Aquest dissabte, a la Plaça Vella, és el moment per exposar els arguments per guanyar adeptes i vots al concurs del Capgròs de l'Any. Els capdidats hauran de defensar els motius pels quals haurien de ser premiats amb el Capgròs de l’Any aquesta Festa Major.
“Suposo que algú m’ha volgut fer una broma”, explica referint-se al perquè creu que li ha arribat la capdidatura. Evidentment, va ser tota una sorpresa, tot i que “faig moltes coses per la ciutat, o intento fer-ho, perquè m’estimo molt la ciutat. Ara bé, ni jo ni ningú del meu entorn ho esperàvem”. Se’n va adonar, un matí de ressaca de limoncello, després de rebre 50 WhatsApp dels seus amics.
Admet que “per la restauració de la ciutat sí que m’agradaria especialment”. L’Alfons fa 25 anys que forma part del gremi d’hostaleria de la ciutat, les ha vist de tots colors, i n’està molt orgullós. “La restauració és un recurs que sempre fem servir. Pensem en oci? Pensem a anar a un restaurant. Necessitem un cafè? Anem a un bar. Em faria molta il·lusió per tot el que és la restauració, per ser el primer restaurador amb Capgròs!”.
Al fet de ser capdidat, li ha trobat un sentit de la vida, perquè “com ha dit la meva mare tota la vida, jo soc molt cabut. I això ara ho utilitzen els meus amics i els meus clients en contra meva, amb afecte, per ficar-se amb mi”. I no pot evitar riure-se’n d’aquesta casualitat o destí.
Aquest cap de setmana ha de defensar la capdidatura, i “em sap greu perquè m’hauria agradat preparar un munt de coses”. Tot i això, no hi anirà amb les mans buides. El Casinet de l’Espardenya el presentava dient que no hi ha croqueta que se li resisteixi, i prova d’això és que és una de les seves opcions a portar per captivar el públic. Això, o vermut per a tothom.
Amant de la cultura popular de tota la vida, pensa que aquest reconeixement “queda per la posteritat. I potser, el dia que jo ja no hi sigui a la festa del Capgròs de l’Any del 2060, el meu fill li podria dir al meu net: ‘Mira! Aquest és l’avi!’”.
