El Consorci Sanitari de Terrassa (CST) prepara per a finals d’aquest any una planta d’hospitalització pionera: una unitat mixta on seran ateses, en un mateix espai, les persones que pateixen alhora una descompensació d’una malaltia física i una del trastorn mental. “No vol dir que tota persona que tingui un antecedent d’una malaltia mental hagi d’ingressar a una unitat, sinó que el que busquem és oferir unes cures somàtiques, unes cures físiques, en cas de descompensació d’una malaltia física que coexisteixi amb una descompensació del trastorn mental”, amplia Sònia Ortiz, coordinadora d’Hospitalització de Salut Mental del CST, dient que “coexisteixen les dues descompensacions”, resumeix.
El sistema de salut general ja funciona amb la interconsulta: quan un pacient ingressat en qualsevol unitat presenta una sospita de descompensació mental, l’equip de psiquiatria, psicologia o infermeria s’hi desplaça. La nova planta del CST inverteix la lògica. “No és el professional qui es desplaça a l’unitat específica; nosaltres oferim una unitat específica dotada de tots aquests professionals per atendre la persona. Aquí es troba la innovació”, explica Ortiz.
La idea, explica Vicenç Vallès, director de Salut Mental del CST, ve de lluny. “Durant la covid, vam viure les primeres experiències de tractaments físics i psiquiàtrics al mateix espai. Vam fer la radiografia de la idea, vam veure que en altres països es plantejava i vam decidir apostar-hi”, exposa. Forma part d’una visió més àmplia: que els hospitals no s’organitzin per especialitats -psiquiatria, medicina, cirurgia-, sinó pel problema que té el pacient.
A la planta hi treballaran metges de diverses especialitats, infermeres expertes en salut mental, treballadores socials i terapeutes ocupacionals. Si cal expertesa somàtica, s’hi incorporaran infermeres d’altres àrees. “La idea és que, entre tots, puguem aportar el millor de cada disciplina per afavorir aquesta recuperació i que la persona pugui marxar cap a casa en les millors condicions”, explica Maria Montoro, sotsdirectora d’àmbit de Salut Mental.
- El 27è Workshop de Salut Mental del CST, sota el títol “Les empremtes del trauma: comprensió i intervenció”
- Nebridi Aróztegui
L’anunci de la nova planta coincidia amb el 27è Workshop de Salut Mental, celebrada aquest divendres al CST, sota el títol “Les empremtes del trauma: comprensió i intervenció”. Una de les intervencions més destacades la va donar el psiquiatre Benedikt L. Amann, de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar de Barcelona, apuntant que “qualsevol tipus de trauma psicològic s’associa a quasi el triple de probabilitat de patir un trastorn mental”. A la pràctica clínica, explica Ortiz, es veu sobretot en els trastorns de la personalitat, com el límit, però també en els psicòtics i els depressius: “Si explores els antecedents traumàtics, és molt freqüent que la persona els ofereixi”, explica Sònia Ortiz.
Les urgències creixen un 66,9%
La jornada va arribar en un moment important de la salut mental dins l’entitat. El CST ha registrat un augment del 66,9% de les urgències psiquiàtriques en els darrers cinc anys. Si el 2020, es van atendre 1.884 pacients, aquesta xifra ha anat en augment progressiu fins a arribar als 3.145 del 2025. De fet, el major salt anual és el més recent, ja que al 2024 van ser 2.799 pacients els atesos a les urgències psiquiàtriques, creixent un 12,4% només en un any. Vallès assegura que no és un fenomen local: “És un fet que ha passat a tot Catalunya. La covid va suposar un esdeveniment traumàtic, que va accentuar més els casos, i encara els percebem”, apunta.
D’altra banda, les dades d’activitat de l’Àmbit de Salut Mental, departament més ampli de l’hospital que engloba tot el procés assistencial a mitjà i llarg termini amb 158 professionals contractats, dibuixen una pressió assistencial creixent. El 2025 el CST va atendre 8.087 pacients, un 3,6% més que el 2023. La previsió per al tancament del 2026 és de 8.228.
- Sònia Ortiz, Alba López, Vicenç Vallès i Maria Montoro, professionals de Salut Mental del CST
- Nebridi Aróztegui
Els professionals creuen que parlar-ne més ajuda. “Normalitzar que les persones puguin tenir un patiment mental fa que tinguin més seguretat en accedir a qualsevol intervenció”, assenyala Maria Montoro. Per això el workshop també dona veu a persones amb experiència viscuda: “Visibilitzar una situació que és complexa sempre ajuda a tothom”, diu. El camí, però, no s’ha acabat. “Fa temps que es treballa per reduir l’estigma, però encara, malauradament, n’hi ha molt a la societat”, lamenta Alba López, coordinadora d’Infermeria d’Hospitalització de Salut Mental.
