L’
arquitectura que va vestir significativament la ciutat en els anys de final del segle XIX i de principis del XX, ha deixat infinitat de
façanes suggestives i dignes d’admirar. Unes per uns motius i altres per altres, però la llista és força àmplia. N’hi ha de tots els colors i formes i ornamentades de maneres molt diverses. N’hi ha amb més o menys balcons, amb més o menys finestres i també amb més o menys decoració.
[caption id="attachment_548200" align="aligncenter" width="700"]
/ Nebridi Aróztegui[/caption]
Una façana, especialment, aglutina una quantitat incomptable d’elements que la fan distinta, a la vegada que distingida. És la de la
Casa Barata, que qualsevol persona que passi pel
carrer de Sant Pere podrà observar, això sí, sempre que miri cap amunt, a l’altura dels números 32 i 34. La seva remodelació és de
Lluís Muncunill, l’arquitecte de capçalera o així el podríem denominar, i de l’any 1905. En realitat, la casa es va bastir l’any 1838.
[caption id="attachment_548199" align="aligncenter" width="700"]
/ Nebridi Aróztegui[/caption]
Edifici modernista, com era d’esperar tenint en compte l’autor, té diversos balcons i finestres coronats per
relleus en forma de plantes o arbusts. A la resta de la façana, un seguit d’esgrafiats de xifra indeterminada i en forma de fulles, semblen els trofeus aconseguits i penjats per poder fanfarronejar de gestes impossibles.
Tons verdosos
La inspiració en la
natura, així de primeries, no té cap explicació o, tirant curt, no s’ha trobat. Tanmateix, la coloració en tons verds, fa pensar que sí, que tot tenia una explicació i que la relació entre l’
ornamentació, podríem dir-ne, floral, i la seva motivació podria està directament relacionada amb alguna intenció en aquest sentit. La Casa Barata, doncs, ensenya una façana farcida d’elements de la naturalesa, en aquest cas de vegetació, que es pot observar també a les fulles de ferro dels balcons i als rams de flors vermelles sota la cornisa.
