Milers d’ulls es giren cap a Roma i als 0,4 quilòmetres quadrats del Vaticà en concret, i més en concret encara, a la Capella Sixtina, i a la fumata que resulta de la crema diària de les paperetes dels vots emesos pels cardenals. I així serà des d’aquest dimecres a la tarda i fins que el fum de la xemeneia més famosa del món sigui blanc, i una estona després surti de la capella el que serà el Papa número 267, que substituirà al capdavant de l’Església catòlica al Papa Francesc, mort el 21 d’abril. La de Terrassa és una de les 2.895 diòcesis del món, una de les 70 d’Espanya. La del Sant Esperit és una de les 87 catedrals espanyoles. Quà aportarà el nou papat al Bisbat de Terrassa? Quan es resoldrà la renúncia recent del bisbe, Salvador Cristau?
Alguns detalls del conclave
L’elecció del nou pontífex ha començat aquest dimecres, després dels juraments, amb la participació de 133 cardenals, que són els que tenen dret a vot i representen 70 països. La cerimònia pot durar diversos dies i es desenvolupa en una Capella Sixtina tancada, fins i tot sense cobertura de telefonia mòbil. Conclave prové del llatí “cum clavis”: sota clau. Segles enrere els conclaves podien durar mesos, fins i tot anys. Ara són més dinàmics. De fet, el Papa Francesc va ser elegit al segon dia de reunions. Benet XVI, també. Aquesta major agilitat no és sols signe dels temps. Als darrers dies s’han celebrat congregacions generals que de ben segur han contingut converses entre cardenals sobre el nou Sant Pare. Els electors han d’escriure a les paperetes el nom del seu candidat. Hi dues votacions al matí i dues més a la tarda. El nou bisbe de Roma ha d’assolir un mínim de 89 vots. El recompte el fan tres cardenals escrutadors.
Els “papables” espanyols
El conclave té presència espanyola, amb quatre cardenals tant electors com candidats, tot i que amb poques possibilitats en les “travesses”: Juan José Omella (arquebisbe de Barcelona), Carlos Osoro, José Cobo i Ángel Fernández Artime. Però hi ha dos cardenals més d’origen espanyol a la Capella Sixtina: Cristóbal López Romero i François-Xavier Bustillo.
La renúncia del bisbe
Salvador Cristau, bisbe de Terrassa, va fer 75 anys el 15 d’abril passat. Per aquesta raó, una setmana abans va enviar a Roma una carta, via nunciatura, per comunicar la seva preceptiva renúncia. No se sap, però, si el Papa Francesc la va arribar a llegir per iniciar els tràmits d’acceptació o rebuig de la proposta. Aquests procediments solen ser llargs, amb una durada de sis mesos a dos anys.
De totes maneres, el bisbe ja ha començat un període de reflexió interna al Bisbat “per definir els objectius de la diòcesi per als propers anys, de forma que el nou bisbe ja disposi d’una proposta”, conclou Fidel Catalán, vicari general i moderador de Cúria del Bisbat de Terrassa.
El moment històric
”Hi ha un principi general que es repeteix: l’Esperit Sant ha triat a cada moment el Papa que aquest moment històric necessita”. Fidel Catalán, vicari general del Bisbat de Terrassa, està segur que el nou pontífex farà un pas més en la continuïtat d’una línia iniciada en el Concili Vaticà II a la qual cada Sant Pare imprimeix un matís. Francisco, amb la seva “Església en sortida” a les crides a l’evangelització o la nova evangelització dels seus predecessors. Va cridar a anar a la perifèria, existencial o geogràfica. “El Papa no deixa de ser el líder universal amb més veu”, subratlla Catalán. A Terrassa, els reptes diocesans passen per “cuidar als capellans, vetllar per les vocacions i redoblar la sensibilitats amb els més pobres”.
