Creixen un 20% les denúncies per violència de gènere a Terrassa

Terrassa, amb 952 denúncies, ocupa una posició de lideratge indesitjada en un dels àmbits més sensibles de la seguretat: el de la violència de gènere. La radiografia de l’Observatori Comarcal sobre la violència contra les dones corresponent al 2024 conclou que  Terrassa és la població del Vallès Occidental on més creix la xifra de denúncies, un 20,4%, respecte a l’any anterior, molt per sobre de Sabadell (9,2%). I és a Terrassa on es registra una major incidència proporcional d’aquesta violència: afecta a 73,1 dones per cada 10.000.

Els resultats de l’informe “Dades anuals de violència contra les dones” del Consell Comarcal del Vallès Occidental consoliden el creixement de les denúncies els darrers anys, una tendència a l’alça iniciada tot just després de la pandèmia, però també l’increment de les sentències condemnatòries. El 2024, en el Vallès Occidental es va arribar a 56,4 denúncies per cada 10.000 dones, una taxa que se situa sis punts per sota de la mitjana catalana (de 62,6) i prop de 24 punts per sota de l’espanyola (80,3). L’any passat es van denunciar 3.386 delictes a la comarca, dels quals el 59,1% estaven relacionats amb maltractament físic o psicològic sense lesió greu tipificada. Segons l’informe, els delictes per maltractament habitual constitueixen el 20,3% i els de trencaments de penes i mesures cautelars, el 12,8%.

Alta incidència

Entre la incidència d’aquest tipus de violència al partit de Rubí, la població vallesana amb la proporció més baixa, i Terrassa, la que observa més casos, és de gairebé 35 punts: 38,2 per cada 10.000 dones al partit judicial rubinenc i 73,1 al de Terrassa. “Entre ambdós extrems se situen els partits de Cerdanyola del Vallès (51,1) i Sabadell (57)”, assenyala l’observatori. Terrassa, de fet, es col·loca en la franja superior a l’estadística catalana. A Catalunya hi ha 49 partits judicials. En 16 d’aquests s’ha detectat una incidència elevada, d’entre 60 i 80 víctimes per cada 10.000 dones, i entre els 16 hi figura Terrassa, amb la xifra esmentada de 73,1. Els homicidis de dones a la comarca van ser tres l’any passat: un a Castellbisbal, un a Rubí i un a Sabadell.

La major part de les sentències judicials en casos de violència contra les dones són condemnatòries, amb una proporció del 93,7%, un percentatge molt similar al registrat l’any anterior. Però les resolucions després dels judicis (317 a tota la comarca, 297 amb condemna) són molt poques. En tots els partits judicials i àmbits territorials predomina el sobresseïment dels assumptes denunciats. A Terrassa, més del 54%. A tot el Vallès Occidental, el 50,1%. Un de cada quatre assumptes es va elevar a l’òrgan competent.

A la nostra demarcació territorial acaben en sentència condemnatòria el 18,8% dels casos, el major pes estadístic en aquest àmbit a la comarca. A la demarcació de Sabadell el percentatge va ser del 17,8 i a Rubí, del 17,4.

La procedència

El 51,5% de les víctimes tenen nacionalitat espanyola. El 48,5%, estrangera, una proporció que al Vallès Occidental és superior a la registrada a la província de Barcelona (46,2%), Catalunya (45,8%) i Espanya (37,1%). A Terrassa, com a Rubí i Sabadell, es detecta una proporció de dones d’origen estranger superior als 50 punts. Aquesta franja de víctimes ha crescut als darrers anys; fins el 2023 es mantenia al voltant del 35% a la mitjana de l’àmbit comarcal. Al partit judicial terrassenc, l’any passat el 51,8% de les denunciants eren estrangeres.

També ha experimentat un creixement (del 31,3%) la xifra de víctimes  ateses als Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de la comarca, que van realitzar 20.367 atencions a 4.633 dones. Els serveis van comprovar que d’aquestes 4.633 persones, 2.097 es trobaven realment en situació de patiment de violència. Aquest nombre es tradueix en un increment del 47,6% respecte de l’any anterior i en una  taxa de 4,3 víctimes per cada 1.000 dones. L’índex gairebé s’ha triplicat des del 2019 i se situa per sobre de la mitjana catalana, que és de 3,2.

Una mateixa denúncia pot incloure diverses tipologies delictives, de la mateixa manera que la víctima pot interposar diverses denúncies per agressions diferents. En el 56,9% dels casos, les víctimes pateixen lesions lleus. En el 20,3%, el maltractament sofert és habitual. El 15,3% dels assumptes incoats estan relacionats amb el trencament de penes i mesures. L’any 2024, 281 dones residents al Vallès Occidental es van acollir a la dispensa de l’obligació de declarar contra el seu agressor, un nombre que representa el 10,2% del total de víctimes denunciants. Aquesta franja estadística, però, es va reduir el 14,1% respecte del 2023.

Els delictes de violència de gènere estan situats, al Codi Penal, en l’ambit dels delictes contra la integritat personal i, com afirma el Consell Comarcal, “es configuren com aquells fets de lesions, amenaces, coaccions contra la integritat moral o la intimitat castigats amb una pena més greu per tenir com a víctima una dona que té o ha tingut una relació afectiva amb l’autor”. 

La font principal de la informació recollida pel Consell Comarcal procedeix de l’Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). L’organisme comarcal indica que el treball estadístic “vol contribuir a l’anàlisi de la informació per orientar el disseny i la planificació de les polítiques públiques”.

Es denega quasi el 58% de les peticions de protecció

L’any passat, les ordres de protecció denegades van superar les acceptades a 19 dels 49 partits judicials catalans, entre els quals es troben Terrassa (57,9%), Rubí (61,5%) i Cerdanyola del Vallès (56,3%).  Les víctimes van demanar a tota la comarca 457 mesures, un 1,9% menys que l’any anterior. Les autoritats judicials en van acordar 215, denegant-ne 242, xifres que signifiquen, respectivament, un 2,7% i un 1,2% menys que al 2023. El47% de les ordres incoades van ser aprovades (per tant, la denegació va afectar-ne el 53%).

La denegació no és circumstancial, sinó la constatació d’una tendència: el número de  mesures desestimades supera el d’acceptacions des del 2011 i ens darrers cinc anys el pes proporcional de les primeres se situa entre el 50 i el 55%. A Sabadell, però, l’any passat el percentatge d’actes desestimant la protecció per a la denunciant es va fixar en el 43,9%. En relació amb el conjunt de Catalunya, al Vallès Occidental la mitjana és lleugerament més elevada, però tant a la comarca com a Catalunya el percentatge és molt superior a la mitjana espanyola, del 33,5% l’any passat. L’observatori subratlla, no obstant això, que la ràtio vallesana d’ordres de protecció rebutjades és de 16,6 per cada 100 denúncies, un valor inferior a la mitjana catalana (22,6) i espanyola (20,7). A Terrassa, aquesta ràtio és de 15,2. A Sabadell, de 17,1. A Rubí, de 13,8. Les motivacions per a la desestimació poden ser diverses i inclouen la desaparició de la raó inicial per a la protecció, la pròpia petició de la víctima o les modificacions en la situació que justifiquen la revocació. 

És erroni parlar sempre, i només, d’ordres d’allunyament. L’ordre de protecció és una resolució judicial que consagra l’estatut de protecció integral de les víctimes de violència domèstica, “mitjançant l’adopció, per un mateix òrgan jurisdiccional, de mesures cautelars penals i civils, activant altres mesures d’assistència social”, explica el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). La resolució s’adopta quan existeixen “indicis fundats de la comissió de delictes o faltes” i una situació objectiva de risc per a la víctima.