormir; ho fa al voltant de dues hores abans. Prepara el cos per dormir”, concreta Cilveti. Aquí és on entra el conflicte amb les pantalles, perquè aquest rellotge biològic està adaptat als ritmes històrics de vida, quan de nit, ja no hi havia llum. La invenció de la llum va canviar el paradigma, i l’aparició dels smartphones va situar un focus a un pam de la nostra cara. “Els mòbils tenen llum led, una llum blava que és la que més afecta la segregació de melatonina. Més del doble i del triple”, alerta el pneumòleg pediàtric, dient que “per això és que es diu que tenim una societat privada crònicament de son”.
Els adolescents són vulnerables
El fet d’estar en plena edat de desenvolupament, el col·lectiu adolescent té una major afectació en aquest aspecte. “Tenen el rellotge biològic endarrerit algunes hores. De manera natural, arriba al vespre i se senten actius, perquè fisiològicament, la melatonina, no ha arribat”, explica Cilveti. Afegint-hi un mòbil, i tornant al problema inicial de l’excessiu ús de dispositius en aquestes edats, tot s’acumula per generar un problema major. “Què fan si no poden dormir? Continuen amb el mòbil”, afegeix l’especialista. Un peix que es mossega la cua.
El temps recomanat de descans nocturn en edat adolescent és de vuit a nou hores, fet que difícilment s’acostuma a complir, confessa Cilveti. Així es genera un impacte negatiu en rendiment, irritabilitat i salut mental. El principal problema de l’ús excessiu dels mòbils és la privació del son, però aquesta pot acabar desencadenant en una mena de preocupació per dormir, com bé afirma Cilveti: “El que s’anomena insomni psicofisiològic. Veure que costa adormir-se i començar a atabalar-se. Es genera una expectativa de dificultat de dormir, i a l’endemà, una expectativa per haver dormit poc”.
Altres efectes de la privació del son tenen a veure amb la impulsivitat, amb l’aprenentatge i, fins i tot, amb l’obesitat. “Quan comences a dormir malament, i es cronifica, hi ha una alteració hormonal en les hormones que reben la gana i la sacietat”, alerta Cilveti.
