Terrassa es prepara per viure aquest cap de setmana unes jornades que volen recuperar la veu silenciada de les dones acusades de bruixeria i reivindicar la seva memòria com a genealogia de resistència. Sota el títol “Cacera de bruixes i resistència. Memòria feminista a Terrassa”, el col·lectiu Memòria Bruixes Catalunya – Terrassa impulsa un programa d’activitats que culminarà aquest dissabte amb la Passejada per la memòria històrica de les dones acusades de bruixeria, organitzada pel Col·lectiu de Recuperació de la Memòria Històrica Bruixes Terrassa.
Aquest moviment local, nascut el 2018 arran d’un grup de lectura del llibre Caliban i la Bruixa de Silvia Federici, reivindica la recuperació d’un episodi pràcticament desconegut a la ciutat: l’assassinat de sis dones terrassenques acusades de bruixeria l’any 1619. Aquell descobriment, sorgit d’un treball de l’Arxiu Històric de Terrassa, va encendre l’espurna d’un procés col·lectiu per rescatar de l’oblit una història esborrada i per transformar-la en memòria compartida.
Les impulsores recorden que la “cacera de bruixes” no és només un fet del passat: “Les mateixes lògiques de dominació i persecució que van patir aquelles dones es continuen reproduint avui contra els cossos de les dones i les dissidències de gènere”, expliquen des del col·lectiu. Per això, les jornades volen anar més enllà de la commemoració: són també una eina de reparació i d’acció política, un espai per entendre com els mecanismes del patriarcat i del capitalisme continuen generant exclusió i violència.
El programa combina reflexió i activisme. El Casal Popular La Tafanera —que porta el nom d’una de les dones ajusticiades i assessinades a Terrassa— serà l’escenari de la Xerrada “Cacera de bruixes i memòria feminista”, del taller “Fem visibles les bruixes a la Viquipèdia”, a càrrec del col·lectiu Viquibruixes, de la Inauguració de l’exposició “Prenem els carrers”, a càrrec de la fotògrafa Judith Torres, i d'un dinar popular vegà.
La Passejada per la memòria de les bruixes, que ja arriba a la seva tercera edició, s’ha convertit en un acte simbòlic i comunitari. Cada any, centenars de persones recorren els carrers del centre per reivindicar la dignitat d’aquelles dones condemnades al silenci. Enguany, la cita pren un sentit especial: coincideix amb l’aniversari de la seva execució, el 26 d’octubre de 1619, i vol reafirmar que “som aquí, sempre hi hem estat i sempre hi serem”.
Reivindicacions del col·lectiu
El col·lectiu organitzador denuncia que altres entitats i fins i tot grups polítics han replicat el recorregut sense reconèixer-ne l’autoria col·lectiva. Expliquen que s’han fet rutes de pagament i activitats institucionals, i reclamen un reconeixement públic a la feina feta des de l’activisme feminista. “El que voldríem —afirmen— és que no es cobrés per una cosa que neix del treball de tantes dones i que es faci des del respecte a la memòria i a la reparació”.
Els cinc punts de la memòria de les bruixes de Terrassa
La Passejada per la memòria històrica de les dones acusades de bruixeria de Terrassa recorre cada any punts emblemàtics del centre de la ciutat que serveixen per rememorar els fets del 1619, quan sis dones terrassenques van ser condemnades i executades. El recorregut, apte per a tots els públics i per a persones amb mobilitat reduïda, és el mateix de les anteriors edicions i s’ha convertit en un acte col·lectiu per dignificar la seva memòria.
Carrer de Baix
- El carrer de Baix
- Alberto Tallón
És el punt de partida de la passejada i marca l’inici del relat. L'antic carrer de Calabruixa, punt on vivia Margarita Tafanera, acusada de bruixeria . La passejada recull el camí que ella va fer des que va sortir de l’antic hospital situat oon avui hi ha el Mercat, fins a casa, amb 200 persones al darrere apedregant-la i colpejant-la.
Cantonada dels Gavatxons amb la Plaça Vella
- La cantonada de Gavatxons amb Font Vella
- Alberto Tallón
Llars d’acusades com Margarita de Font Vella o l’”amistançada d’en Jacques”. Punt també on es van agrupar centenars de migrants francesos al segle XXV, d’aquí el nom del carrer. “Com pot ser que un fet tan despectiu continuï sent un carrer? Quanta memòria històrica ens ha passat per alt, també amb la bruixeria?”, expressa el col·lectiu.
Raval de Montserrat
- El raval de Montserrat
- Alberto Tallón
Aquí la parada posa el focus en el paper de les autoritats locals de l’època. Davant la façana de l’Ajuntament, es rememora com el poder civil i religiós van validar la persecució i van participar dels judicis que van acabar amb les execucions. I al Mercat, s'hi llegeix el manifest d'homenatge a les sis terrassenques executades l'any 1619. En aquest punt, és on hi havia l’antic hospital d’on Tafanera va sortir mal ferida després de ser apedregada.
Torre del Palau
- La placa commemorativa on no hi apareix el Col·lectiu de Recuperació de la Memòria Històrica Bruixes Terrassa
- Alberto Tallón
La caminada continua fins a la Torre del Palau, on les participants recorden els moments previs a la condemna i les tortures a què van ser sotmeses algunes de les dones a l'antiga presó situada aquí. Les organitzadores lamenten no aparèixer a la placa commemorativa “Terrassa Memòria”, després de la tasca reivindicativa per la ciutat que han fet. Un escrit que recull el nom de totes les “bruixes”, però assenyalen que no s’indica qui les va condemnar...
