La cultura és un sector que mai s’atura i, precisament ara a l’estiu, té l’oportunitat de posicionar-se més amunt en la llista de prioritats de la gent. D’això en parla la Marta Rubio, taquillera del Cinema Catalunya.
No t’afecta el fet d’haver de treballar a l’estiu, quan molta gent té vacances?
Afectació cap ni una! Des de fa molts anys que he tingut les vacances una mica al contrari que la resta. A més, aquí al Cinema anem fent rotació de vacances, amb la qual cosa tothom és capaç de trobar una mica d’estiu, però en diferents moments.
Ara, amb la temporada estival, heu notat més o menys afluència al Catalunya?
L’assistència al cinema està condicionada en gran part per les estrenes que hi ha, però quan arriba l’estiu, sobretot a Terrassa, el que sí que notem és que entre setmana hi ha més moviment d’afluència cap al cinema en comparació amb el cap de setmana, que baixa una mica. Com que ara la gent marxa molt fora de cap de setmana, tenim més públic a les sessions dels dies laborables, tot al contrari que a l’hivern. També, com que fem sessions infantils entre setmana, venen molts avis amb els seus nets a passar la tarda, ja que és una activitat que poden fer sense passar gaire calor. De totes maneres, la clientela del Catalunya és fidel i ve tant si fa fred com si fa calor.
Hi ha alguna diferència entre les estrenes d’ara amb les de la temporada d’hivern?
Això ens sol venir donat des de les distribuïdores i des del gremi, però sí que és veritat que, com que saben que a l’estiu les persones són més fora que dins, es reserven les que més impacte poden tenir i les llancen quan ja comença a fer més fred.
L’any passat, això no va ocórrer.
No, va ser una excepció molt “heavy” amb “Casa en Flames” i “El 47”.
Tornant al tema de les estacions, per què creus que l’hivern és millor època per llançar una pel·lícula?
A l’hivern, com que plou més i els dies són més curts, el cinema, que és com una cova, t’ajuda a fer una mica d’introspecció, però ara que fa més sol i hi ha més llum, et ve més de gust estar a l’exterior.
Això si no fa una gran calorada.
Sí, i, de fet, és curiós, perquè molta gent ens està utilitzant de refugi climàtic, però en realitat no ho som. És clar, quan entren a la taquilla i s’està fresquet, doncs es queden, i això sense tenir aire condicionat!
Quina és la part de la teva feina que més il·lusió et fa?
La connexió que faig amb els clients. El públic diposita la seva confiança en nosaltres, no només en mi, sinó també en els meus companys, a l’hora de triar quina pel·lícula mirar i quina no. A vegades és molt difícil, però d’altres ho veus molt clar, sobretot quan coneixes una mica el client. A més, tenen la confiança que tot el que es projecta al Cinema és bo, Llavors, tenen confiança fins i tot amb el projeccionista, que sol estar més lluny del contacte directe amb el públic comparat amb nosaltres, els taquillers. Al cap i a la fi, tots fem una mica aquesta feina de generar una relació propera amb els espectadors.
