Judit Nicolás va patir un accident el 26 de març del 2022. Va suposar una reconstrucció facial i tres operacions, i va deixar una empremta psicològica encara més profunda: estrès posttraumàtic, hipervigilància i una dissociació molt elevada. Avui explica que la teràpia EMDR, una tècnica psicoterapèutica avalada per l'OMS dissenyada per ajudar a processar i superar records traumàtics, l’ha convertit en "una defensora" de si mateixa. "És un abans i un després. La Judit que ara estàs veient no té res a veure amb la primera visita que vam fer juntes", assegura la seva psicòloga clínica, Vanessa Narváez, que la va conèixer en un moment de "foscor molt gran". El primer que van haver de fer, explica, va ser "crear un espai segur" on la Judit aprengués a regular-se i tornés a sentir que no estava constantment en perill. Avui, diu Narváez, és "una persona que es projecta en el futur, que té il·lusions professionals, que té il·lusions personals i que fa una vida completament normal". La Judit ha explicat el seu cas aquest matí, després d’escoltar les ponències del 27èWorkshop de Salut Mental del CST.
- Judit Nicolás amb Vanessa Narváez, la seva psicòloga clínica
- Nebridi Aróztegui
Pot explicar el seu cas, si us plau?
Vinc de família i vida molt desestructurades. Als 15 anys vaig patir una agressió física. Però el meu gran trauma va ser un accident al 2022. Em van caure 60 quilos a la cara. Porto una reconstrucció facial i vaig passar per tres operacions. El primer any vaig estar molt malament a nivell físic, però la pitjor part va arribar després, quan la part anímica va explotar. Vaig començar a tenir tots els símptomes de l’estrès posttraumàtic. Viure així era molt complicat. Va ser llavors quan la meva mare va actuar i, sí o sí, em va portar a la psicòloga. Vaig conèixer la Vanessa Narváez, la meva psiquiatra i amb ella vaig començar a fer EMDR, una tècnica psicoterapèutica per ajudar a processar i superar records traumàtics.
Quan va veure que necessitava ajuda?
Al cap d’un any de l’accident; ja no volia viure. Ho verbalitzava, tant se’m donava. Deia que tant de bo no hagués sobreviscut a l’accident.
Va ser gràcies a algú?
Sí, gràcies a la meva mare. Ella ho va parlar amb la psicòloga de seguida, des de l’accident. A mi tant me feia. M’havia rendit. Era massa.
De quina manera creu que ha evolucionat?
L’EMDR m’ha reconstruït com a persona. Abans era d’una manera i ara soc tot el contrari. M’he tornat agressiva: deixava que tothom em maltractés, tant psicològicament com físicament. Ara soc la meva prioritat; em valoro més, m’escolto més. No tinc res a veure amb qui era abans.
En quin procés es troba?
És curiós, perquè ara estic lluitant amb una cosa molt meva. Han estat trenta anys d’una Judit que es guiava per uns patrons dels quals no era conscient, i en aquests últims tres o quatre anys està sorgint la nova Judit.
Què l’empeny a seguir amb aquesta actitud cada dia?
Uf! No vull tornar a passar per depressions. Ja de ben jove, quan era adolescent, vaig passar una depressió. Vaig pensar en el suïcidi; pensava que el suïcidi formava part de la meva personalitat. No vull tornar-hi, m’agrada la nova Judit.
