"Entendre d'on venim és també una manera d'entendre cap a on podem anar". Així ha presentat aquest dijous Francesc Roca, president de l'Institut Industrial - Gremi Tèxtil de Terrassa, el llibre "Fils de memòria. 150 anys de l’Institut Industrial de Terrassa", una obra que repassa un segle i mig d’història d’una institució estretament vinculada amb el desenvolupament industrial de Terrassa. El volum s’emmarca en la commemoració del 150è aniversari de l’entitat (1873-2023) i ofereix una mirada que va més enllà de la simple cronologia per explicar també l’evolució econòmica, social i política de la ciutat.
El llibre vol preservar i compartir la memòria industrial del territori, ha destacat Roca, qui ha defensat que "la història del tèxtil és la història de la capacitat d'adaptació de la nostra indústria", que ha superat crisis econòmiques, canvis tecnològics i processos de desindustrialització que han afectat moltes ciutats europees.
La publicació combina dues mirades complementàries. D’una banda, la de l’historiador Albert Amat, que aporta el context acadèmic i el rigor documental. De l’altra, la de l’empresari tèxtil Jordi Dinarès, que hi incorpora l’experiència directa de dècades vinculades al sector i a la mateixa institució.
Un viatge per la història industrial
L'obra explica com Terrassa es va configurar al llarg del temps com una autèntica ciutat-fàbrica, modelada pel seu teixit industrial i per les institucions que l’han acompanyat generació rere generació. El relat s’inicia amb l’activitat artesanal i gremial prèvia a la industrialització i continua amb la fundació de l’Institut Industrial i el seu paper en l’organització i defensa dels interessos del sector.
Segons Amat, la història de l’Institut és també una manera de repassar la història contemporània de la ciutat, ja que "és indestriable la història de l'Institut Industrial, de la història de Terrassa". L’obra analitza episodis clau com el paper de la institució en el tombant de segle, les tensions socials del primer terç del segle XX, la Guerra Civil, la postguerra i les transformacions del sector durant la segona meitat del segle XX. També aborda episodis més complexos, com les relacions amb el règim franquista o l’activitat exportadora en els anys immediatament posteriors al conflicte.
Durant la recerca, els autors han treballat amb documentació diversa. “Cada vegada que obríem una caixa apareixien noves històries i nous documents”, ha explicat Amat, que ha subratllat que cada capítol del llibre podria donar peu a noves obres.
Documents, imatges i memòria empresarial
Un dels elements destacats del volum és la incorporació de nombroses imatges i documents històrics. Molts d’ells procedeixen dels llibres d’actes de l’Institut, que han estat digitalitzats íntegrament abans de començar la redacció del llibre. Aquest procés ha permès reconstruir episodis i decisions que han marcat el desenvolupament de la indústria tèxtil local.
"En aquests 3 o 4 anys de recopilar informació, he sigut com un nen que descobreix tresors", ha reconegut Jordi Dinarès, impulsor principal del llibre, qui ha assenyalat que la combinació de textos, documents i fotografies permeten posar-se al lloc de cada moment històric. A més, també posa de relleu el paper social que l’Institut Industrial va exercir durant dècades i el rol que va jugar en el desenvolupament de la ciutat, impulsant institucions i iniciatives com el Banc de Terrassa, l’Escola Industrial, MútuaTerrassa, la Fundació Busquets, el Condicionament Terrassenc (actual Leitat) o el suport per a la construcció de diverses escoles públiques als barris.
Transformació i futur del tèxtil
L’obra dedica també espai a analitzar els grans punts d’inflexió del sector, especialment la crisi dels anys vuitanta, quan el model industrial tradicional va entrar en una profunda transformació. Segons Dinarès, aquell període va marcar el final d’una etapa basada en la producció massiva de llana i va obligar les empreses a reinventar-se.
Les empreses que han sobreviscut, explica, ho han fet apostant per la innovació i per productes d’alt valor afegit, sovint vinculats a tèxtils tècnics i especialitzats. Aquesta especialització ha convertit diverses companyies terrassenques en referents dins del sector a escala europea.
Al llarg dels 150 anys, l’Institut Industrial ha viscut canvis significatius en el nombre de socis. Francesc Roca ha recordat que, en el seu moment àlgid, la institució comptava amb 400 o 500 socis, mentre que avui en dia són uns 90 socis. Tot i això, ha dit que Terrassa és la segona ciutat espanyola en nombre d'afiliats del sector tèxtil, només per darrere d’Alcoi.
L'actual president de l'entitat ha remarcat que el tèxtil continua sent un àmbit amb futur, especialment en camps relacionats amb la tecnologia, la sostenibilitat i els nous materials. “El tèxtil ja no és només moda; hi ha un nivell d’innovació i d’exigència molt alt”, ha afirmat.
Una obra per a la ciutat
El llibre culmina els actes de commemoració dels 150 anys de l’Institut Industrial i s’ha editat en una primera tirada de 400 exemplars. La publicació es distribuirà entre socis de l’entitat i biblioteques amb l’objectiu de facilitar-ne la consulta i la difusió. També s'està valorant la possibilitat d'obrir-lo a la venda general a partir de Sant Jordi.
Més enllà del valor històric, els autors consideren que l’obra contribueix a entendre com Terrassa ha mantingut el pols industrial al llarg de cinc canvis de règim polític, diverses crisis econòmiques i un creixement demogràfic que ha multiplicat per vint la població. Amb aquest recorregut, "Fils de memòria" proposa una lectura que connecta passat i present per explicar el paper que la indústria ha tingut —i encara té— en la identitat econòmica i social de la ciutat.
