El ple de l'Ajuntament de Terrassa ha ratificat aquest divendres l'expedient de suplement de crèdit que permet desencallar l'ús de gairebé 5,5 milions d'euros provinents del romanent de tresoreria de l'exercici 2024. D'aquesta manera, el consistori ha fet oficial el tràmit per mobilitzar uns fons que l'equip de govern ja havia anunciat que es destinarien a diverses inversions "financerament sostenibles" durant els pròxims mesos, les quals es licitaran aquest mateix 2026 i s'executaran entre els anys 2026 i 2027, principalment enfocades a la millora de la via pública i a l'asfaltatge.
L'aprovació d'avui dota de via lliure l'ús d'aquests diners, gràcies a la capacitat de finançament positiva de la corporació i a la pròrroga estatal que permet a les corporacions locals reinvertir aquests estalvis en comptes d'amortitzar deute bancari.
La tinenta d'alcalde Serveis Generals i Govern Obert, Laura Rivas, ha explicat durant la sessió que "l'aprovació de la liquidació de l'any 2025 ha posat de manifest un romanent líquid de tresoreria ajustat de més de 13,7 milions d'euros", una xifra que inclou de manera acumulada els 5,5 milions que ara es mobilitzen. Segons Rivas, aquest moviment comptable és possible perquè la llei permet destinar el superàvit a inversions que compleixin uns requisits tècnics concrets, evitant així que els diners hagin d'anar directament a reduir l'endeutament net amb les entitats bancàries. "Així es proposa l'aprovació de destinar el superàvit del 2024 a inversions financeres sostenibles mitjançant un suplement de crèdit", ha reblat la regidora per justificar la urgència de la mesura.
Retrets pel manteniment de l'espai públic
El vistiplau a la mesura, però, no ha estat exempt de retrets creuats entre els diferents grups municipals pel que fa a la conservació dels carrers de la ciutat. Per al socialista Javier García, l'espai públic presenta un estat de "deixadesa i de degradació que és inadmissible i que no havíem vist mai abans". També des de l'oposició, Marta Giménez, del Partit Popular, ha estat encara més contundent en afirmar que "els nostres carrers estan permetin l’expressió que fan pena", motiu pel qual el seu grup ha optat per l'abstenció per no ser un "pal a la roda" a les millores urgents de pavimentació. El debat d'aquest punt també ha propiciat una enganxada entre García i Giménez, després que el socialista assenyalés el vot contrari del Partit Popular al Congrés per habilitar aquesta reinversió i la regidora popular li repliqués recriminant la incapacitat del Govern espanyol per aprovar els pressupostos generals de l'Estat.
Per la seva banda, Ona Martínez d'Esquerra Republicana ha volgut rebaixar l'eufòria governamental advertint que aquest expedient "posa pegats a un problema de degradació evident" fruit d'una "desinversió històrica" que afecta tant la superfície com el clavegueram. Martínez ha reblat la seva posició amb la premissa que "els diners millor als carrers que no pas als bancs".
El ple també ha servit per constituir la Comissió Especial de Comptes de l'Ajuntament, que ha de prendre coneixement del registre comptable del 2024 i posar en marxa les tasques de control incloses al Pla Anual de Control Financer.
Modificacions a les quotes de l'Escola de Música
La sessió plenària també ha servit per aprovar modificacions puntuals de l'ordenança fiscal relativa a la tarifació social de l'Escola Municipal de Música i Conservatori i de l'Escola d'Art. Malgrat que el govern municipal ha defensat el text aprovat com un pas ferm per reduir l'esforç econòmic de les famílies amb vista al curs 2026-2027, fraccionant els rebuts en nou mensualitats i rebaixant trams per a germans matriculats.
El grup socialista s'ha abstingut acusant l'executiu de trencar la confiança pactada en el debat d'ordenances, ja que no s'han inclòs les despeses d'habitatge en el càlcul d'ingressos. La resta de formacions hi han votat en contra fent-se ressò del malestar de l'associació de famílies d'alumnes, que titllen les rebaixes d'"insuficients".
L'objectiu de l'Ajuntament és modificar el sistema a llarg termini. Tot i això, per incorporar millores el proper curs, i no esperar el 2027-2028, s'havien d'aprovar canvis puntuals.
