El risc d’incendi és un 10% superior al 2022

“Ha plogut bastant, però no prou”. Ras i curt. L’anàlisi del Cap Operatiu de l’ADF de Terrassa, José Chacón, apunta que l’estiu de 2023 serà “bastant complicat”. Fins i tot es pot mesurar la tendència a l’alça en les probabilitats d’incendi. A hores d’ara (i comptant les pluges de les darrers tres setmanes), des de l’ADF calculen s’ha augmentat aproximadament un 10% el risc d’un incendi als boscos de l’entorn de Terrassa. Tota manera, és una situació de vulnerabilitat similar a la dels anys 2021 i 2022, quan els efectes de la sequera estructural van fer un salt qualitatiu en la percepció del risc (respecte la dècada anterior).

Pluja normal del maig

Malgrat tot, mirant al cel en les darreres tres setmanes, un ciutadà podria pensar que les pluges ja haurien assedegat Terrassa. Segons el meteoròleg terrassenc Marc Silvestre, “el balanç del maig a Terrassa és positiu, ha plogut un de cada tres dies amb entre 40 i 60 litres”, explica al seu perfil de Twitter. Són precipitacions dins la mitjana: “Ha fet el que pertoca”. A més, qualifica la situació al el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac com “un niu de tempestes”, amb 80 litres i 15 dies de pluja al maig i 20 litres 4 dies de pluja al que portem de juny. Tant és així que el cap dels GRAF, l’expert Marc Castellnou, assegurava aquesta setmana que la pluja ha estat “un regal inesperat”. Castellnou apuntava que la velocitat propagació del foc -a dia d’avui- se situaria en entre 1 i 6 Km per hora, mentre que en el pitjors moments se situa entre 100 i 200 metres per hora. Ara bé, alertava, “l’estiu no està guanyat”. I és que les pluges, paradoxalment, també han tingut un efecte negatiu. “Han fet que ara creixin les herbes, però quan aquestes assequin, es convertiran en combustible”, apunta José Chacón. Les pluges, doncs, hauran estat beneficioses més aviat a curt termini: pel mes de juny. I és que hidraten una mica els boscos, que estaven estressats. A més a més, coincideix amb el fet que enguany no hem entrat en temperatures d’estiu des de maig, com va passar l’any 2022. Així que l’aigua no s’evapora tan ràpid. “Ara bé, amb les primeres calorades, tot s’assecarà”. I llavors serà quan s’activi el principal risc d’incendis d’enguany.

2022: l’any més càlid

Per una altra banda, prossegueixen els informes científics i estadístics que demostren l’alteració del clima que estem vivint en els darrers anys. De fet, el Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat la seva anàlisi sobre l’any passat, apuntant que va ser, clarament, l’any més càlid a Catalunya des de 1950. De fet, hi va haver una anomalia de +2,7 °C. En els darrers 73 anys no s’havien superat mai els 2 ºC d’anomalia. Quant a la precipitació, l’any 2022 ha estat el més sec per al conjunt de Catalunya, amb una anomalia de -30,4 % respecte de la mitjana climàtica. A més a més, els 5 anys més secs a Catalunya des de 1950 s’han registrat en el període 2006-2022. En el període 1974-2022, la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) ha estat de 18,3 ºC, el valor més elevat des de 1974 i superant per primera vegada el llindar de 18 ºC.

“Cal gestionar la masa forestal”

Ignasi Martínez, enginyer agrícola i tècnic en certificació d’explotacions ecològiques, posa èmfasi en la gestió de la massa forestal al Vallès: “L’aprofitament de biomassa és molt petit. La superfície forestal ha crescut molt i no està sent gestionada”. Martínez, tot i així, assumeix que el cost de treure llenya del bosc és molt alt. “De fet, el cost és superior o igual al benefici que en treus. Així que els propietaris forestals no s’hi animen”. Però si no es gestiona, crema. “Per això, cal fer una promoció de la fusta com a recurs. Fusta per a biomassa, per a llenya, per a construcció...”, apunta. Martínez, de fet, també reconeix que el bosc mediterrani està dissenyat per a que cremi... “Però no cada 10 anys”. Cal fer gestió i generar mosaic agroforestal divers, diu.