Com evitar la fuga de talent?

El Fòrum d’Empreses de l’Eseeiaat ha tornat a ser un èxit en la seva 19a edició, amb un nou rècord de participació, amb 80 empreses i institucions implicades. Una nova mostra del potencial, tant ocupacional com estudiantil, del nostre territori. El talent, en forma d’”esperit inquiet, amb ganes d’aprendre, implicar-se i millorar”, tal com ho defineix el sotsdirector d’Empresa i Recerca de l’Escola, Lluís Gil, va convergir amb una xarxa empresarial que busca enlluernar-lo i “pescar” en un context de fuga d’aquest talent a l’estranger. “Tenim potencial aquí a sectors com l’industrial, amb l’automoció i la maquinària –apuntava Gil–. És cert que n’hi ha d’altres on és difícil que el talent es quedi, com l’aeronàutica”. Tot i això, el sotsdirector es basa en les dades d’ocupabilitat de la universitat, que “són del 99%. Demostren que si algú es vol quedar a treballar aquí, t’hi pots quedar”. Per aquest motiu, hem sortit a preguntar personalment a diferents empreses com s’ho fan per retenir i captar la joventut i als estudiants per les seves condicions somiades a les empreses.

Íngrid Vera - Magna Mirrors

“Amb contacte entre la part pública i l’empresa, es pot invertir per evitar la fuga”

Una empresa d’automoció, que és proveïdora dels grans constructors de vehicles i en desenvolupen els complements. “Busquem perfils polivalents que no se centrin en una especialitat i que entenguin el procés productiu de l’empresa d’una manera més global”. Amb seu al Canadà, i més de 180.000 treballadors a escala mundial, aquí a Catalunya operen des de Polinyà, i l’Íngrid apunta que “el més important és desenvolupar persones. Si hi ha contacte entre la part pública i el teixit empresarial, es pot invertir, no només en empreses, sinó en universitats i el mateix teixit, per evitar que la gent hagi de marxar”.

Oleguer Garriga - Leyton

“Que puguin créixer i evolucionar. Oferim expectatives de futur”

Consultora situada a Sant Cugat, que es dedica al finançament i a la gestió de la innovació de les empreses, per incentivar-hi la inversió privada. Es diferencien dins del seu sector perquè “gran part de les empreses són tècniques, i Leyton està a l’altre costat, gestionant aquesta innovació. Veiem des de temes de videojocs fins a aeroespacials”. Compta amb un ambient de treball jove i dinàmic, molt en la línia per evitar la fuga de talent: “Que tinguin oportunitats de desenvolupar-se. Que no siguin només unes simples pràctiques universitàries, que puguin créixer i evolucionar professionalment. El que podem oferir són expectatives de futur”. 

Marc Torrecilla i Javier Prats - DigiProces

“Terrassa i el Vallès tenen grans empreses relacionades amb la universitat”

Dins l’àmbit de la manufacturació de plaques electròniques, per produir-les, validar-les i posteriorment R+D. Tant el Marc com en Javi són una bona prova del talent sortit de l’Eseiaat treballant al teixit empresarial local. “Terrassa, el Vallès Occidental i Catalunya en general tenen grans empreses relacionades amb la universitat que ofereixen bones oportunitats”. Malgrat la seva joventut, són exemple tant del potencial estudiantil de la ciutat, com de les oportunitats del voltant, i no n’amaguen el secret: “Que facin el que més els agradi, perquè, d’aquesta manera, tindran un bon impacte també en la societat. Aquí hi ha molt potencial per veure-ho”. 

Oscar Gorina - Netaselcom

“Busquem els millors currículums de la universitat; hi ha potencial”

Empresa dins del sector de les telecomunicacions, focalitzada en temes de so, acústica, sistemes de seguretat, i hi ofereix solucions electròniques. Traslladada recentment a Terrassa, “per això hem vingut al Fòrum per primera vegada, un esdeveniment com aquest és molt interessant i positiu per captar talent”. L’Oscar també és exalumne de l’Escola, i per això va venir “a buscar els millors currículums de la universitat, que sabem que té potencial”. Per fer-ho, Gorina explica que “no tenim un perfil o unes condicions de salari definides. Ens adaptem a la persona del què pugui aportar, i evidentment paguem condicions de mercat, tenim jornada flexible i hibrida...”.

Arnau Naranjo i Marcel Miralles 

“Les grans empreses tenen la seu a l’estranger. Ho hem de provar fora”

Com a bons estudiants d’enginyeria, l’Arnau i en Marcel buscaven empreses i oportunitats “per agafar experiència, tocar també temes de projectes... Millor que estar asseguts sense fer res”. Una de les condicions amb les quals se’ls pot convèncer és “tenir un rol participatiu a l’empresa, poder-hi aportar”. Tots dos són conscients que el seu àmbit de feina pot plantejar dificultats a l’hora de trobar un camí professional perquè “Les grans empreses tenen més sectors fora a l’estranger. Tenen la seu fora”. “Hem de provar fora, potser en un futur”, diu en Marcel, mentre l’Arnau ho té més clar “més que res perquè el que es diu aquí a Catalunya és que hi ha menys oportunitats”. 

Rut Ituriza i Blanca Pliego

“Busquem desenvolupament personal, que puguem evolucionar”

Encara amb anys d’estudi per endavant, la Rut i la Blanca es guien pel Fòrum veient “exemples físics del que desenvolupen les empreses. Un braç robòtic, parts d’un cotxe... El que treballen i veiem que és del nostre camp, ens interessa”. La Blanca veu el seu futur cap a la robòtica cognitiva, i no tanca portes a marxar. “Si em surt una oportunitat fora, però també li donaré una oportunitat a que si aquí hi ha alguna cosa efectiva, em pugui quedar”. El que busquen en una empresa és que hi puguin tenir “un desenvolupament personal: no estar aturades dins de l’empresa en un mateix lloc, poder-hi aprendre habilitats noves i que hi puguem evolucionar com a persones”.

Noa Cabeza i Sara Álvarez

“No hi ha tanta oferta aquí, i potser els sous són inferiors al que voldríem”

Estudiants del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC, buscaven oportunitats a empreses amb departaments de màrqueting o de disseny. Les condicions per les quals es mouen professionalment són “la flexibilitat, per poder compaginar la feina amb altres estudis i el sou perquè és molt important per a poder sobreviure”. Elles sí que són un exemple del conflicte per trobar feina competitiva a casa nostra perquè admeten que “no hi ha gaires oportunitats al nostre sector”. De fet, totes dues s’han plantejat marxar “perquè potser no hi ha tanta oferta aquí com a altres llocs, o potser els sous són inferiors al que voldríem... Potser per això la gent marxa fora”.

Pau Roca i Ignasi Solé

“En el tèxtil pot haver-hi potencial. També amb les farmacèutiques”

Formant-se en enginyeria química, no és la primera vegada que venien al Fòrum. “Voldríem alguna empresa que tingui algun projecte de futur, que no estigui estancada, i hi hagi possibilitats de créixer i escalar”. Dins del seu àmbit de l’enginyeria química, reconeixen que el sector és viu a Catalunya i a Espanya, però en el cas d’en Pau, “el meu germà, treballant set anys a Alemanya, ha vist que les condicions són molt més favorables”. A Terrassa, concretament, “en el tema tèxtil, amb colorants i teixits, pot haver-hi potencial. També amb algunes empreses farmacèutiques”. Tot i això, l’Ignasi sí que té pensat marxar aviat cap a Polònia “per descobrir una mica i veure món”.