La vida rutinària i el nostre dia a dia frenètic, sovint, ens fan passar per alt diversos detalls que ens envolten més que cridaners. El parc de Vallparadís és l'entorn perfecte per a sortir amb criatures, fer esport o treure a passejar el gos. Si bé estem pendents de no perdre de vista els infants, estem massa concentrats en mantenir un ritme corrent, o fins i tot, no aixequem els ulls del mòbil, segurament és probable que no ens haguem adonat d'una denúncia ciutadana de la Maria Rosa Raspall: el xop blanc -populus alba- que presideix la cantonada de la plaça d'entrada a la piscina de Vallparadís presenta un munt de talls a la seva escorça. De dalt a baix del tronc, i al llarg de tot el seu diàmetre.
"Ja sé que hi ha gent que es tatuen la pell del cos; però almenys ells ho fan per decisió pròpia. A aquest pobre arbre ningú no li ha demanat el seu parer a l'hora de deixar-hi la clara empremta de l'incivisme", esmentava Raspall. El cert és que crida l'atenció topar-se amb un arbre d'aquestes dimensions replet de cicatrius. Tot i això, no s'ha de patir per la seva salut. El jardiner local, Paul Seta, explica que "com que es tracten de talls superficials, segurament fets per una navalla, no li passa res a l'arbre".
- El xop blanc que presideix l’entrada de la piscina de Vallparadís, amb la seva escorça plena de talls de dalt a baix
- Alberto Tallón
Fent una ullada ràpida a Street View de Google Maps, es pot observar com es trobava el xop ara fa 10 anys, al 2015. I ja comptava amb nombrosos talls. Per tant, efectivament, la seva escorça blanca ha anat cicatritzant des de fa un munt d'anys. "Si es fa un tall de dos o tres centímetres, pots fer-li mal, però en aquest cas sembla no haver-hi problema", afirma Seta. Ara bé, també hi afegeix que "evidentment, a ell no li deu agradar, però com no ens ho pot dir, simplement cicatritza".
Malgrat ser relativament habitual topar-se amb algun nom o simbologia gravats en arbres així, el jardiner admet que aquest cas és particular: “He vist arbres amb marques, però tantes com en aquest, mai”.
Una anècdota que no ha d'amagar l'incivisme
Tot i quedar en anècdota, no deixen de ser casos d'incivisme. Des de l'Associació de Veïns del Cementiri Vell, Juan Antonio Madolell denuncia que no són casos aïllats. Recorda desperfectes contra bancs o d'altres arbres del barri, els quan s'han hagut de replantar. Fa un mes, també es van denunciar actes vandàlics sobre quatre ascensors del parc.
És sancionable?
Podrà semblar que no, però sí. L'Ajuntament admet que atacs així són comuns en arbres com els àlbers, i recorda que "està prohibit realitzar tota mena de grafits, pintades, taques, gargots, escrits, inscripcions o grafismes, amb qualsevol matèria (tinta, pintura, matèria orgànica, corrosiva o similars) o bé ratllant la superfície, sobre qualsevol element de l'espai públic, inclosos els arbres". Així doncs, està prohibit realitzar qualsevol conducta que afecti la integritat dels arbres, als espais enjardinats o altres elements vegetals. Les infraccions d'aquest tipus, segons el règim sancionador de la normativa tenen un cost de 500 euros.
