Què hi fa un globus d'heli del Carnestoltes de Terrassa a la Vall Fosca?

Un pagès va fer la troballa en una vall pirinenca, dins els seus camps de conreu

  • Troben a Terrassa un noi de 15 anys desaparegut a Manresa
Publicat el 08 de març de 2025 a les 16:05
Actualitzat el 11 de març de 2025 a les 14:30
[Jordi Guillem i Pilar Màrquez] La Vall Fosca, situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, és un escenari suggeridor en el qual conviuen harmònicament l'aigua, la muntanya, la més variada vegetació i diferents espècies d'animals. En un poblet a tocar del riu Flamisell, un pagès que treballava el camp amb el seu tractor va fer una troballa tant insòlita com inesperada: un globus d'heli. Eren les 13 hores del divendres. El globus, d'un color blau llampant, era una mena de mapa del món. Era al mig de la vall, a prop del Flamisell, en una zona de conreu que pertany a la seva família, que es dediquen també a la ramaderia. S'hi va apropar i va veure que el globus anava acompanyat d'un cartell que resava: XLVIII Carnestoltes de Terrassa 2025. No es tractava d'un objecte autòcton, ni tan sols de la comarca. Venia de lluny, de més de 130 quilòmetres, concretament de Terrassa. Com es pot veure en la fotografia que hi ha damunt d'aquestes línies, el globus és un dels que va exhibir la comparsa del jurat durant la rua de Carnestoltes del cap de setmana passat a Terrassa. No és la primera vegada que el pagès detecta algun globus d'heli a la vall. Considera que la situació comença a ser "preocupant". De totes maneres, la seva intenció no és culpabilitzar cap comparsa en concret, segons relata el pagès, que prefereix mantenir l'anonimat. De fet, aquests globus d'heli els va entregar el jurat a cadascuna de les comparses en arribar al Raval. Òbviament, el globus segurament es devia escapar i, aprofitant les corrents d'aire, va arribar fins al Pirineu. Aprofita l'avinentesa, però, per conscienciar la gent sobre els qui generen aquesta mena de residus i l'impacte que té per al medi ambient.

Un fenomen curiós però simple

Xavi Álvarez, professor de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC, valora que és un fet curiós, però amb una explicació científica molt simple. “És la suma del principi d’Arquimedes i la força del vent”, diu. Els globus com el del Carnestoltes se sostenen a l’aire gràcies a la diferència de densitat entre l’aire exterior i l’heli més lleuger a l’interior, i poden arribar a 2.500 metres d’altitud “per sobre de totes les muntanyes i ciutats”, afegeix Álvarez. Com que no estan perfectament segellats, acaben perdent l’heli i caient per la gravetat. En aquesta zona el vent que ve del mar es movia de sud-est a nord-oest. Si el vent no l’empenyés, el globus quedaria estàtic.“El vent a l’hemisferi nord es mou en cercles en sentit contrari a les agulles del rellotge, el globus puja prou alt per no trobar obstacles i el vent l’empenta fins que es desinfla i cau”, relata Álvarez.