La negociació per a l’aprovació dels pressupostos i ordenances, amb 265,6 milions en l’ordinari, ha implicat un acostament amb el PSC en detriment d’altres equilibris de força? Sí, jo crec que sí, i a més és molt evident que representa un punt d’inflexió. Venim d’anys complicats, des de la sortida del PSC del govern el 2017, però hem fet un esforç amb generositat i renúncies pel bé de la ciutat. És un acord positiu entre les dues principals forces, que estem condemnades a entendre’ns. Davant d’un escenari futur complicat pel possible creixement de l’extrema dreta, tot apunta que les dues forces tindrem la clau de la governabilitat. El ple de l’estat de la ciutat serà una nova oportunitat per seguir acostant posicions.
I, en canvi, s’allunyen d’ERC? Quines condicions hi hauria ara per tornar al govern, com la que se’ls va oferir al febrer? Ells s’han allunyat d’ells mateixos sortint del govern i optant per una certa irrellevància en lloc d’incidir des de dins. Sempre hem tingut la mà estesa, també amb el PSC, però ha estat difícil per les seves posicions de màxims. La condició és clara: complir el programa sense línies vermelles. Celebrem que ara n’hagin aixecat alguna, com la del pàrquing del portal de Sant Roc. La porta continua oberta: el millor cordó sanitari a l’extrema dreta (Vox i Aliança Catalana) és assumir responsabilitats de govern. El futur ens obligarà a entendre’ns.
Li preocupa l’auge de l’extrema dreta en les properes eleccions? Sí, em preocupa molt el discurs de l’odi, que és populista i impossible d’aplicar. El que Vox postula aquí no ho fa on governa. A Castelló, un municipi similar, els índexs de delinqüència no baixen sinó que s’estan incrementant.
Sobre la marxa de les regidores Balcells i Gascón, que van al·legar raons personals. Com ho va viure? Van ser realment aquests els motius? Sí, no hi va haver cap desavinença, però va ser un cop molt dur. Cal reflexionar per què la política acaba expulsant persones amb tant de talent. Hi ha un joc de la política que no tothom comparteix amb negociacions que canvien d’un dia per l’altre, com es va trobar la Maise amb els pressupostos fa un any. Per mi, ha estat el pitjor moment del projecte Tot per Terrassa, tot i que ens vam refer ràpid i ara estem molt cohesionats.
És el pressupost del 2026 el que li cal per deixar la ciutat com voldria a final de mandat? Sí, una de les prioritats claríssimes és posar la ciutat al dia (voreres, espais públics, places...) després d’anys de desinversió perquè les prioritats eren unes altres. Ara ho hem prioritzat: hi destinem 21,1 milions, una inversió que crec que mai s’havia fet en “petites coses”. No és tot el que voldríem, perquè tenim 3,3 milions retinguts per les regles fiscals injustes de l’Estat. Però intentarem deixar la ciutat molt millor que fa 7 anys.
Un dels reptes és el finançament local de l’Estat? Totalment. És un greuge injust: l’Estat ens finança amb dades de fa 25 anys, no amb els 234.000 habitants actuals. Terrassa rep 67 milions (303 euros per habitant) mentre que Badalona n’obté 84 (378 euros per habitant). Hem enviat cartes a la ministra i hem fet propostes, però la veritat és que no ens fan cas. Demanem més pressió als partits amb representació a Madrid i a les federacions municipalistes.
Era imprescindible l’actualització del 2,5% de les ordenances? Sí, era imprescindible. Els costos de vida i dels serveis municipals han augmentat. L’IPC era del 3% i hem actualitzat per sota, a la franja baixa respecte d’altres ajuntaments. No és un increment, sinó una actualització per garantir serveis bàsics. A més, hem congelat la factura de l’aigua i dels residus comercials.
En quin punt està la ZBE prevista per l’1 de desembre? Els veïns van mostrar molts dubtes a l’última reunió informativa. Hem estat molt flexibles i hem anat a màxims amb les excepcions. Les multes comencen l’1 de desembre, però amb els 24 dies lliures, les sancions efectives seran al gener. Afecta menys del 3% dels vehicles de residents a la zona. Demanem que la gent s’informi i no escolti el relat interessat de l’extrema dreta, que està desinformant.
Vox ha anunciat que judicialitzarà la ZBE. Sí, però allà on governen, com el PP, també l’estan aplicant. Albiol a Badalona va dir que no ho faria i ha acabat fent-ho per obligació legal. A Terrassa hem procurat no perjudicar qui no pot canviar de vehicle per motius econòmics, i hi ha diverses excepcions. Recomanem a tothom informar-se bé, perquè poden trobar sorpreses positives.
És irrenunciable el projecte del portal de Sant Roc? Sí, completament irrenunciable. Preveiem iniciar les obres el primer trimestre del 2027. És una demanda clara del comerç. A més, es deixarà preparat per una futura connexió amb el pàrquing de la Plaça Vella. Però sobretot, volem que sigui una nova centralitat per a vianants.
El ple de mobilitat al maig va acabar sense consens. Quins són els reptes? La mobilitat és complexa i no podem tallar Arquimedes i Galileu fins que tinguem les infraestructures alternatives, com la Porta Sud i la sortida oest de la B-40 a les Aymerigues. Tenim bones notícies d’aquesta última: la Generalitat hi dona suport i el Ministeri de Foment ha acollit molt bé la proposta. Ara el pas següent és fer la màxima pressió política a Madrid. Ja hem demanat una reunió per fer que aquesta sortida sigui una realitat.
L’any vinent serà un any complicat pel trànsit per les obres de la Rambleta i Arquimedes? Sí, seran mesos complicats. A la Porta Sud, esperem l’últim informe per donar la llicència abans de finals d’any; es procurarà no tallar el trànsit, només en nits o caps de setmana. L’obra d’Arquimedes, que pacificarà el carrer amb voreres més amples, també ajudarà a reduir el trànsit de pas, que ja ha anat disminuint des del tancament de la Rambla.
Es contempla reobrir la Rambla? No. Ho vam estudiar arran de peticions de veïns i comerciants per obrir-la en hores punta, però tècnicament és molt complex. Perjudicava el transport públic, que perdia velocitat comercial. No està sobre la taula, i vull aclarir que mai vam dir que ho faríem, sinó que estudiaríem la possibilitat, malgrat el que afirmava ERC.
Parlem de la revisió del POUM: és urgent adaptar-lo al creixement de la ciutat? El POUM del 2003 encara és vigent i sectors com l’AEG o Can Colomer en són resultat. Fer-ne un de nou suposaria aturar l’activitat econòmica, ara estem fent estudis previs per valorar si és necessari.
Estem preparats pels 250.000 habitants? És evident que la ciutat arribarà als 250.000 habitants i això exigeix infraestructures i la resolució de greuges històrics, com la zona tarifària que ens correspon o l’alliberament del peatge de les Fonts. Però la prioritat són els equipaments educatius i sanitaris. El 2023 vam acordar un pacte de salut amb la conselleria (dos nous CAP, l’ampliació del CAP Sud i un nou CUAP), que és clau. El 2025 ja hi havia d’haver concrecions, però no n’hi ha cap. Ara parlem del 27-28. Les urgències i CAP, com el de Sant Llàtzer, estan col·lapsats. Reclamem a la Generalitat màxima agilitat.
La Generalitat descarta ara desdoblar el CAP Rambla en un altre lloc. Preocupa aquest gir? Havíem ofert terrenys per ampliar el CAP Rambla, un dels més grans, però la Generalitat vol fer-ho al mateix edifici perquè les propostes no li han encaixat. Ens inquieta quan ja hi havia propostes treballades.
L’institut escola Sala Badrinas, per a quan? És molt injust. La condició de la Generalitat per fer l’institut era que l’Ajuntament pagués, cosa que no ens tocava. Vam decidir fer-ho, arran d’una conversa amb el conseller, i vam aportar 2,2 milions d’euros. Ens hem anat trobant amb pals a les rodes i calendaris endarrerits; ens diuen que depèn d’infraestructures.cat i està tot allà parat. L’Ajuntament va complir, tot i rebre crítiques de l’oposició, i ens han deixat una mica tirats. L’últim calendari ja se’n va al 2029. És una gran estafa.
L’augment del parc d’habitatge social és una aposta ferma? Sí, i volem el màxim consens polític, especialment amb el PSC, ara a la Generalitat. Hem estat molt proactius cedint solars i l’objectiu és arribar als 5.100 habitatges públics amb diverses fórmules. També reclamem la regulació dels lloguers. Notem un canvi positiu: ara el Govern ho veu com a prioritat.
La Generalitat ha licitat l’estudi de la Ronda Nord. Ja els han dit si accepten la proposta de Terrassa dels quatre túnels? Encara no. La nostra proposta era de màxims. És evident que alguna cosa haurem de renunciar i cedir. Però celebrem que hagi sortit la licitació.
Quins altres projectes de connexió exterior són prioritaris? El Túnel d’Horta és absolutament prioritari, ja previst al Pla Territorial de 2010. Però la clau és la connexió ferroviària directa de Terrassa amb la UAB: no pot ser que s’hi trigui gairebé una hora en tren.
Hi ha noves estacions projectades a Rodalies i a FGC. Arribaran? Tenim males notícies amb l’estació de Terrassa Oest (Rodalies). Estava al Pla 2030, però el Ministeri ha fet passos enrere i ara està dubtant si l’ha de fer per raons pressupostàries i de distàncies. Ens preocupa, és un tema que ja estava superat. L’estació de Porta Sud (FGC) tampoc no està en calendari encara, aquesta depèn del Túnel d’Horta.
La urbanització de la Rambleta és molt esperada. Sí, és clau tant per al trànsit com per dignificar l’entrada principal de la ciutat, que actualment està degradada. La intervenció anirà vinculada a la del portal de Sant Roc i, sobretot, a una transformació important del Parc dels Catalans, que ja estem començant a definir. Aquesta zona central ha patit una degradació notable i volem generar-hi una nova dinàmica.
Quin balanç fa de la municipalització de l’aigua? I què passarà amb la planta d’Abrera, es revertirà a l’ATL? El balanç és positiu. Es deia que seria impossible i no ha estat així. Ara hi ha control públic i els beneficis es reinverteixen en millores, com la renovació de canonades. També s’ha aplicat la tarifa social. Pel que fa a la planta d’Abrera, cedirem la possessió a l’ATL (Aigües Ter-Llobregat), com marca la llei. Això ho portarem al ple per aplicar-ho al gener. L’objectiu és millorar el gust de l’aigua. Vull deixar clar que la tarifa no pujarà: tot i que caldrà comprar l’aigua, el sobrecost es compensa amb l’estalvi en manteniment i personal.
L’estratègia de naturalització de les rieres avança? Es manté el plantejament inicial de fer-les passejables? Ens hauria agradat anar molt més ràpid, però no vam obtenir fons europeus perquè no teníem els projectes enllestits. Ara elaborem un pla estratègic, centrat a garantir la naturalització amb seguretat, tenint en compte el canvi climàtic i el risc d’inundacions. A la Riera de Palau, ja es veu possible algun cobriment parcial, plataformes o passarel·les. A la de les Arenes, el pla haurà de concretar.
El Palau de Congressos es farà al polígon Palau Sud? No, això està descartat, igual que la ubicació del Vapor Ros. L’opció que tenim sobre la taula és tirar a terra l’actual Recinte Firal i fer un Palau de Congressos al mateix lloc. Tenim estudis previs. Parlem de 30 milions d’euros, que podria ser viable amb un crèdit. Seria un edifici nou, ben comunicat, amb aparcament soterrani i una planta polivalent per fins a 5.000 persones. Això permetria transformar el passeig del Vint-i-dos de Juliol i allargar el soterrament fins passat el pont. No és immediat, però és l’horitzó amb què treballem.
La Policia Municipal creixerà amb 18 agents l’any vinent; la prefectura s’ha quedat petita? Sí, s’ha quedat petita. Avancem cap a l’objectiu dels 350 agents. Hi ha dues vies: d’una banda, la comissaria compartida als antics jutjats, que ja compta amb el vistiplau del nou equip d’Interior. Hem resolt les discrepàncies pels aparcaments i el projecte avança, hi va el trasllat de la policia científica i una oficina conjunta. Però també estudiem la construcció d’una nova comissaria de la Policia Municipal. No és imminent, però estem valorant opcions, tot i el cost elevat que suposaria.
Com veu la seguretat a la ciutat i quins són els objectius? Tot i que som la ciutat gran on més han baixat els delictes, el risc zero no existeix. Seguim actuant i demanem un esforç als Mossos. Però l’objectiu és proposar un gran pacte de ciutat per la seguretat pública per evitar que sigui un element electoral. Volem portar-lo al ple de l’Estat de la Ciutat i inclourà més efectius, videocàmeres i il·luminació. Tenim el suport de la consellera d'Interior.
Com afronta la pressió i els atacs personals? I la gran pregunta: ha decidit si es tornarà a presentar? Estem en un moment de molta pressió, immediatesa, mentides i manipulacions de l’extrema dreta i atacs personals. Es fa molt difícil fer política així, sobretot quan s’ataca la família. L’alcalde és una persona amb sentiments i hi ha moments que es passa malament. I, per tant, encara no he decidit si les properes eleccions m’he de presentar. Hi ha dies que penso que sí, hi ha dies que penso que no. Il·lusió no me’n falta i hi ha molts projectes iniciats, però a vegades la conciliació familiar també té molt de pes. L’any que ve s’ha de prendre [la decisió] evidentment.
