Sant Jordi és també per reivindicar el dia dels enamorats

La ciutat s'ha omplert de paradetes, pàgines, pètals... Però també de parelles i amor. Era habitual topar-se amb gent passejant de la mà, obsequiant-se amb llibres i roses i, fins i tot, aturant el món per a abraçar-se i fer-se un bon petó entre mig de tota la multitud, com si en aquell moment no hi hagués res ni ningú al seu voltant. Perquè el Sant Jordi és, a banda del dia del llibre, el dia català dels enamorats, i per això hem sortit al carrer per a conèixer les millors històries d’amor de Terrassa.

Pol Torres i Cristina Guàrdia

“A la primera cita vam fer un cafè a Manresa; a la segona, vam anar a ballar salsa a Terrassa”

El Pol Torres i l’Anna Guàrdia són una parella nascuda en temps moderns: es van conèixer a través d’una aplicació. Tot i això, el que va començar a través del mòbil, no va trigar a fer-se real. “Sempre diem que va ser ella”, explica en Pol sobre el primer pas. La primera cita va ser senzilla. “Va venir ell a Manresa, d’on sóc jo, vam fer un cafè i allà va començar la història”, diu l’Anna. La segona, va ser aquí a Terrassa, per compensar. I a mesura que van avançar, les cites van ser més mogudes: “Li vaig proposar anar a ballar salsa, perquè jo ho acostumo a fer”, explica ella. I entre ritme i anades i vingudes, la seva història, amb poc més d’un any i mig, continua creixent, això sí, a Manresa, on viuen avui dia. 

Antoni Aparicio i Mari Àngels Molina 

“Ens vam conèixer fa 50 anys... Jo anava a cosir, i ell va aparéixer amb la colla i en moto”

La Maria Àngels i l’Antoni Aparicio es van conèixer de manera senzilla, en un bar, gràcies a uns amics en comú. “Jo anava a cosir, a aprendre’n… i va arribar la colla d’ell, que anaven molt amb les motos, ens vam trobar allà”, recorda ella. Aquella presentació casual va ser l’inici d’una relació que ja dura més de 50 anys. L’Antoni va presentar-se, va fer el primer pas, i des d’aleshores han compartit una vida plegats. Ell ho resumeix amb serenor: “Normal i corrent. Ni pujades ni baixades”. Una història tranquil·la, construïda dia a dia, que a ella recorda amb els ulls il·luminats dient que “a mi, tot aquest temps se m’ha passat molt ràpid”. I si 50 anys han passat ràpid, serà que alguna cosa hauran fet bé. De fet, a la Mari Àngels encara li costa de creure: “Quan dic tants anys, dic… no pot ser!”. I, durant el Sant Jordi, encara caminaven de la mà pel Centre com si fos el primer dia.

Liliana Loreto i Marc Masdéu

“Tenia només tres mesos per conèixer-la bé, declarar-me i casar-nos”

La Liliana Loreto i el Marc Masdeu van començar la seva història a milers de quilòmetres de distància, gràcies a una amiga en comú. Ella, des de Veneçuela; ell, des d’aquí. “Vam començar a xerrar i xerrar, coneixent-nos, fins que vam fer l’impossible per trobar-nos”, recorda la Liliana. Durant mesos, la seva relació va créixer entre missatges i videotrucades. El gran pas el va fer la Liliana: “Va deixar la feina que tenia allà i va venir tres mesos aquí per conèixer-nos”. Aquell temps limitat ho va accelerar tot. “Tenia només tres mesos per saber si era ella, conèixer-la, declarar-me i casar-nos”, explica ell. I ho va ser. Es van retrobar a Roma, on “l’amor va explotar” i van decidir apostar-ho tot. Avui, després d’aquella aposta valenta i “molt i molt escriure”, porten 12 anys de matrimoni i una història marcada de pel·lícula marcada per la distància. 

Guillem Torrent i Marc Linuesa

“Estàvem jugant a un joc, i vaig aprofitar i fer-li un petó”

En Guillem Torrent i en Marc Linuesa es van conèixer a la UPC de Terrassa. “Jo anava un curs abans que ell, però ens coneixíem de vista, de les festes”, comenta en Guillem. Però aquestes mirades van canviar una nit, també de festa: “Ens vam trobar de festa, ens vam enrotllar i d’allà ja va començar tot”, recorden. Qui s’hi va llençar va ser en Marc: “Estàvem jugant a un joc, i vaig aprofitar per fer-li un petó”. A partir d’aquí, van començar a quedar fins que van oficialitzar la relació. Els inicis van estar plens de nervis i il·lusió: “Comentava amb els meus amics i amigues: ‘I si em diu que no vol quedar?’”. I, un any i mig després, encara miren amb perspectiva i riuen.

Adrià Vila i Cristina Peiris

“Vam ser tots dos que vam fer el primer pas, que vèiem que la cosa anava cap aquí”

L’Adrià Vilà i la Cristina Peiris es van conèixer a través d’amistats en comú, en una època en què l’amor passava per plataformes diferents. “Anàvem parlant per SMS i Messenger... Fins i tot coincidíem en algun joc”, recorda ell. Entre sortides de festa i estius compartits amb la colla, la complicitat va anar creixent de manera natural. “Vam començar a sortir més i a conèixer-nos millor”, explica la Cristina. El primer pas, diuen, no va ser de ningú en concret, diuen entre riures: “Crec que vam ser tots dos que vèiem que la cosa anava cap aquí”. El que va començar gairebé sense adonar-se’n s’ha convertit en una història de 22 anys, amb dues criatures de 7 i 4 anys.

Ali Mohamed i Sandra Pérez

“Jo era de viatge a Egipte, vam coincidir en un bar, ens vam conèixer i allà va començar” 

La Sandra Pérez i l’Ali Mohamed es van conèixer, gairebé per casualitat. “Jo era de viatge a Egipte. Estava amb una amiga a un restaurant, i ell, que és egipci, va aparèixer i vam coincidir”, recorda ella. L’Ali va fer el primer pas, amb una conversa senzilla que es va allargar més enllà d’aquella nit. “Només vam parlar… i després vam començar a quedar”, explica l’Ali. El que va començar amb paraules es va convertir en una relació que ja fa dos anys que dura. Avui, viuen junts a la ciutat.