A ple agost, entre banys a la piscina, excursions i migdiades, hi ha qui encara treu temps per obrir un quadern d’estiu o llegir unes pàgines abans de sopar. D’altres, en canvi, prefereixen deixar els llibres ben guardats fins al setembre i viure les vacances com una pausa total de l’escola. El debat sobre si cal obligar a fer deures durant l’estiu torna cada any, però pren un to especial quan les setmanes avancen i l’inici de curs ja s’entreveu a l’horitzó.
Maria Jesús Comellas, psicopedagoga terrassenca, creu que les vacances són per “connectar amb l’aprenentatge de la vida” i no per imposar feines escolars. “Si en dos mesos s’esborra el que s’ha après, potser cal revisar com s’està ensenyant”, afirma, defensant activitats quotidianes com a veritables motors educatius.
La psicòloga, mestra i orientadora terrassenca Susagna Aróztegui, per la seva banda, aposta per mantenir algunes rutines bàsiques durant l’estiu, adaptades a cada infant. “No és tant fer deures com mantenir hàbits, aprenentatges acadèmics com la lectura, el càlcul o l’escriptura. Però no només a l’estiu; són hàbits de tot l’any”, explica, convençuda que un breu repàs de lectura, escriptura o càlcul pot conviure amb el joc, la creativitat i el descans.
Famílies, mestres i experts coincideixen que, més enllà de la seva necessitat o conveniència, cal reflexionar sobre quin paper han de tenir aquests treballs i com poden influir en el benestar i el desenvolupament dels infants.
Deures contra recomanacions
Un dels punts clau del debat és la distinció entre deures i recomanacions escolars. No totes les tasques d’estiu són iguals ni tenen el mateix grau d’obligatorietat. Segons Susagna Aróztegui, “una cosa és un deure que és obligatori entregar una sèrie de tasques al principi de curs i l’altra són unes recomanacions, en les quals s’envien una sèrie d’activitats, sense necessitat de ser entregades”. Aquest enfocament més flexible ha portat algunes escoles a preferir parlar de recomanacions, que permeten adaptar les activitats a les necessitats i ritmes de cada alumne.
La clau, segons coincideixen Aróztegui i Comellas, és trobar un equilibri que respecti el descans però mantingui viu l’interès per aprendre. En aquest sentit, Maria Jesús Comellas apunta que es pot “viure la realitat de l’entorn, viure les vacances, aplicant tot el que han après a l’escola”.
Alternatives
I és que aquestes activitats, cada vegada s’allunyen més dels quadernets que pràcticament tots havíem fet al passat durant les vacances. Per a Comellas, l’estiu és l’oportunitat ideal per substituir els exercicis repetitius per experiències quotidianes amb valor educatiu com ara “que vagin sols a comprar, que calculin bé els preus i el canvi, que cuinin, que netegin els plats...”. Aróztegui hi afegeix també “jocs de taula, visitar museus, visitar llocs d’interès natural, com anar a veure el naixement d’un riu o el delta o alguna muntanya especial”. Activitats així també són fonts de coneixement de llengua, biologia o geografia, per exemple.
Ara bé, cal tenir també en compte que “és important que el cervell estigui estimulat i que tingui uns aprenentatges, però el cervell també necessita un temps de repòs. I no fer res ja és fer alguna cosa, també”, justifica Aróztegui. Si hi ha dubtes sobre el desenvolupament de l’aprenentatge, Comellas conclou que “si realment fem un aprenentatge que té sentit, i la criatura ho ha pogut incorporar, això no s’esborra fàcilment”.
Adaptació a les necessitats individuals
Per a Susagna Aróztegui, qualsevol proposta d’aprenentatge a l’estiu ha de partir de la realitat de cada infant: “el rendiment, les necessitats, l’edat... tot respectant el seu ritme, i circumstàncies”. Segons la psicòloga, adaptar les activitats permet que els infants mantinguin els aprenentatges de l’escola sense sentir-los com una càrrega excessiva, combinant repàs acadèmic amb temps de joc, creativitat i descans.
