Una llauna de sardines. Aquesta és la iconografia principal del cartell de Carnestoltes d’enguany. Ni rastre de simbologia sexual. Com tampoc a la majoria de cartells finalistes del concurs.
“En canvi, abans hi havia molta transgressió, amb molta presència del sexe, imatges simbòliques de vulves i penis…”, explica la presidenta de la
Confraria de la Mascarada,
Mireia Gavaldà. “Crec que s’ha perdut l’essència del Carnestoltes antic”, afegeix.
Una sensació compartida per
Domènec Ferran, veterà membre de la comparsa
Rives Triple Sex (una de les poques que sempre tria temàtiques amb connotacions sexuals i reivindicatives). “Ara fem carnavals que semblen de la Costa Brava”, surt a l’atac. I enraona: “Elements com el cartell, el programa, el pregó, la rua i el testament són la clau. Si no ofenen a ningú, si no fan que ningú es posi vermell... Llavors ja no és transgressor”.
Al seu parer, la globalització ho ha matat tot. “Estem anant un model de Carnestoltes de lluïment, de ball. I crec que ens moriren de fàstic. El tema és si no direm res”.
De fet, Ferran recorda alguns anys molt polèmics. Com el de l’any del cartell en el qual sortia la llavors presidenta del
PP català,
Alícia Sánchez Camacho, qui el va denunciar. O l’any de l’estrena de la comparsa Rives Triple Sex, el
1994. “Vam fer un pas de
Setmana Santa, que portàvem a coll vestits de ‘nazarenos’. I dúiem una gran polla, amb un ‘manto’ penjat del coll, imitant una Mare de Déu andalusa”, rememora.
[caption id="attachment_529472" align="aligncenter" width="473"]
Comparsa de Rives Triple Sex de 1994[/caption]
Una “performance” que recorda a l’acudit del programa
“Està passant”, de
TV3, pel qual un jutge va imputar els humoristes Toni Soler, Jair Domínguez i Judit Martin. El que al 1994 va ser transgressor (o almenys no va generar polèmica), al 2023 va ser una polèmica estatal. “Al principi anàvem molt contra l’església, per tota la repressió sexual que hem patit durant dècades”, enraona Ferran. Després també han fet comparses vestits de falangistes, l’any del “Franco ha muerto”. “És cert que hem fet carrosses que ara no ens atreviríem a fer”, conclou.
Sants Ovaris
Una altra carrossa reivindicativa és Sants Ovaris, que neix el 2014. Arribar i moldre: guanyen el concurs de comparses, amb una carrossa en contra de la llei del
ministre Gallardón (PP) per prohibir el dret a l’avortament. “Som una comparsa feminista, principalment de dones en l’organització i hem mantingut una continuïtat en les temàtiques”, explica
Glòria Salvador. El 2015 van fer
“No me cuentes cuentos” (contra els relats de Disney), al 2016
“Namastoy hasta el coño!” (sobre la distribució de les cures), al 2018
“Autodefensa feminista” (vestides de boxejadores)...
“La nostra línia no és treure moltes polles i vagines, perquè ens sembla una mica de ‘culo, pedo, pis’. Però hem generat un ecosistema molt ric i de molt respecte entre comparses”, afegeix Salvador.
També apunta a la pedagogia que fan les comparseres amb els homes que els envolten, en molts casos tot percebent una bretxa generacional. I assegura que cada cop se senten menys “rara avis”, com a comparsa que evidencia una reivindicació política. “Fa uns anys sí que es va arribar al pic de la no-reivindicació, però es va posar sobre la taula i hi ha hagut una mica de contagi: s’està recuperant”.
“Qui és l’opressor?”
L’artista feminista
Cecília Canal Cardús apunta el seu dit (reflexiu) cap al subjecte de la crítica: “Potser abans s’ensenyava el penis o els homes es vestien de dona per denunciar la repressió sexual. Però avui dia, entre cometes, ja no existeix aquest tipus d’opressió”.
[caption id="attachment_529473" align="aligncenter" width="700"]
Rua del carnaval o carnestoltes Terrassa 2008, La Xingarada, comparsa La Llanterna[/caption]
O sigui, creu que potser “s’ha perdut aquest ens denunciador”, de forma que a la pregunta “Qui t’està oprimint?” ara li responen moltes lluites variades.
Tota manera, antigues membres de comparses com
Mireia Pi expliquen la incomoditat quan, en el passat, han fet comparses vestides de genitals. “Un any anàvem de vagines i la gent ens mirava amb fàstic. I eren uns ‘xoxos’ amb personalitat a darrere, que els agrada gaudir, que són diversos....”, rememora.
I ho contraposa així: “Si haguéssim anat de ‘polles’, ens haguessin mirat amb cara d’alegria. Però no ho haguéssim fet mai, perquè el plaer masculí està super reivindicat”.
Per això, Mireia Pi reivindica el gaudi femení, “que ha estat tabú, groller, mal vist”. Així doncs, “per què no reivindicar-ho, com també fem amb el dret de l’avortament?”.
Ara bé, també hi ha punts foscos: “De vegades es confon la picaresca amb l’abús. La penya tota beguda es pensa que pot fotre la mà a les altres alegrement”.
Altres veus s’hi sumen a assenyalar els comportaments masclistes per Carnestoltes. És el cas de la militant feminista
Amaia Txabarri: “Carnestoltes sempre ha estat reivindicativa, però també discriminatòria. No hem d’oblidar que el ‘blackface’ s’ha fet sempre a Carnestoltes. I que homes no tenen cap relació amb la feminitat es disfressen de dones, perquè sembla que fa molta gràcia i es parodïa i ridiculitza allò femení”.
En el cas de Terrassa, l’auge de les tensions entre la simbologia sexual i la mirada feminista del
#MeToo arriba l’any 2018, amb un cartell que va estar acusat de normalitzar les agressions sexuals.
Mireia Gavaldà sosté: “Jo crec que aquell cartell el presentaves als anys 90 i hagués passat res. Però el temps passa i ara es porten altres coses”.
Una posició similar a la de Domènec Ferran, qui parla sobre el declivi de temàtiques sexuals. “La primera errada és mirar amb la mirada real i no amb el
‘Per Carnaval tot s’hi val’”, diu, “perquè si mirem amb el prisma de tot l’any, no podríem fer res, tot semblaria sexista, homòfob...”. I aprofundeix: “En l’antiguitat romana, el poble arribava a posar els recaptadors d’impostos dins un poal de merda. Però si fem una relectura contemporània, fa que tingui un epítet censurable”.
Sense dubte, l’encaix de la sexualitat en l’època del #MeeTo és complexa i sensible. Cal demanar-se, però, si ens hem tornat puritans. O que aquesta forma de “
destape” de la Transició, front la repressió franquista) ja està superada.
