Dones de llegenda a les façanes de Terrassa

Durant molts segles, les dones artistes han estat pràcticament invisibles, però, en canvi, són molts els homes artistes que han pres la figura femenina com a musa i model i l’han representada en múltiples facetes, formes i estils. Al llarg de la història de l’art, la dona apareix, bàsicament, amb dues funcions. Per una banda, en el paper de mare protectora o deessa i d’altra com a dimoni o bruixa. Dos extrems que, simbòlicament, es relacionen amb el poder del bé i del mal, però que, com totes les coses, aquest binomi simple s’estén i té molts matisos segons la cultura de cada comunitat i territori, i de cada època.

Les tipologies de figures femenines creades, fins avui, en el món de les arts plàstiques són infinites. En aquest article presentem un conjunt de cinc obres contemporànies, tres de les quals corresponen a artistes de la nostra ciutat, Josep Casamada Biosca, Ferran Ferreri Busqueta i Lluís Jové Teixidó. Una quarta és del reconegut esgrafiador i escultor barceloní Ferran Serra Sala (1905-1988), conegut com a Ferdinandus i la cinquena és d’autor desconegut. Les imatges es troben en un edifici d’ús social, la Societat Coral Joventut Terrassenca o Coro Vell, situat al carrer de Sant Francesc i en habitatges particulars del raval de Montserrat, carrer d’Iscle Soler, rambla d’Ègara i carrer del Mas Adei.

Totes les peces tenen la particularitat que estan col·locades en les façanes dels llocs citats i, en algun cas, cal una mirada enlaire per adonar-se’n. I malgrat que ha passat el temps, les obres han superat amb bona nota les inclemències d’estar exposades a l’exterior. La tria contempla diversos materials i tècniques artístiques. Hi ha obra en baix relleu de pedra esculpida, fosa en bronze, terracota cuita, esgrafiat fet al parament de la façana i trencadís de ceràmica.

Les obres compleixen una funció decorativa, d’embelliment, però no estan exemptes de simbolisme i al·legories. Evoquen a la dona en el paper de musa de les arts i les ciències (en referència a la música i l’arquitectura) i d’altres s’inspiren en divinitats del món clàssic (deesses protectores).

Els tres autors terrassencs de les peces exposades, Josep Casamada Biosca, Ferran Ferreri Busqueta i Lluís Jové Teixidó, atresoren una trajectòria reconeguda en les arts plàstiques locals. El primer, en Casamada Biosca, firma l’escultura dedicada a la música, que presideix la façana del Coro Vell al carrer de Sant Francesc. D’aquest artista, molt implicat en l’entitat, cal destacar que va ser molt prolífic. Va exercir com a escultor, però també va experimentar en el dibuix i la pintura. I, a més, juntament amb el seu germà Joan, va ser un dels impulsors de les seccions de fotografia i del cinema (amb el “Concurs del Rotllo” de cinema amateur) de l’entitat cultural. Bona part de la seva obra escultòrica fou per encàrrecs en edificis públics (signa la imatge de Sant Joan a l’església parroquial de Matadepera) i sobretot privats.

De la Toscana a Terrassa

De Ferran Ferreri Busqueta, del qual se celebra aquest 2026 el cinquantè aniversari de la seva mort, subratllà que la seva vocació artística va sorgir des de molt jove per què provenia d’una família d’escultors italians de la Toscana, que vingueren a Catalunya atrets per la demanda d’artistes amb motiu de l’exposició universal de 1888 de Barcelona. Instal·lat a Terrassa, fou deixeble del mestre escultor Cèsar Cabanes i molt amic del dibuixant Salvador Alavedra. Va tenir taller propi, des d’on va executar obres en relleu i motllures per decorar habitatges particulars com la imatge femenina del carrer d’Iscle Soler, 21 (triada en aquest article) o per empreses artesanals com Cal Gerrer a la carretera de Montcada i va exercir com a modelador en les fàbriques Segués i Donadeu, ambdues situades al Turó de l’Argila.

Autodidacta i conceptual

Finalment, Lluís Jové Teixidó, el tercer autor terrassenc de les obres que presentem, s’allunyaria dels dos anteriors en tant que va ser del tot autodidacta i practicà un art conceptual. Jové firma el conjunt de tres imatges en trencadís de ceràmica ubicades en façanes d’edificis particulars del carrer Mas Adei, entre els números 83 i 93.

Aquest artista, que va tenir una mort prematura, a quaranta-tres anys, procedia d’una família de pagesos de Les Oluges (Lleida) que va emigrar a la nostra ciutat. De jove, cap als vint-anys, va freqüentar Amics de les Arts i Joventuts Musicals i allí va conèixer un grup de la seva edat interessat per l’art “pobre” i que organitzava environaments i “happenings” a diverses localitats. El seu material preferit era el plàstic i amb ell donava formes i cobria qualsevol espai, quasi sempre a l’aire lliure i amb un objectiu del tot efímer.

El seu interès per l’art conceptual el va portar a recórrer i viure a París, Florència, Granada, Madrid, però sempre tornant a Terrassa i Barcelona. 
Del seu llegat hi ha censades unes trenta-nou obres, de les que algunes deixaren empremta en la ciutat, com el mural exterior en la paret mitgera del conjunt de cases obreres de l’arquitecte Lluís Muncunill a la carretera de Rubí (Segle XX) o altres intervencions a la Rasa. Jové, de qui ara fa deu anys, el 2016, es va dedicar una mostra retrospectiva a la Sala Muncunill, és considerat un artista que li agradava anar a contracorrent i que volia interpel·lar al públic.

Metàfora musical

Coro Vell, Sant Francesc, 52 
Autor: Josep Casamada Biosca (Terrassa, 1929- 
Figueres, 1991). 
Material: pedra.

La peça és un relleu en pedra que té com a protagonistes a dues noies. Una d’elles, la que està en primer pla, sosté amb els dits de les mans un triangle musical i l’altra, de perfil, ajupida al mig cos de la primera, reposa una mà sobre un escut de llorer amb una torre circular al mig. L’element artístic reuneix en essència l’origen de l’entitat del Coro Vell que va ser la música. La formació coral de la mateixa va debutar el 1858 i s’acompanyava d’un estendard que contenia una corona de llorer amb una torre brodada al mig. Com a curiositat, cal dir que el banderí tèxtil es volia estrenar en un festival de cors el 1862, però no va ser possible perquè quan la junta de l’entitat va anar a buscar la peça a la casa dels brodats, van veure que la torre estava decantada i no dreta com s’havia demanat.

Dona acollidora

Iscle Soler, 21. 
Autor: Ferran Ferreri Busqueta (Terrassa, 1917-1976). 
Material: terracota.

La figura femenina és un baix relleu de terracota, que decora la façana d’aquest habitatge de l’any 1932. És una jove dempeus, en primer pla, amb els cabells llargs, recollits enrere, i amb els braços i mans esteses i obertes. L’escultura es presenta gairebé nua. Es percep la forma de les sines, el ventre i el melic i els genolls. El cos està cobert per un mantell que s’estén, amb una sèrie de plecs, fins als peus. La seva posició i actitud respira serenitat, bellesa, acolliment i protecció. Cal dir que l’autor, Ferran Ferreri, tenia la mà trencada en figures femenines (sovint portaven mocadors, farcells o càntirs) i moltes d’elles s’inspiraven en la seva filla.

Muses clàssiques

Mas Adei 83-93. 
Autor: Lluís Jové Teixidó (Anglesola, 1948- Terrassa, 1991). 
Material: ceràmica.

L’obra és un conjunt de tres figures femenines, que malgrat estar situades en façanes diferents, formen una sola unitat estilística amb la tècnica del trencadís de ceràmica. En l’obra, que data de 1984, les tres dames van abillades amb túnica clàssica i presenten un rostre buit, sense detalls, mancat d’expressió. Per l’esquerra, la primera subjecta un cistell amb les dues mans mentre que la segona, amb els braços adherits al cos, porta un enginy a la mà esquerra. Tanca el cercle una tercera figura femenina que, recolzada sobre una columna, sosté una fruita amb la mà dreta.

Al·legoria a l’arquitectura

Rambla d’Ègara 150-152. 
Autor: Ferran Serra Sala, Ferdinandus (Barcelona, 1905-1988). 
Tècnica: esgrafiat.

La imatge està esgrafiada al centre de la façana del primer pis d’aquest edifici d’habitatges que, segons el projecte, data del 1948. L’obra és una al·legoria a l’arquitectura. Està representada per una dona, d’estil i postura clàssica, que està sobre un pedestal decorat amb roseta. Porta els cabells recollits i vesteix una túnica que cau fins als peus descalços. La protagonista realitza l’acció de puntejar un compàs sobre un suport rígid, possible plànol, que subjecta amb la mà esquerra. Està recolzada parcialment sobre elements arquitectònics. Ferdinandus també és autor a la nostra ciutat dels diversos esgrafiats de les façanes de l’Asil Busquets (1948) i del rellotge de sol de la façana de Can Bondia (1967).

Diana caçadora

Raval de Montserrat 32. 
Autor desconegut. 
Material: bronze.

Aquest baix relleu de bronze està situat al centre de la façana, al primer pis, de l’edifici que data del 1956. Destaca la seva perfecció en l’acabat. Representa a Diana, la deessa romana de la caça i protectora dels animals. És una figura d’estil clàssic, dansant, amb els braços i mans enlaire d’on hi serpentegen els cabells de la cabellera. Vesteix túnica sense mànigues, recollida a la cintura i fins als peus. Porta un carcaix buit de fletxes amb corretja des de l’espatlla esquerra que li cau a l’altura de la cintura. Pren rellevància un cap de cérvol en posició frontal als peus.