28 comunitats amb ocupacions conflictives

A Terrassa el fenomen de les ocupacions conflictives, que alteren la convivència amb els veïns amb amenaces, robatoris, incivisme, problemes d’insalubritat o d’activitats delictives no decau. Els serveis municipals treballen en 28 comunitats ocupades totalment o parcialment, una tasca que en alguns casos, com el de l’immoble de la rambla de Francesc Macià, on ahir es va intentar, sense èxit, el desallotjament, s’eternitzen davant la desesperació dels veïns. “Estem desesperats. Ja no sabem que fer”, afirma Lluïsa Melgares, tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat. La regidora explica que en els casos conflictius “treballen diferents serveis municipals intentant resoldre el problema. Fa anys que actuem, però ens enfrontem a molts impediments legals sense la denúncia de la propietat “. Terrassa és una de les ciutats de l’Arc Metropolità que divendres van denunciar públicament el problema de les ocupacions conflictives. Demanen una reforma urgent de la legislació que revisi els delictes de violació de domicili i la usurpació de la propietat i l’increment de les penes, incorporant l’agreujant pels casos d’afany de lucre. També reclamen la creació de jutjats especialitzats en ocupacions i un pla urgent contra les màfies que trafiquen amb la usurpació dels immobles. Segons l’Arc Metropolità, el 42% de les ocupacions a l’Estat es produeixen a Catalunya i d’aquestes un 74%, 4.229, es concentren a Barcelona. Des de Terrassa, Melgares reclama més competències per als ajuntaments per intervenir. “A Terrassa se’n van signar moltes hipoteques -comenta- i avui hi ha molts pisos buits i abandonats. Si tinguéssim competències per gestionar-los podríem destinar-los a lloguer social”. Les ocupacions incíviques són una petita part del total de les usurpacions, però suposen un greu problema per als veïns, que veuen alterades les seves vides i sovint la seva seguretat. No hi ha xifres oficials de la dimensió real del fenomen, però algunes dades revelen que estem davant d’un repte de primera magnitud. La xifra de les 28 comunitats en què l’Ajuntament intervé per problemes d’ocupacions incíviques o delinqüencials està relacionada amb immobles de diferents grans tenidors. Només en el cas de la Sareb, dels 640 pisos que té a Terrassa, 64 es trobarien en una situació d’usurpacions conflictives. Des de la Fiscalia de Terrassa informen que el fenomen de les ocupacions conflictives van en augment a la ciutat. “Cada cop veiem més”, afirmen. El Ministeri Públic explica que les situacions són cada cop més complexes i sovint “no tenim eines legals per actuar”.

La perversió

Citen com a exemple les ocupacions incíviques amb afectacions a tercers. “Es produeix una situació perversa. Si hi ha menors o persones vulnerables no executem el desnonament. Els delinqüents ho saben i utilitzen els menors per frenar els desallotjaments”. En els casos conflictius la Justícia “pot no perseguir l’ocupació, però sí l’actuació contra els veïns, bé siguin amenaces, robatoris, insalubritat o altres actuacions delictives”. Per actuar d’ofici, però, “necessitem testimonis, perquè la càrrega de la prova és molt important de cara a, per exemple, aconseguir un ordre d’allunyament”. La realitat és que la por i les amenaces contra els veïns frenen les denúncies i la compareixença dels testimonis. “Sovint no tenim persones disposades a provar els fets”, diuen des de la Fiscalia. Jutges i Ministeri Públic fa temps que actuen davant la no modificació del Codi Penal “amb interpretació de la norma i aplicant criteris de protecció als més vulnerables, una mesura que se’ns gira en contra amb les màfies que mercantilitzen amb les ocupacions i les ocupacions incíviques i conflictives”. Des de la Justícia insisteixen que l’oferta de lloguer social "ajudaria a descongestionar els jutjats, frenaria les ocupacions, les màfies, les “punxades” dels subministraments i molts incendis. Això ens permetria centrar-nos en el problema més greu. Ara es barreja tot perquè el tipus delictiu no discrimina”. Des dels despatxos, els lletrats també denuncien “el col·lapse judicial” provocat pel fenomen de les ocupacions i la “necessitat de discriminar, de no barrejar les xarxes delinqüencials amb les ocupacions per necessitat”. Rafael Gàzquez, amb llarga experiència en l’àmbit de l’habitatge i en la defensa dels drets humans, opina que el volum de procediments per ocupacions és tan elevat “que el focus judicial se centra en el fenomen, mentre els delinqüents es mouen amb comoditat”. Gàzquez creu que no cal modificar el Codi Penal per castigar les màfies de l’ocupació i els ocupes incívics que alteren la convivència i amenacen els veïns. “Ja és suficient per resoldre la qüestió. El que cal és crear una xarxa ciutadana de seguretat i abocar recursos per solucionar els problemes, més que lleis. La implicació de la societat civil, que és la que coneix el que passa, i la resposta al problema amb recursos és clau per resoldre-ho i per frenar l’alarma veïnal”.