L'Audiència de Barcelona ha avalat la posició de Plataforma per la Llengua i ha autoritzat que la professora de Terrassa, que va ser presumptament discriminada per parlar en català a la Comissaria de la Policia Nacional, pugui exercir d'acusació particular en el procediment judicial. L'entitat havia presentat una denúncia contra els agents implicats per quatre delictes, inclosa la detenció sota el paraigua de la Llei Mordassa, però el Jutjat d'Instrucció de Terrassa només va admetre a tràmit dos delictes de falsedat documental i va relegar la víctima al paper de testimoni.
Després de diferents recursos, l'Audiència Provincial de Barcelona ha reconegut el dret de la professora a exercir com a acusació particular en el procés penal obert.
Els fets es remunten al 4 de març de 2022, quan una professora es va desplaçar a la comissaria de la Policia Nacional de Terrassa per renovar el DNI i el passaport, així com per tramitar les cartes d'invitació dels seus pares, uns documents necessaris per acollir persones de l'estranger a casa. Segons la seva versió, va ser vexada per parlar en català i posteriorment detinguda, acusada "falsament" de no identificar-se i sancionada per la policia.
Plataforma per la Llengua ha donat suport des del primer moment a la professora i en el seu moment va impulsar una moció de suport al ple de l'Ajuntament de Terrassa, i va organitzar diverses concentracions al carrer per donar-li suport, ja que consideren que els agents la van humiliar abans de detenir-la i la van sancionar per uns fets que defensen que no són verídics. L'entitat ha donat suport des del primer moment a la víctima, ha coordinat l’estratègia legal i li ha facilitat la defensa.
Sempre segons la versió de la professora, se li va exigir que parlés en castellà en tot moment. Tot i que en un principi no s’hi va oposar, cada vegada que tornava a expressar-se espontàniament en català, el policia insistia que canviés d’idioma. Més endavant, quan intentava tornar a accedir a la comissaria després d’haver sortit a fotocopiar els passaports dels seus pares, un altre agent, diferent de l’anterior, no només li va impedir l’entrada, sinó que també li va exigir que parlés en castellà. En aquell moment va intervenir un tercer agent.
Segons relata l’egarenca, un dels agents li va demanar que digués en castellà l’hora de la seva cita i, quan ella ho va fer, ell li va respondre amb to sarcàstic: “Molt bé. Si és molt fàcil, oi?”. Ella li hauria contestat que “aprendre idiomes és una cosa bona” i que “com a funcionari, li aniria bé fer-ho”, cosa que hauria fet enfadar l’agent.
