De Leonardo da Vinci a la IA: 10 robots del passat i futur

Comença la “Setmana de la Ciència”, i què millor que commemorar-la al MNACTEC, que des d’aquesta tardor acull l’exposició “Robots. Dels autòmats de Leonardo dels humanoides del futur”. El recorregut ofereix una mostra històrica de la robòtica a través de peces que van des dels primers mecanismes fins a màquines capaces d’aprendre i imitar moviments humans. Fem un tast d’una visita guiada amb la responsable d’exposicions del museu, Esther Font.

Automa Cavaliere (Finals del S. XV)

El cavaller mecànic de Leonardo Da Vinci, la primera idea de robot

Les peça que obre el recorregut. Construït a partir dels dibuixos del còdex de l’artista i inventor renaixentista, mostra com engranatges, politges i cordes podien donar forma a un autòmat. “La majoria d’invents de Leonardo no es van fabricar. Eren idees descrites de com fer-ho”, apunta Esther Font.

Karakuri Ningyo (S. XVII i XIX) - Japó

Autòmats que servien el te

Nines mecàniques capaces de realitzar moviments mitjançant mecanismes de corda. Algunes servien el te als convidats, combinant enginyeria i artesania. “És simplement un joc d’engranatges i de politges”, explica Font. 

Topo II (1983) - Estats Units

El primer robot d’ús personal i casual que es va comerciar

Va ser un pas important en la democratització de la robòtica. Desenvolupat per Nolan Bushnell, fundador d’Atari, va ser possible gràcies a l’arribada dels ordinadors personals, que van permetre a petits investigadors treballar fora dels grans centres tecnològics. El robot podia moure’s mitjançant sensors de llum o de veu. “És un dels primers robots que han sortit d’aquests grans centres d’investigació”, destaca la responsable.

IFBOT (2003) - Japó

El primer robot que reconeix emocions i interactua en funció d’elles

Va ser dissenyat pel Japó amb la finalitat d’esdevenir un company útil per a la població. Amb més de 40.000 patrons de conversa, va ser desenvolupat per a mostrar una àmplia gamma d’emocions després d’haver llegit les dels seus interlocutors a través dels sensors que incorporava als ulls, i la seva boca amb una matriu led. El mateix robot canvia d’emoció en funció del que llegeix de les persones.

REEM (2010) - Sant Andreu de la Barca

Un humanoide de servei per restauració i magatzems

Desenvolupat per l’empresa catalana PAL Robotics, és capaç de caminar, utilitzar els braços i interactuar amb les persones. Forma part de l’evolució dels robots que poden desenvolupar tasques en entorns humans. Font reivindica el paper de l’empresa catalana: “PAL Robotics són pioners en robòtica humanoide”. El MNACTEC també reivindica que la robòtica no és un àmbit exclusivament masculí, amb exemples d’humanoides neutres i humanoides femenins.

Bitrack System (2012) - Catalunya (UPC i IBEC)

Primer robot quirúrgic dissenyat a l’Estat

Desenvolupat per Rob Surgical amb la participació de la UPC i de l’Institut de Bioenginyeria de Barcelona, és un robot quirúrgic pensat per ser més lleuger i adaptable que altres sistemes precursors. Es fa servir especialment en intervencions de ronyó i fetge. La seva portabilitat permet traslladar-lo entre quiròfans i facilita l’accés a aquesta tecnologia, que ofereix set graus de llibertat en cada braç amb precisió mil·limètrica. Esther Font assegura que “és una fita tecnològica per la cirurgia no invasiva”, fins al punt, diu, que el sistema també ha estat adquirit recentment per Siemens. 

AIBO - ERS-1000 (2017) - Estats Units

Un gos independent que busca estímuls

La robòtica també ha explorat el món de les mascotes. L’AIBO és un dels robots més semblant a un gos de carn i ossos. Si camineu per l’exposició, heu d’anar amb compte no el trepitgeu, ja que de tant en tant, el deixen caminar al seu aire. A través de sensors als ulls, camina i busca interacció amb les persones del voltant, demanant carícies. 

A1 (2020) - Xina

Robots que intervenen en situacions d’emergència

Els robots quadrúpedes com l’A1 poden ajudar a inspeccionar espais perillosos, com ara edificis afectats per incendis o terratrèmols. “Cada vegada més, la primera intervenció es fa amb aquests robots”, explica Font. Incorporen sensors que detecten condicions ambientals i identificar fonts de calor. L’objectiu és reduir els riscos per als professionals i els animals de rescat.  Poden arribar als 12 quilòmetres per hora. 

Tron 2 (2026) - Xina

Robots que aprenen a reproduir moviments i transmetre’ls

Aquest robot exemplifica una nova generació de amb capacitat d’aprendre a partir de les demostracions humanes. Equipat amb sensors de veu, reconeixement facial i moviment, permet ensenyar una tasca mitjançant una demostració perquè després pugui reproduir-la. Aquesta capacitat pot ser útil en laboratoris o processos que requereixen repetir moviments precisos. A més, el coneixement es pot transmetre a altres robots. El MNACTEC compta amb una versió exclusiva que encara no ha sortit al mercat.

Realitat vs. Ficció

Què depara el futur de la robòtica amb la IA? Què és la “vall inquietant”?

Segons la mateixa responsable d’exposicions del MNACTEC, “fa temps que la realitat ha superat amb escreix la ficció”. L’exposició també incorpora rèpliques del món del cinema com l’R2D2, Wall-E o els androides d’Skynet de Terminator. També planteja el futur de la robòtica amb la IA o el concepte de la “vall inquietant”: quan un robot té massa similitud a un humà i genera intranquil·litat a la gent.