On diries que resideix la importància d’aquesta secció?
"Avui en dia el periodisme autèntic és el local. És el que fa que la gent se senti important. Si no existís, tot acabaria sent notícies d’agència, Barça, Barcelona i grans titulars que no parlen del dia a dia d’una ciutat. És fonamental que hi hagi seccions com aquesta, que parlen d’aquí i de la gent de Terrassa."
Què es necessita per ser el Retrat, l’entrevistat del dia?
"Ha de ser terrassenc i tenir alguna cosa a dir. “No, és que jo no soc interessant”, això em fa molta ràbia, perquè si ets interessant o no ho decidirà el lector. L’esperit del Gent de Terrassa és descobrir això mateix, a gent de Terrassa. És igual que no siguin mediàtics o que facin una feina considerada poc o molt rellevant. Tothom és interessant, i a més, això ho decideix el lector."
Com t’ho fas per trobar un protagonista diari?
"Tinc contactes: l’Ester Llena, la Sara Guerrero, l’Esther Trullàs, el Santi Olivet i els meus companys del Diari que em proposen noms. A més, jo mateix vaig descobrint gent o hi ha qui s’ofereix, cosa que també està bé. "
Com et prepares les entrevistes?
"Hi ha persones de les quals tens més informació i d’altres que, quan algú et diu “entrevista aquest, que és molt interessant”, et costa més saber què fa exactament. El que intento sempre a les entrevistes és saber per què aquella persona va voler fer allò que fa. M’interessa entendre les motivacions. I sobretot busco que em facin alguna reflexió."
Què és el que més et crida l’atenció de les entrevistes?
"M’agrada veure com molta gent va començar amb una formació determinada i ha acabat treballant en una altra cosa. Això em sembla molt curiós i crec que és un bon exemple per als joves no saben què fer o estudiar. La vocació, a vegades, et ve per un altre camí."
De les seccions del Gent de Terrassa quina és la teva preferida?
"La secció de la fotografia històrica (“Ahir i avui”), i també és la que més agrada a la gent. Com a periodista em permet molta llibertat, puc escriure sobre el que vull, i amb fiabilitat, per què conec la ciutat, la d’ara i la d’abans. La tasca dels fotògrafs, l’Alberto i en Nebridi, és clau. "
Com ha canviat Terrassa en les darreres dècades?
"En comparació a la ciutat que teníem als anys 70s, ha canviat molt. Impressiona veure els carrers, que ja no tenen res a veure amb el que eren. Voreres estretes, edificis que eren molt bonics i que, dissortadament, han acabat derrocats. Això a vegades és trist. La Plaça Vella, per exemple, abans era entranyable. Al final t’hi acostumes a veure-la com és ara, però personalment m’agradava més l’antiga."
