El debat sobre si cal mantenir o eliminar el canvi d’hora ha tornat al centre de l’agenda política. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la seva intenció de proposar a la Unió Europea la fi dels canvis horaris estacional a partir del 2026. L’argument és doble: d’una banda, el suposat estalvi energètic ja no és significatiu amb les tecnologies actuals, i de l’altra, cada canvi provoca alteracions en el ritme biològic de les persones. Brussel·les s’ha mostrat receptiva, però prudents: la Comissió Europea adverteix que caldrà coordinar la mesura entre tots els estats membres per evitar desajustos econòmics i socials.
A Terrassa, el debat també desperta interès. El president de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, Jaume Calaf, és clar: “N’estem fins a dalt, de canvis d’hora”. Considera que l’horari d’hivern seria el més adequat per al país i, especialment, per a l’observació astronòmica. “A l’estiu t’has d’esperar gairebé fins a les onze del vespre per poder observar el cel. Amb l’horari d’hivern ja serien només les deu”.
Calaf subratlla també els efectes sobre la salut: “Quan hi ha el canvi d’horari, molta gent queda despistada uns dies, com si tingués un jet lag sense haver-se mogut de casa.” I recorda que “l’estalvi energètic és mínim, el que t’estalvies per un costat ho perds per un altre”.
El president de l’entitat afegeix un apunt històric sovint oblidat: “L’horari actual és una herència del franquisme. Franco va adoptar el fus horari de Berlín durant la Segona Guerra Mundial per simpatia amb l’Alemanya nazi. De fet, Espanya està més alineada amb el meridià de Greenwich que amb el d’Alemanya. És absurd que Galícia tingui la mateixa hora que Berlín”.
Una opinió que comparteix el professor de l’Eseiaat de la UPC Xavier Álvarez, que també defensa l’horari d’hivern com a opció definitiva: “Hauríem de tenir tot l’any l’hora de Londres, que és la que ens correspon pel meridià. Ara, quan el sol està al punt més alt haurien de ser les dotze, i a nosaltres ens marquen les dues. Tenim dues hores de desfasament amb el sol”.
Segons Álvarez, aquest desajust té conseqüències biològiques i fins i tot simbòliques: “És una reminiscència feixista. Franco ens va imposar l’hora de Hitler, i encara la patim. Tornar a l’hora solar seria recuperar sobirania sobre el nostre temps.” A més, recorda que el canvi d’hora s’associa a un augment temporal del risc cardiovascular i a trastorns del son, “sobretot en persones més sensibles”.
Per tot plegat, el professor conclou que “no val la pena mantenir aquest sistema”, i defensa que estabilitzar l’horari aportaria “regularitat, salut i coherència amb la nostra realitat geogràfica”.
Mentre Brussel·les estudia els efectes d’una eventual abolició del canvi d’hora, Terrassa sembla tenir-ho clar: tant des de la mirada astronòmica com des de la científica, el rellotge hauria de tornar a marcar l’hora del sol.
