La indignació del camp, que aquest dilluns encara ha bloquejat la C-16 a Berga i l’AP-7 a Girona per cinquè dia consecutiu, té també accent egarenc. En una jornada de contrastos, mentre el Port de Tarragona reobria al matí com a “gest de bona voluntat”, altres punts han seguit tancats hores a l’espera de “fets tangibles”. Al vespre, després d’una reunió satisfactòria amb Salvador Illa, les assemblees debatien finalment desconvocar els talls.
El Pol Requena té 26 anys, és de Terrassa i té la seva explotació a Talamanca, al costat del Món Sant Benet. Però aquests dies ha canviat la tranquil·litat de la finca pel fred i les nits al ras al tall de la C-16, on les decisions s’han pres a peu de carretera i en assemblea. Forma part de Revolta Pagesa, una plataforma que, com ell mateix defineix, “no és res i ho és tot a la vegada”; un moviment nascut el 2024 de la improvisació que, tot i haver-se canalitzat a través del Gremi de Pagesos, conserva intacte l’esperit de lluita i una capacitat de mobilització que desborda les sigles tradicionals.
Per al Pol, l’acord de Mercosur és una amenaça existencial per a una pagesia que ja està ferida. “El sector ja està molt afeblit i tocat per les exigències de la Unió Europea. Donar entrada a productes amb estàndards i costos de producció diferents és molt difícil de gestionar”, explicava des de la concentració.
La reivindicació dels pagesos i ramaders ha estat clara i exigeix “joc net” a través de les anomenades “clàusules mirall”: Si a Europa es prohibeixen certs fitosanitaris i s’exigeixen unes condicions laborals i ambientals estrictes, el producte que vingui de fora ha de complir el mateix. L’objectiu és aconseguir accions que “mitiguin l’efecte d’aquest acord”. L’avís a navegants, però, és contundent: si en un parell de setmanes no es compleixen els acords amb l’executiu, tornaran a mobilitzar-se. “Si la gent segueix consumint producte de proximitat, l’acord del Mercosur no tindrà tant d’efecte, però l’etiquetatge ha de ser clar perquè el consumidor sàpiga què ve de fora i sota quines condicions s’ha produït”, advertia el jove pagès. La informació veraç al supermercat és, per a ells, l’última trinxera si la política falla.
Mercosur, la gota que fa vessar el got
Mentre el Pol resistia aquest dilluns a la incertesa al Berguedà, connectat amb els companys que mantenien el tall de Girona (Pontós), a Terrassa, l’enginyer agrònom Ignasi Martínez confirmava el seu diagnòstic i afegia: “La reivindicació del Mercosur és molt visual i uneix el sector, però no deixa de ser la gota que fa vessar el got”. L’enginyer agrònom recordava que el camp català viu una autèntica tempesta perfecta de crisis sanitàries: la dermatosi nodular de les vaques, la grip aviària, la pesta porcina i una fauna salvatge descontrolada. “Es sacrifiquen ramats sans per protocols sanitaris quan surt un positiu, però tenim cabirols, portadors de tuberculosi, i sobrepoblació de senglars rondant lliurement. Això genera una desconfiança i un desgast enormes”, lamentava Martínez, denunciant incoherència en la gestió.
Martínez va matisar que el Mercosur no és blanc o negre. Sectors com l’oli, la fruita o la importació de soja podrien beneficiar-se’n. Però per a altres, com la ramaderia bovina, pot ser l’estocada final. “És una competència deslleial inadmissible. A Europa ens inflem a normatives i llavors permetem l’entrada de carn de Brasil amb unes altres regles de joc”, sentenciava, mostrant-se escèptic sobre la capacitat del govern català per fer virar el rumb d’un acord que Espanya ja ha avalat.
