El ple municipal d'aquest divendres ha aprovat per unanimitat la proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per elaborar un nou instrument de planificació urbanística que blindi el comerç de proximitat i posi fre a la repetició de negocis idèntics. El regidor republicà Pep Forn ha estat l'encarregat de defensar una iniciativa que busca combatre el monocultiu comercial que amenaça de "despersonalitzar els carrers" de Terrassa. Durant la seva intervenció, Forn ha alertat que "si l'Ajuntament no ordena, no planifica i no actua, al final la inèrcia capitalista és la que decideix sola", i ha reclamat que l'administració local governi aquestes dinàmiques per retenir l'atractiu de la ciutat i evitar que tots els eixos acabin sent clònics.
L'acord, validat amb els vots a favor de tots els grups municipals, preveu un paquet de mesures que començarà per la presentació d'un cens comercial actualitzat en un termini màxim de sis mesos. A partir d'aquest estudi, el consistori impulsarà la redacció d'una normativa específica per als eixos comercials i el centre urbà que haurà de substituir el projecte vigent des de l'any 2003. El regidor d'ERC ha argumentat que quan els establiments s'assemblen massa "la ciutat hi està perdent i perd en diversitat, perd en personalitat i perd vida autèntica".
Entre els acords aprovats també s'inclou l'anàlisi de la viabilitat jurídica per aplicar suspensions de llicències temporals en àmbits concrets precisament per tallar d'arrel la proliferació d'aquests monocultius. Així mateix, s'ha donat llum verda a estudiar el desenvolupament d'una borsa de locals, de línies de suport econòmic i de fórmules de col·laboració amb els propietaris per fomentar l'accés als espais comercials en condicions assequibles.
En l'apartat de mocions impulsades per l'oposició, el consistori també ha donat llum verda a la proposta del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) enfocada a la cura del verd urbà i divulgar la tasca municipal que es fa en aquesta matèria. La iniciativa exigeix una millora en la gestió de l'arbrat de la ciutat i posa èmfasi en la necessitat d'assegurar la reposició dels exemplars després de les tales.
Per contra, la moció registrada pel Partit Popular (PP), que demanava aplicar mesures per millorar la circulació i la fluïdesa a les rotondes urbanes del municipi, no ha aconseguit els suports necessaris i ha quedat desestimada.
Vistiplau al carril bici de l'avinguda de Béjar
Més enllà del debat dels partits, el plenari també ha tirat endavant la creació d'un nou carril bici a l'avinguda de Béjar. Aquesta actuació pretén fomentar la mobilitat activa i pacificar el trànsit als barris del nord de la ciutat, oferint una infraestructura segregada i segura per als ciclistes en una via que suporta un volum elevat de trànsit de vehicles motoritzats.
La proposta ha arribat al ple gràcies a la presentació de Pol Màdico, en representació de l'Associació BiciTerrassa Club (BiTer), i ha comptat amb la participació i la pressió de les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) de l'escola Enxaneta, l'INS Pere Viver i l'Escola Bressol Coloraines.
Durant la seva intervenció, Pol Màdico ha recordat que des de l'any 2022 hi ha un projecte redactat per implantar aquest carril bidireccional a la banda nord de l'avinguda, una obra que segons el representant ciclista "requereix poca obra civil i té un cost raonable". Tant l'entitat com les AFA han reclamat l'aprovació immediata del pressupost de construcció per garantir "un accés segur a nombrosos centres educatius, esportius i culturals".
Les famílies han defensat el projecte subratllant que "volem que els nostres fills i filles es puguin desplaçar en bicicleta amb seguretat cap a l'escola, a l'institut i a qualsevol altre punt de la ciutat".
Govern i oposició han votat a favor de la proposta, a excepció de l'abstenció de Vox.
Xavier Cardona, regidor de Mobilitat i Transport, ha destacat que Terrassa avança des de fa anys cap a un model "de mobilitat que vol prioritzar la mobilitat activa i la salut". Ha subratllat que a Terrassa ja hi ha 400 quilòmetres de carril bici, però que "no es tracta de fer trams aïllats, sinó de construir una xarxa plenament funcional".
